Walther Funk, Ministre d’Economia del Reich de 1938 a 1945

Walther Funk va néixer el 18 d’agost de 1890 a Trakehnen, Prússia Oriental. Els seus pares eren uns comerciants de Königsberg. Funk va estudiar lleis, economia i filosofia a la Universitat Humboldt de Berlín i a la Universitat de Leipzig. El 1912 va col·laborar en diferents diaris com a periodista on va escriure articles d’economia.

Durant la Primera Guerra Mundial es va allistar a la infanteria de l’exèrcit alemany, però el 1916 se’l va fer fora perquè no era apte. El 1920 es va casar amb una dona de l’alta societat i va poder entrar en els cercles financers més influents de la ciutat de Berlín i d’Alemanya. El 1921 es va convertir en redactor en cap i editor del diari econòmic conservador, el Berliner Böersen Zeitung. Gràcies al seu diari va poder difondre els seus ideals conservadors i anticomunistes, i va explicar que els causants de la crisi econòmica de la República de Weimar eren les reparacions econòmiques d’Alemanya a França i Bèlgica de partir del 1919.

Funk era un home sensible i estava sempre preocupat perquè no es sabés la seva homosexualitat. Possiblement tenia un malaltia per infecció en alguna pràctica sexual. Eren molt conegudes les seves aventures amoroses. Funk va estar marcat tota la seva vida per la diabetis que patia. Una de les coses pel que se’l coneixia era pels seus estudis en piano, però va fracassar en el seu intent de convertir-se en músic. També se’l coneixia per ser un bon jugador de cartes.

El 1931 va afiliar-se al NSDAP després de conèixer a Adolf Hitler. El maig d’aquell any va ser nombrat editor del servei de premsa política i econòmica del Partit. El juliol, Hitler el va fer al seu assessor sobre política industrial i va aprofitar els seus contactes com a periodista econòmic per convèncer als empresaris alemanys perquè ajudessin al règim nazi els anys 30. Funk va convèncer els grans empresaris del Rhin com Emil Kirdorf, Fritz Thyssen, Albert Voegler i Friedrich Flick perquè apostessin pel nazisme i de que no tinguessin por del caràcter socialista d’alguns dels seus membres. Funk va convèncer a Hitler sobre les bondats de la iniciativa privada i del lliure mercat, però Hitler li va explicar que quan arribés al poder no es podria comprometre amb les seves idees econòmiques perquè dins del Partit hi havia diferents punts de vista com el de Gottfried Feder. El 1932 va ser diputat al Reichstag i president del Comitè de Política Econòmica del Partit Nazi.

El gener de 1933 va ser nombrat Cap de Premsa del Govern del Reich en la categoria de Staatssekreater ( equivalent a la de subsecretari ), amb la missió de presentar a Hitler un resum diari dels comentaris de la premsa. El 2 de març de 1933 va ser nombrat Secretari d’Estat en el Ministeri de Propaganda i Director del Consell de Directors de la Companyia de Retransmissions del Reich. Més endavant, va ser nombrat vicepresident de la Cambra de Cultura del Reich, que havien creat amb Joseph Goebbels. El febrer de 1938, Funk va succeir a Hjalmar Schacht  com a ministre d’Economia i com a president del Reichsbank al gener de 1939. Ell mateix va exclamar poc després de ser nombrat ministre d’Economia: Qui hagués pensat que arribaria tant amunt!. Tot i ser ministre, no va tenir gaire autoritat ja que el seu Ministeri estava sota el control de Hermann Göering i després d’Albert Speer en el pla quadriennal. Però si que va participar activament en la confiscació de béns de la comunitat jueva i va preparar econòmicament la invasió a la Unió Soviètica i dels territoris de l’Est. El 1943, com a membre del Consell Central de Planificació, va reclutar per la indústria alemanya obrers dels territoris ocupats.

Quan va acabar la Segona Guerra Mundial va ser detingut pels Aliats nord-americans el maig de 1945. Quan va ser detingut es va enfonsar psicològicament i quan l’interrogaven es posava a plorar. Quan va anar saben el que havia passat amb els jueus a l’Holocaust va tenir un atac de nervis, ja que no es pensava que fos tant greu.

Funk va ser un dels acusats en els judicis de Nuremberg, tot i que estava malalt per culpa de la diabetis. Quan li va tocar sortir a parlar davant dels jutges va explicar que havia fet tots els possibles per ajudar als jueus, sobretot uns músics a qui admirava, tot i que va reconèixer ser l’autor d’un discurs que va ajudar a mobilitzar als alemanys en la Nit dels Cristalls Trencats del novembre de 1938. Al final del judici va explicar que va acceptar els crims que cometia el règim nazi tot i no estar-hi d’acord. La seva defensa va mirar de demostrar que no era un home important dins del règim nazi i, fins i tot, Göering va definir a Funk com un subordinat sense importància. Se’l va trobar culpable dels càrrecs II, III i IV i va ser condemnat a cadena per perpetua, tot i que el jutge soviètic era partidari de la pena capital.

Funk va ser portat a la presó de Spandau, però tot i ser condemnat a cadena perpetua va sortir de la presó el 16 de maig de 1957 perquè la seva salut havia empitjorat. A l’agost de 1956 havia sigut operat en l’hospital militar britànic, i es tenia por que Funk morís a la presó. Durant la seva estada a Spandau va demanar per carta als governs Aliats i soviètics el seu alliberament perquè es considerava innocent.Walther Funk va morir el 31 de maig de 1960 a Düsseldorf per culpa de la diabetis.

Curiositats:

La seva esposa es va encarregar de la defensa d’Otto Ohlendorf durant els judicis de Nuremberg que els nord-americans varen celebrar contra els comandaments dels Einsatzgruppen.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply