Ante Pavelic

Ante Pavelic va néixer el 14 de juliol de 1889 a Bradina, Bòsnia. Va estar un any a l’escola primària islàmica, on va aprendre de memòria alguns versicles del l’Alcorà, i després va estudiar amb els jesuïtes. Va acabar amb molts esforços els estudis de Dret. Pavelic era una nacionalista convençut i un independentista croat, i no dissimulava el seu odi contra els serbis. El 1927 va ser elegit pel Parlament iugoslau, però pel seu suport al feixisme va provocar que fos expulsat pel rei Alexandre I que, en instaurar la seva dictadura el 6 de gener de 1929, el va obligar a exiliar-se a Àustria i després a l’Itàlia del dictador Benito Mussolini. Durant aquell temps a l’exili va ser condemnat a mort en rebel·lia. A l’octubre d’aquell mateix any es va crear Iugoslàvia i els membres del partit feixista croat, recentment fundat per Pavelic, varen entrar en acció amb actes terroristes i, junt amb els macedonis, el 1934 varen assassinar al rei Alexandre I a Marsella quan el rei iugoslau visitava al ministre francès d’Afers Exteriors Louis Barthou. França el va condemnar a mort en rebel·lia. Sota la pressió internacional i perseguit per la justícia, va quedar sota arrest domiciliari a Torí a l’octubre de 1934 i a l’abril de 1936 va ser internat a Siena. La seva organització demanava complir la missió de salvar a l’Occident cristià i catòlic davant dels eslaus ortodoxos, els bolxevics i els jueus

Amb l’avanç del nazisme per l’Europa de l’Est, el 1941, i protegit per Mussolini, que estava content d’haver-se apoderat de la Dalmàcia a canvi del seu suport, Pavelic va tornar a Croàcia i es va nomenar a si mateix dictador de l’Estat satèl·lit de Croàcia. Va formar la seva guàrdia pretoriana, l’organització Ustachi, i va governar imitant el model feixista de Mussolini, tot i que el poble croat odiava tot el que era relacionat amb el seu país veí però, en canvi, toleraven els alemanys perquè eren els seus principals turistes. Pavelic va adherir el país al pacte tripartit i va fer reconèixer el duc Spoleto rei de Croàcia. Pavelic també va fer perseguir als jueus, als serbis, als gitanos i als croats comunistes, va obrir camps de concentració i d’extermini, com el de Jasenovac, inaugurat a l’agost de 1941, on varen morir assassinades al voltant de 600.000 persones i on es varen cometre atrocitat que varen fer empal·lidir als propis nazis.

Quan va acabar la Segona Guerra Mundial el seu règim va caure pel seu suport al nazisme i ell es va exiliar Àustria i Itàlia fins que es va dirigir a l’Argentina, on va ser ajudat a amagar-se pel president Juan Perón. El dia del 16è aniversari de la creació del NDH, un desconegut li va disparar per l’esquena a les afores de Buenos Aires. Recuperat de les ferides, però ja fora de l’anonimat, Perón li va retirar el seu suport i Pavelic va tenir que refugiar-se a Paraguai fins que finalment es va dirigir a Espanya, on va passar al resta de la seva vida protegit per la dictadura del dictador Francisco Franco. Ante Pavelic va morir a Madrid el 28 de desembre de 1959 després d’un segon atemptat.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply