Heinz Guderian

En Heinz Guderian va néixer el 17 de juny de 1888 a Kulm, Prússia Occidental, ala riba del Vístula, en una família descendent de terratinents prussians. El seu pare li va inculcar la idea de que havia de servir a l’Exèrcit, com havia fet ell, i d’adolescent va ingressar en el batalló aeronàutic del seu pare després d’haver estudiat a Colmar en una acadèmia militar. Va ser cadet a Karlsruhe i a Gross-Lichterfelde. El 1913 va assistir a l’Escola de Guerra de Metz i després a l’Acadèmia de Guerra de Berlín.

En començar la Primera Guerra Mundial era cap d’una estació de ràdio i al final era capità d’Estat Major. Per la seva valentia va ser condecorat amb la Creu de Ferro. Al final de la guerra va ser un ferm nacionalista i no volia admetre la derrota i desitjava continuar amb la guerra a qualsevol preu. Després de la derrota d’Alemanya va continuar a l’Exèrcit, on es va ocupar especialment de les seccions motoritzades i dels problemes de transport. A partir de 1933, amb el suport de l’Adolf Hitler, va consagrar tota la seva activitat a dur a la pràctica la seva idea essencial: les unitats blindades havien de ser l’instrument de guerra del futur. El 1934 va ser nombrat cap d’Estat Major de les unitat blindades amb el grau de coronel i, el 1936, va ser nombrat comandant de la 2º Divisió Panzer amb el grau de general. Llavors va ser ascendit el 1938 després de l’escàndol BlombergFritsch, i va participar en el rearmament d’Alemanya. Aquest mateix any va publicar un llibre, Achtung Panzer, on va explicar que l’artilleria blindada era el principal instrument ofensiu, i ell es va convertir en el teòric de l’arma blindada. En Guderian va ser un estudiós de les estratègies militars antigues, sobretot li agradaven les estratègies que es varen fer servir durant la Guerra de Secessió nord-americana (1861-1865), i va tenir un paper important en l’elaboració de la tàctica de la Wehrmacht.

Quan va començar la Segona Guerra Mundial va dirigir el 19º Cos blindat a Polònia i el 2º Grup blindat a França i a Iugoslàvia. Durant la invasió a la Unió Soviètica va tornar a dirigir el 2º Exèrcit Panzer amb molt d’èxit. En Guderian era tant ben valorat que la seva divisió l’anomenaven la Panzerarmee Guderian perquè era el que millor interpretava els principis de la guerra llamp. Quan els alemanys varen arribar a pocs quilòmetres de Moscou, l’Adolf Hitler li va ordenar contra la voluntat d’en Guderian dirigir-se cap a Kiev, decisió que va provocar que el general es desil·lusionés per primer cop cap al dictador. Primer no va acceptar aquesta ordre però després la va tenir que acatar i va conquerir la capital ucraïnesa el setembre de 1941. Després de la conquesta d’Ucraïna, en Hitler li va ordenar aquest cop si avançar cap a Moscou, però amb la desfeta alemanya el desembre de 1941 a davant les portes de Moscou, en Hitler el va destituir del seu càrrec perquè en Guderian volia una retirada i en Hitler volia mantenir a qualsevol preu el seu Exèrcit. Retornant a Berlín, es va sentir molt malament per tornar a la vida civil mentre els seus companys estaven lluitant i morint en el front oriental. El febrer de 1943 va ser designat inspector general de les tropes blindades. Després del complot del 20 de juliol de 1944, en Guderian va ser nombrat cap d’Estat Major de l’Exèrcit de Terra per ser un home de confiança del nazisme. Membre del Tribunal d’Honor de l’Exèrcit va participar en l’execució d’un centenar de conjurats. Al final de la guerra es va mostrar molt crític amb les ordres d’en Hitler d’enviar més tropes al front occidental enlloc del front oriental, i li recriminava de no permetre la retirada de l’exèrcit alemany per reorganitzar-se millor. Després de diverses picabaralles, en Hitler el va destituir al·legant motius de salut.

El 10 de maig de 1945, quan Alemanya ja s’havia rendit, en Guderian va ser detingut pels nord-americans. El juliol de 1945, en una xerrada gravada pels nord-americans, va dir sobre el període nacionalsocialista que els principis fonamentals estaven molt bé. El 1948 va ser alliberat contra la voluntat dels soviètics per la seva fama de bon militar, que també li va evitar el procés de Nuremberg. Un cop lliure, va escriure les seves memòries i va redactar comentaris militars i polítics. Tot i les peticions que va rebre, sempre més es va negar a tornar a implicar-se militarment. En Heinz Guderian va morir a Schwangau, a Baviera meridional, el 14 de maig de 1954.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply