Martin Niemöller

Martin Niemöller va néixer el 14 de gener de 1892 a Lipsstadt. Fill d’un pastor luterà, tot i que batejat com a calvinista, primer tenia l’objectiu de fer una carrera militar, però va entrar finalment l’any 1910 a la Marina imperial. Va combatre en la Primera Guerra Mundial i va servir en la tripulació de submarins i fins i tot va arribar a assumir el comandament d’un el juny de 1918. Després d’atracar en el port de Kiel un cop va escoltar per ràdio la notícia del final de la guerra i l’ensorrament de la monarquia a finals de novembre de 1918, va sentir-se, tal i com va escriure anys més tard, un estranger en el seu propi país. Després del conflicte va treballar en una granja i allí es va convèncer de que estava obligat a participar en el rescat de la seva nació de la catàstrofe espiritual que creia que estava sotmès el poble i es va dedicar a estudiar teologia a Westfàlia per ser pastor. Contrari a la República de Weimar, va participar com a membre de la lliga d’estudiats dels nacionalistes alemanys en el putsch de Kapp de març de 1920 i més tard va participar en la creació d’un Cos Lliure d’estudiants compost per 750 homes per lluitar contra l’Exèrcit Roig, format en al regió per grups d’esquerra. Durant la gran inflació de 1923 va obtenir un treball subvencionat pel govern com a capatàs en els ferrocarrils per tal de poder mantenir la seva família i, més tard, es va afiliar a la divisió d’assistència social de l’Església Protestant, la Missió Interior, des d’on va obtenir un gran coneixement dels problemes socials d’Alemanya. El 1931 va aconseguir el càrrec de tercer pastor de la parròquia d’Anta Ana de Berlín-Dahlem, un barri residencial de la capital alemanya.

El principi no es va oposar al NSDAP, fins i tot en les eleccions del 5 de març de 1933 els va votar, però quan va veure les intencions de l’Adolf Hitler contra l’Església es va apartar de qualsevol pensament positiu cap a aquest partit. Com a pastor va criticar des del pupitre el nou règim i l’incompliment de les promeses que havia fet a l’Església evangèlica. Especialment indignat pel paràgraf antisemita de la nova Constitució de l’Església alemanya, tot i que ell mateix havia fet més d’un discurs antisemita, el 1933 va crear una Lliga d’alarma pastoral, la Pfarernotbund. A finals de 1933, 6.000 pastors, és a dir, més d’un terç dels eclesiàstics protestants, se’ls havia unit. D’aquesta manera va néixer l‘Església de la Confessió. Veient les seves activitats, el règim li va prohibir predicar, però ell va continuar difonent els seus sermons clandestinament gràcies a que era protegit per la seva gran popularitat. Sabent dels seus actes, els nazis es varen limitar a intimidar-lo, registrar-lo i a detenir-lo esporàdicament. Finalment, la Gestapo el va detenir l’1 de juliol de 1937 i quan sortia de la presó el març de 1938 després d’haver sigut absolt va ser deportat per ordres d’en Hitler a Saschsenhausen. 

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial es va oferir per allistar-se a la Kriegsmarine, però la seva oferta va ser rebutjada. La seva alliberació va ser molt reivindicada per les diferents esglésies protestants de diferents països, i se’l considerava un màrtir dels principis cristians. Per mitigar les crítiques internacionals, Hitler va permetre que sortís un dia per poder visitar el seu pare moribund, va tenir el permís per rebre visites de la seva esposa i quan estava malalt se li va augmentar el racionament. Tot i tenir alguns avantatges per les campanyes internacionals a favor del seu alliberament, Niemöller no es va estalviar de rebre pallisses i vexacions. Els guàrdies, que no volien que es presentés com el pastor Niemöller, el varen obligar a presentar-se com el porc Niemöller. Quan la seva esposa li va demanar a en Hitler que l’alliberés, el dictador li va contestar que no ho podia fer perquè creia que reuniria al seu voltant a un grup d’opositors. Durant la seva estada en el camp de concentració de Sachsenhausen va observar els patiments que patien els jueus i a partir de llavors va repudiar les seves antigues idees antisemites. El juliol de 1941, quan semblava que estava a punt de convertir-se al catolicisme, va ser transferit a Dachau, on va estar-hi fins al final de la guerra, amb tres cures catòlics, on va tenir un millor tracte. Anys més tard, Niemöller es va retreure el seu anterior compromís amb el règim i es va culpar d’haver estat subjecte a uns interessos religiosos estrets de mires. Martin Niemöller va morir el 6 de març de 1984 a Wiesbaden.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply