Erhard Milch

Erhard Milch va néixer el 30 de març de 1892 a Wilhelmshaven, Baixa Saxònia en una família protestant i tradicionalista. Durant la Primera Guerra Mundial va servir com a observador de vols i va lluitar com a pilot de caces i durant el conflicte va conèixer a Hermann Göering. Va obtenir la Creu de Ferro pel seu vol sobre Verdun i va ser ascendit a comandant d’esquadrilla. El 1923 va ser el cap dels serveis Junker-A.C.  El 1926 va ocupar la presidència de la Lufthansa.

Milch va quedar seduït pel nacionalsocialisme, desitjava ingressar en el NSDAP, però Adolf Hitler li va demanar que no ho fes fins el 1933 per tal de transportar-lo gratuïtament a ell i a altres dignataris nazis amb la màxima discreció. Quan els nazis van ocupar el poder, Milch era un dels tres cap de la Lufthansa alemanya però Göering, sabent de les seves habilitats, el va nombrar subsecretari del Ministeri de l’Aire que s’havia acabat de crear. El 1935, quan Göering va anunciar a la premsa estrangera que s’havien rearmat incomplint el Tractat de Versalles, Milch va rebre el títol de lloctinent general de les forces aèries. El 1936 va ser nombrat general. El 1938 va ser nombrat cap de l’Estat Major, el 1939 Inspector general de les Forces Aèries, i el 1940 mariscal de l’Aire. Com Göering, Milch solia freqüentar en un dels restaurants més luxosos de Berlín, el Horcher, acompanyat pel general Ernst Udet.

El 1935, la carrera de Milch dins el règim nazi va estar apunt de veure’s estroncada perquè es va posar en dubte el seu origen ètnic. Josef Terboven i Theo Croneiss varen ser qui varen començar a circular rumors de que el seu pare, Anton Milch, era jueu. Llavors la Gestapo va iniciar una investigació que va ser aturada per Göering en obligar a la mare de Milch a firmar un certificat segons el qual Anton no era el verdader pare d’Erhard i els seus germans, sinó que el pare era l’oncle, Karl Brauer. Va ser llavors quan Göering va dir la seva famosa frase: Jo decideixo qui és jueu i qui no.

Després del suïcidi d’Ernst Udet el 1941, Milch va heretar les seves funcions i el 1942 va ser nombrat director d’armament. A la meitat de la Segona Guerra Mundial, quan la força aèria alemanya es va veure superada per la RAF i era criticada per no defensar Alemanya dels bombardejos a les ciutats alemanyes, Milch va criticar durament a Göering per no haver desenvolupat la Luftwaffe durant el 1939 i el 1940. A mesura que avançava la guerra es va anar tornant crític amb alguns membres del govern nazi, però en canvi va mantenir una molt bona amistat amb Albert Speer, amistat que van mantenir fins que Milch va morir. El juny de 1944 va ser cessat de les seves funcions per la seva rivalitat amb Göering, però va continuar dins del govern al costat de Speer. Finalment Hitler el va apartar ja que donava prioritat a la defensa abans que l’atac, la construcció de caces abans que bombarders. Després de la guerra va testificar en els Judicis de Nuremberg contra Göering i el 1947 va ser condemnat a cadena perpètua a Nuremberg, però el 1951 la pena va ser reduïda a quinze anys i va ser posat en llibertat el juliol de 1954. Després de ser alliberat va acabar la seva carrera com assessor a la indústria. Erhard Milch va morir el 25 de gener de 1972 a Düsseldorf.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply