Dwight D. Eisenhower

En Dwight David Eisenhower va néixer el 14 d’octubre de 1890 a Denison, Texas. Els seus avantpassats provenien d’Alemanya i varen emigrar el 1741 cap a Pennsilvània. La seva mare era testimoni de Jehovà i a la seva casa es reunien membres del grup entre 1896 i 1915. De ben jove, Eisenhower va ingressar a l’Acadèmia Militar dels Estats Units de West Point. Durant la seva joventut semblava que es dedicaria al futbol americà, inclús va sortir a la premsa per un espectacular touchdown que va fer el 1912, però aquell mateix any va patir una greu lesió en el genoll esquerre quan jugava un partit entre l’Exèrcit contra el Tufts, fet que el va apartar dels terrenys de joc després d’ingressar set vegades a l’hospital durant uns quants anys. A partir de llavors va dedicar la seva vida a la formació militar. Eisenhower va participar el 1917 en la Primera Guerra Mundial en un nou cos de blindats. Després de la guerra es va fer molt amic d’en George Patton per les seves aficions amb els tancs i per les seves idees de la guerra mòbil.

Durant la Segona Guerra Mundial va ocupar diversos càrrec, entre ells el de cap d’Estat Major, càrrec que ocupava en Douglas MacArthur a Filipines, i general el 1941. Després de l’atac de Pearl Harbor va desenvolupar un important paper en la intervenció aliada a Europa i el juny de 1942 es va traslladar a Londres i va ser el responsable d’organitzar el desembarcament al nord de l’Àfrica el novembre de 1942, la conquesta de Tunísia, la invasió a Sicília i Itàlia l’Operació de Normandia el 6 de juny de 1944. Gràcies a la seva habilitat diplomàtica va frenar els enfrontaments entre comandaments britànics i nord-americans i va ser elegit amb el càrrec de comandant suprem de les tropes aliades en el front occidental. El president Franklin Delano Roosevelt el va elegir com a comandant suprem entre prop de 1.300 generals de l’exèrcit nord-americà perquè no només era un líder natural segons el President, sinó que també era un militar dotat d’un instint polític excepcional. L’última setmana de desembre de 1944 va ser elegit per la revista Time com el seu Home de l’Any.

Al final de la guerra molts dels jerarques nazis com en Heinrich Himmler o en Hermann Göering van voler negociar amb ell una aliança per lluitar contra els soldats soviètics, però Eisenhower mai va acceptar entrevistar-se amb ells. Es diu que l’Otto Skorzeny tenia un pla per assassinar-lo, però el mateix Skorzeny ho va negar. Curiosament, Eisenhower va considerar que no tenia importància la conquesta de Berlín i va deixar abandonada la capital del Reich als soviètics. El maig de 1945 va rebre a Reims la capitulació dels alemanys. Durant la seva estada a Europa va estar acompanyat sempre per la seva fidel secretària i confident Kay Summersby, que se li va insinuar en més d’una ocasió i, segons sembla, Eisenhower no la va acceptar mai com a amant i en retornar als Estats Units va tornar amb la seva esposa.

Després de la guerra , tot i que havia confessat que el seu Pla número 1 era seure a la riba d’un tranquil riu per pescar, va ser successivament cap d’Estat Major de l’exèrcit nord-americà, president del comitè de caps d’Estat Major, president de la Universitat de Colúmbia i cap suprem de les forces de l’OTAN. Gràcies a la fama que va aconseguir durant el conflicte va començar la seva carrera política dins de les files del Partit Republicà, tot i que el Partit Demòcrata també el volia dins de les seves files. El novembre de 1952, en Dwight Eisenhower va guanya les eleccions presidencial i va ser elegit  34º president dels Estats Units d’Amèrica , càrrec que va exercir del 1953 al 1961, se’n reelegit el 1956 . Els seus dos mandats són coneguts per ser molt conservadors, pels seus enfrontaments amb la Unió Soviètica, que ja havien començat amb l’administració del president Harry S. Truman, per posar fi a la guerra de Corea, per la posada en marxa del Pla Marshall, per la intervenció militar en tots els països de l’Extrem Orient amenaçats pel comunisme i per acceptar una política coneguda com la cacera de bruixes, la persecució de comunistes als Estats Units impulsada pel senador Joseph McCarthy. En els últims anys del seu mandat encara es varen tensar més les relacions amb la Unió Soviètica per culpa de Cuba després del cop d’Estat del revolucionari Fidel Castro. Després del seu mandat va ser substituït per en John Fitzgerald Kennedy. Abans d’abandonar al càrrec de President va dir que el país tenia que estar en alerta per l’augment de poder de la indústria militar. En Dwight D. Eisenhower va morir el 28 de març de 1969 a Washington.

Curiositats:

Abans de ser comandant en cap de les forces aliades, Eisenhower no havia disparat mai una pistola.

Eisenhower va ser conegut popularment com a Ike.

Durant tota la seva vida va ser admirador d’Aníbal,

Eisenhower no havia agafat mai un telèfon fins després de la seva presidència, i quan en va agafar un per primer cop va preguntar que era el soroll que feia quan es despenjava.

Quan era President va contractar un famós actor de Hollywood de westerns perquè actués per la festa privada del seu net.

Sempre portava a la seva butxaca set monedes de la sort que sovint tocava perquè li portessin la buscada sort.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply