Robert Ley

Robert Ley va néixer el 15 de febrer de 1890 a Niederbreidenbach.  Els seu pare era alcohòlic i va ser condemnat a vuit anys de presó per un incendi. La seva mare també era alcohòlica com també ho seria ell. Va ser un militar, pilot i doctor amb Filosofia. Durant la Primera Guerra Mundial va ser pilot, però el 1917 el seu avió va ser abatut i va ser empresonat pels francesos. Després de la guerra, el 1920, va treballar com a químic a Leverkusen a l’empresa I.G. Farben, fins que va ser acomiadat el 1928 per agitador polític i per alcohòlic. El 1923 es va afilar al NSDAP i des del juny de 1925 fins al 1928 va ser el cap del partit nazi en la província de Renània. El 1928 va entrar a formar part de la Dieta prussiana. El 1930 va ser diputat del Reichstag i cofundador del Westdeutscher Beobachter, òrgan polític i antisemita del seu Gau. El 1931, Adolf Hitler el va nombrar el suplent de Gregor Strasser, passant a substituir-lo el desembre de 1932 com a cap de l’organització del Partit.

Amb el govern nazi va ser nombrat Reichsleitter amb categoria de ministre de la divisió política del Partit. En els primers temps del règim nazi va ser gauleiter de Colònia-Aquisgrà. El maig de 1933 va organitzar un coup d’etat contra els sindicats obrers alemanys, que llavors conservaven encara algun poder. Ley i les SA varen envair els locals sindicals, es van apoderar dels seus llibres i dels fons, i varen escriure la paraula finis sobre el moviment obrer organitzat alemany. El 2 de maig de 1933, després de destruir els sindicats, Adolf Hitler li va encarregar que construís el Front Alemany del Treball on i tenien que ingressar obligatòriament tant els treballadors com els empresaris. La figura de Ley dins del govern alemany va ser irrellevant, era conegut amb el sobrenom del borratxo del Reichperò va ser ben vist per la ciutadania alemanya perquè va millorar algunes condicions laborals i formava part del cercle íntim de Hitler. Formava part de la vella guàrdia. El 1934 va fundar el Deutsche Arbeitsfront i va ser el cap del Servei del Treball Obligatori, el STO. La seva carrera política va agafar un nou impuls en entrar en el Consell general d’economia, cosa que li va permetre viure amb tota classe de luxes. Durant la Segona Guerra Mundial va organitzar la deportació a Alemanya dels treballadors dels països ocupats i va estar molt implicat en la política d’eliminació dels jueus.

Després de la guerra es va amagar als Alps bavaresos, al sud de Berchtesgaden, on va viure en una cabanya de pastor. Però la població de la zona el va trair i el varen delatar als nord-americans. El 16 de maig de 1945, la 101ª Divisió aerotransportada nord-americana va pujar a la cabanya on vivia i varen entrar-hi amb metralletes. A l’interior el varen trobar assentat sobre el llit; tenia la mandíbula desencaixada, anava amb un pijama blau, feia quatre dies que no s’afeitava, i tenia per tot el cos tremolors. Quan li varen preguntar si era Robert Ley es va posar nerviós i els va dir tartamudejant que s’estaven equivocant. Llavors, l’oficial nord-americà li va ordenar que l’acompanyés i el varen portar en el quarter de comandament de la divisió nord-americana a Berchtesgaden. Allí el varen tornar a interrogar i Ley els va donar una documentació que explicava que es deia Ernst Distelmeyer. A continuació, l’oficial encarregat de l’interrogatori li va presentar unes fotos del doctor Ley i li va dir que la seva missió durant els últims tretze anys havia consistit en seguir els pasos de Robert Ley i que el reconeixia. De nou l’ex Cap del Servei de Treball va negar-ho, i l’oficial va fer entrar a l’habitació a Franz Xaver Schwarz, que no sabia res del que passava, i va exclamar per error de Ley: Bon dia, doctor Ley. A continuació, va entrar a l’habitació Franz Schwarz, el fill del tresorer del Partit, que va assegurar que aquell home era Robert Ley. Al final va tenir que confessar la veritat, i d’immediat el varen fer pujar a un jeep acompanyat pel tinent Walter Rice cap a la presó de Salzburg on va declarar que els nacionalsocialistes continuarien lluitant.

Ley va ser un dels acusat en els Judicis de Nuremberg. Quan estava a la seva cel·la de Nuremberg va perdre el control dels seus nervis i es passava el dia passejant d’una banda a l’altra de la seva cel·la. Quan el va anar a visitar el psiquiatre Gilbert, Ley estava desorbitat i preguntava tartamudejant com s’havia de defensar i demanava ser afusellat. Aquella nit, la del 25 d’octubre de 1945, el vigilant nord-americà que mirava per la reixa de les cel·les dels presoners es va estranyar en veure que Ley es movia com un dement i li va ordenar que s’adormís. Ley li va contestar tartamudejant que no podia perquè s’havien assassinat a milions de jueus i de treballadors estrangers. Quan el guàrdia va tornar a mirar la cel·la després de fer la ronda es va trobar a Ley assentat al costat del retret, i a la que va veure que no es movia i no li responia va avisar un suboficial que estava de guàrdia i aquest es va presentar acompanyat per dos soldats. Varen obrir la cel·la i quatre soldats nord-americans hi varen entrar de seguida i se’l varen trobar mig ofegat pel tancament de la guerrera amb què havia fabricat un llaç que havia enganxat a l’aixeta del retret. Els soldats el varen atendre d’immediat i varen cridar als metges. A més, Ley s’havia omplert la boca amb trossos de tela que havia arrencat dels seus calçotets i s’havia emmordassat per no cridar l’atenció. També s’havia tapat el nas i les orelles amb trossos de tela. Pocs minuts més tard va entrar a la cel·la el doctor Pflücker i després el dentista Heinz Hoch. Pflücker va comprovar que Ley encara era viu i li va injectar dues injeccions, un centímetre cúbic de Cardiazol i un centímetre cúbic de Lobulin, i amb l’ajuda del dentista varen començar a fer exercicis de recuperació, però Ley va morir i el coronel René Juhli, el metge nord-americà, va certificar la mort. El seu cadàver va ser portat a l’hospital de Nuremberg. Les seves últimes paraules varen ser: no suporto que em diguin criminal.

 



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply