Eduard Dietl

Eduard Dielt va néixer el 21 de juliol de 1890 en un poble de Baviera, Bad Aibling. El seu pare va treballar com a funcionari financer. El 1909 va ser admès com a cadet per l’exèrcit alemany a Munic. Des de llavors va anar pujant de rang dins de l’exèrcit alemany. Dietl tenia molta afició a la muntanya. Durant la Primera Guerra Mundial va lluitar al front occidental on va ser ferit en quatre ocasions, i quan es va firmar la rendició alemanya el novembre de 1918 es trobava a l’hospital recuperant-se de les ferides. Gràcies a la seva valentia que va mostrar li varen donar la Creu de Ferro de primera classe. En la Gran Guerra Dietl va perdre a dos germans.

El 1919, decebut amb el Tractat de Versalles i després d’escoltar un  discurs d’Adolf Hitler, es va afiliar al partit DAP, que després es convertiria en el NSDAP. També es va allistar al grup paramilitar la Freikorps, tot i que va continuar dins l’exèrcit alemany. Durant el putsch de Munic del novembre de 1923 era el capità de l’Estat Major general bavarès. Abans de que Adolf Hitler actués en el putsch, Hitler es va entrevistar amb ell perquè li donés el seu suport, cosa que va fer. Després del pustch, Dietl va treballar com a informador per la Reichswehr.

L’1 de gener de 1933 va ser nombrat Tinent Coronel, el 1935 va ser ascendit a Coronel, i va comandar el 99º Regiment Alpí a Kempten. El 1936 va ajudar a celebrar els Jocs Olímpics d’Hivern a Alemanya per la seva afició a la muntanya. El 1938 va tornar a ser ascendit a Generalmajor, i aquell any va participar en l’ocupació d’Àustria. El 1939 va ser nombrat cap de les tropes de muntanya.

Quan va començar la Segona Guerra Mundial va comandar una divisió alpina a Polònia el 1939, i va participar en  la invasió a Noruega el 1940, on va comandar amb èxit la 3ª Divisió de Muntanya tot i els atacs britànics. Gràcies els seus èxits a Narvik contra les tropes britàniques i franceses, Hitler el va nombrar general d’infanteria, i el 19 de juny de 1940 va ser el primer soldat alemany en rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases. Del 1942 al 1944 va dirigir les operacions a Finlàndia amb l’objectiu de separar Múrmansk del resta de la Unió Soviètica. Dietl va ser un dels generals favorits de Hitler perquè era un nacionalsocialista convençut, i era molt estimat pels seus soldats i pels aliats finlandesos. En els següents anys va tenir diferències amb Alfred Jodl pels seus fracassos a la campanya alemanya a l’Àrtic. Va participar en la política racista en firmar el 1942 uns decrets que prohibien als soldats alemanys de qualsevol rang casar-se amb dones noruega amb el pretext de que encara que les noruegues eren àries, no formaven part de la cultura alemanya.

Eduard Dietl va morir en un accident d’avió a Àustria el 23 de juny de 1944 quan es dirigia a Obersalzberg per parlar amb Hitler sobre les relacions amb els finlandesos. L’1 de juliol de 1944 va ser condecorat a títol pòstum.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply