Alfred Jodl

Alfred Jodl va néixer a Würzburg, Alemanya, el 10 de maig de 1890. Quan va néixer els seus pares encara no estaven casats. La seva família havia servit tradicionalment a l’exèrcit; el seu pare era un oficial alemany, el seu avi, el seu oncle i el seu germà també varen ingressar a l’exèrcit alemany. Jodl va estudiar com a cadet a la ciutat de Munic i el 1910 es va graduar com a tal. Després de graduar-se es va incorporar a l’exèrcit com a oficial d’artilleria. El 1913 es va casar amb l’aristòcrata Irma Gräfin von Bullion. Irma va morir a principis de l’any 1944 a Königsberg per una pneumònia, i el novembre de 1944 es va tornar a casar amb una amiga de la família, Luise von Benda. .

Durant la primera guerra mundial va lluitar en el front occidental i el front oriental on va resultar ferit en dues ocasions. Durant la guerra va coincidir en el front belga amb Wilhelm Keitel. Quan va acabar la guerra es va unir a la Reichswehr reduïda pel Tractat de Versalles. El 1923 va conèixer a Adolf Hitler, i va simpatitzar amb les idees del nacionalsocialisme, tot i que mai va entrar en política i no es va afiliar al partit nazi. El 22 d’agost de 1930 va ser nombrat cap de l’Estat Major de les Forces Armades, càrrec que va ocupar fins el 8 de maig de 1945.

El 1935 va ser nombrat cap de la Defensa Nacional de la Wehrmacht, i el 26 d’agost de 1939 va ser ascendit a General. No va ser fins el setembre de 1939 que es va reunir per primer cop amb Hitler. Quan va esclatar la guerra va ser nombrat cap d’operacions de l’Estat Major de les Forces Armades, el OKW, càrrec que va ocupar pràcticament durant tota la guerra. Durant tot aquell temps va aconsellar a Hitler respecte les decisions estratègiques militars. A mitjans de la guerra va expressar en públic alguns dubtes de les decisions estratègiques de Hitler. Aquestes discrepàncies varen provocar que Hitler pensés seriosament en rellevar-lo del seu càrrec però el va mantenir fins al final, segurament perquè li havia agafat estima quan Jodl va quedar ferit en l’atemptat del 20 de juliol de 1944. Un cop va veure que la guerra no es podia guanyar, va demanar ser enviat a lluitar en el front, però no se li va acceptar la seva proposta.

Tot i no ser un nacionalsocialista, tenia conviccions nacionalistes i no va tenir problemes per complir les ordres dels seus superiors, sobretot les de Keitel i Hitler. No va tenir problemes en fer executar els soldats Aliats capturats i els agents secrets, sobretot els soviètics. El 7 maig de 1945 va firmar en una aula d’un col·legi de Reims, com a representant del president del Reich, Karl Döenitz, la rendició d’Alemanya davant del tinent general Walter Bedell Smith, en representació de Dwight D. Eisenhower, el major general François Sevez, en representació del general Alphonse-Pierre Juin, i el major general Iván Susloparov, per al comandament soviètic. Jodl lluïa la Creu de Cavaller i es va mostrar arrogant, i va dir abans de firmar la rendició que el poble alemany i la Wehrmacht s’entregaven al vencedor. Llavors, va ser conduït fins al despatx d’Eisenhower, on el comandant nord-americà li va dir que el feia responsable de que es complissin els punts del document de rendició. Jodl va ser detingut pels britànics el 23 de maig de 1945, al mateix moment que Albert Speer, i va ser portat a Flensburg. Després, juntament amb Döenitz i Speer varen ser portats al patí del Cap de la Policia on els varen carregar en uns camions plens de presoners, escortats per carros de combat, els varen dur a un camp d’aviació, i d’allí van ser enviats a Nuremberg.

Jodl va ser un dels acusats en el judici de Nuremberg. En el judici els seus companys el respectaven molt perquè havia patit ferides durant l’atemptat contra Hitler. Es va defensar explicant que la seva relació amb Hitler només era professional, però tot i defensar-se correctament, durant la guerra va cometre masses crims i era el responsable d’haver planificat les invasions alemanyes. Els seus advocats varen ser contractats per la seva dona i varen mirar de demostrar que només complia ordres i, fins i tot, varen arribar a demostrar que era innocent d’alguna de les acusacions de què l’acusaven. L’1 d’octubre de 1946 va ser condemnat a morir a la forca. Jodl no va comprendre la sentència i creia que era un error, i va demanar sense èxit que li revisessin el seu cas. Va esperar fins al final que es revisés la sentència i li va dir en el perruquer de la presó que el seu advocat i la seva esposa volien presentar un recurs però que l’únic de bo que aconseguirien és que l’afusellessin. La majoria dels acusat tampoc varen entendre que Jodl fos condemnat a mort. Durant el període que va estar esperant que es complís la seva condemna, Jodl va llegir un llibre de Wilhelm Raabe. La sentència va ser complerta el 16 d’octubre de 1946, tot i que va demanar ser afusellat. Les seves últimes paraules varen ser: Et saludo, la meva Alemanya. Les seves restes varen ser incinerades i llançades al riu Isar, a Munic. Tot i que es va incinerar el seu cos perquè no volien que una tomba seva fos un lloc de pelegrinatge per grups neonazis, en el cementiri de Fraueninsel, a Chiemsee, Alemanya, hi ha una parcel·la de la seva família dedicada a ell. A la seva cel·la i varen descobrir un filferro de trenta centímetres de llarg, diversos llapis molts afilats i un llapis automàtic descompost.

En la seva estada a la presó va escriure un diari on explicava la seva vida des del  1937 fins al 1942 i dues anotacions; Documents privats i Notes de Nuremberg. Tots aquells escrits varen ser publicats per la seva dona després de la  mort de Jodl. El 28 de febrer de 1958 va ser rehabilitat a títol pòstum per un tribunal de desnazificació, que el declarava no culpable dels crims contra el dret internacional. Aquest tribunal va arribar a la conclusió que el veredicte de Jodl del 1946 va ser un error i es va tornar a la viuda de Jodl la casa que l’hi havia quedat confiscada.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply