Friedrich Paulus

En Friedrich Paulus va néixer a Breitenau, Hesse, Àustria, el 23 de setembre  de 1890, en una família d’origen romanès. El 1910, quan només tenia 20 anys, es va unir a l’exèrcit imperial alemany. El 1912 es va casar amb l’Elena Constance Rosetti-Solecu, Coca pels amics, descendent d’una de les cases reals romaneses. Varen tenir una filla i dos fills bessons. Els dos nois varen servir a la Segona Guerra Mundial i l’Elena mai va compartir el plantejament del seu marit ja que detestava el règim nazi i deia que el seu marit era massa bo per estar envoltat de gent com en Wilhelm Keitel i altres.

En Paulus va participar en la Primera Guerra Mundial, on va patir disenteria en els Balcans. Després de la guerra va continuar en el reduït exèrcit alemany de la Reichswehr, tot i està encontra del Tractat de Versalles, com ho demostra que va participar amb el grup paramilitar de la Freikorps durant un intent de cop d’Estat contra la República de Weimar. Especialista en carros de combat, el 1929 va ser ascendit a comandant i el 1939 va ser ascendit a general de divisió.

Durant la Segona Guerra Mundial va combatre a Polònia com a cap de l’Estat Major d’en Walther von Reichenau, tot i que la seva esposa va condemnar l’acció definint-la com injusta. Després va participar en la invasió França com a tinent general del OKW. A la tardor de 1940 en Paulus va portar a la seva casa uns mapes i uns documents relatius a la invasió a la Unió Soviètica, i quan l’Elena els va trobar es va enfrontar amb el seu marit dient-li que atacar als soviètics era una acció completament injustificada. Per calmar-la, en Paulus li va prometre que la guerra contra la Unió Soviètica només duraria sis setmanes. Durant l‘Operació Barbarroja va continuar obstinadament amb en Hitler, definint-lo com invencible. El 1941 va ser ascendit a tinent general i va assumir el comandament d’un Exèrcit blindat. El gener de 1942, quan el seu superior, el mariscal Walther von Reichenau, va morir sobtadament, el va substituir com a comandant en cap del 6º Exèrcit alemany en el front meridional, que va avançar amb força a la Unió Soviètica rebutjant les tropes d’en Simon Timochenko a Khàrkiv. En Paulus era un comandant atípic, molt diferent a en Von Reichenau, amb un caràcter més reservat. Sempre portava guants en el front perquè odiava la brutícia, i era tant maniàtic amb la higiene que es canviava i es banyava dos cops al dia. A més, era molt detallista i estava fascinat amb les xifres i la gran estratègia. Ell mateix va supervisar l’administració del 6º Exèrcit.

La seva fita per la qual és més recordat és per haver dirigit el seu Exèrcit en la Batalla de Stalingrad. El principi va tenir èxit, aconseguint entrar a la ciutat que havia quedat reduïda a ruïnes pels violents combats i bombardejos. Però quan els soldats soviètics varen començar a disposar de reforços, provinents del riu Volga, en Paulus i els seus homes varen quedar rodejats a la ciutat sense possibilitat d’escapar. Finalment, el gener de 1943, contra la voluntat de l’Adolf Hitler, es va rendir als soviètics amb els 91.000 homes que quedaven. Avanç de rendir-se, en Hitler el va ascendir a mariscal de camp perquè els mariscals tenien prohibit rendir-se a l’enemic, però en Paulus no en va fer mai cas. Després de firmar l’armistici va ser arrestat amb els seus homes i va ser enviat a la Unió Soviètica. A la presó, en Paulus va ser informat dels crims comesos pels nazis i a partir de llavors va ser molt crític amb l’Adolf Hitler i es va unir al Comitè Nacional per una Alemanya Lliure, que demanava la rendició d’Alemanya, i al BDO (Bund Deutscher Offiziere, Lliga dels Oficials alemanys) i el 1944 va parlar per la ràdio soviètica excitant als seus compatriotes a aixecar-se contra en Hitler. El dictador alemany a partir de llavors sempre el va maleir i va jurar que si derrotava als soviètics el faria executar. Es va indignar per l’execució de diversos amics, com en Claus von Stauffenberg, després de l’atemptat del 20 de juliol de 1944. La seva esposa Coca va ser empresonada per la Gestapo. Rescatada d’un centre de detenció en els Alps pels soldats nord-americans, la Coca va morir a Baden-Baden el 1949. Per fer més gran el drama de la família Paulus, el seu fill Alexander va morir a Anzio el 1944.

Un cop va acabar la guerra va actuar com a testimoni en el procés de Nuremberg però es va passar la postguerra com a presoner a la Unió Soviètica. El seu fill Ernst el va visitar diverses vegades. El 1953 va ser alliberat i se’n va anar a viure a la ciutat alemanya de Dresden, on va treballar com a cap civil del Institut d’Investigació Històrica Militar de la RDA. En aquells moments en Paulus creia que el comunisme era la millor esperança per l’Europa de la postguerra i el seu fill Ernst va observar tristament com el seu pare s’havia passat a l’altre bàndol. Tot i viure en llibertat, la seva vida era molt amargada ja que era insultat pel seu servilisme a en Hitler i estava molt dolgut amb els historiadors i les Memòries dels comandants alemanys com en Hermann Hoth i l‘Erich von Manstein en què l’acusaven de tímid i de no haver salvat el 6º Exèrcit quan ho podia haver fet el desembre de 1942. En Friedrich Paulus va morir a la clínica de Dresden l’1 de febrer de 1957 per culpa d’una esclerosis lateral amiotròfica. El 1960 varen sortir les seves memòries, Ich stebe hier auf Befehl (Estic aquí a l’ordre). El 1970, el seu fill Ernst es va suïcidar als 52 anys, l’edat del seu pare quan es va rendir amb el seu 6º Exèrcit a Stalingrad.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply