Josip Broz, Tito

Josip Broz va néixer el 7 de maig de 1892 a Kumrovec, un poble de Croàcia. La seva mare era eslovena i el seu pare croat. Durant la Primera Guerra Mundial va ser fet presoner pels russos. El 1917 va participar en la Revolució d’Octubre a Sant Petersburg. El 1923 va tornar a Croàcia per formar part del clandestí Partit Comunista, que era il·legal en aquells moments. El 1928 va ser condemnat a cinc anys de presó per estar afiliat al Partit Comunista. Després va treballar a Moscou en la Internacional Comunista. Dins del govern soviètic va ser nombrat el 1937 secretari general dels comunistes iugoslaus, on va renovar l’aparell dirigent del partit i va ser fidel al dictador soviètic Iosif Stalin, acceptant per exemple el pacte Mólotov-Ribbentrop.

Durant la invasió alemanya a la Unió Soviètica va crear una organització eficient i ramificada a Sèrbia, Eslovènia i Croàcia. EL novembre de 1942 va crear el Comitè Antifeixista d’Alliberació Nacional i un any després es va convertir en el president del govern provisional, sent el principal líder de les formacions guerrilleres partisanes iugoslaves que varen lluitar contra els nazis i els ustaxis, i es va oposar al líder monàrquic dels txetniks Draza Mihailovich i al govern exiliat a Londres. Les potències aliades el varen reconèixer a ell i als seus partisans com els únics representants de la resistència iugoslava, tot i que el rei Pere II i el seu govern estaven a Londres. A l’octubre de 1944 va entrar a la ciutat de Belgrad i quan es va alliberar Iugoslàvia va formar un govern presidit per ell i va ser nombrat comandant en cap de l’exèrcit.

Quan va acabar la guerra va presidir el Comitè Popular d’Alliberació i el 29 de novembre de 1945 va ser proclamada la República de Iugoslàvia. El gener de 1946 la nova Constitució va definir Iugoslàvia com una federació de sis repúbliques: Sèrbia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, Eslovènia, Montenegro i Macedònia. Tot i l’aliança amb els soviètics, Tito es va allunyar de les postures de Moscou, tot i que no es va apartar de les premisses estalinistes fins com a mínim els anys 50: monopoli del Partit Comunista, persecucions violentes, planificació de l’economia i col·lectivització. El 1948 es va enfrontar amb el dictador Iosif Stalin, va trencar amb el Kominform i va instaurar un règim comunista a Iugoslàvia que es va allunyar del model soviètic i es va apropar a occident. D’aquesta manera, Tito va guiar a Iugoslàvia cap a l’autonomia amb fronteres obertes i de gran descentralització, va promoure una economia d’autoabastiment amb forta presència d’iniciativa privada i va permetre la participació dels treballadors alhora de prendre decisions: el socialisme autogestionari, tal i com se’l va conèixer. Moscou va encunyar el terme titoista per definir l’heretgia nacionalistes del comunisme. En política exterior, Tito va intentar obtenir avantatges d’una posició intermèdia en el món de la Guerra Freda i el 1980 va ser la figura més rellevant del moviment dels països no alineats juntament amb l’indonesi Sukarno o el Pandit Nehru de l’Índia.

Josip Broz va morir el 4 de maig de 1980 a Ljubljana, Eslovènia. Amb la seva mort varen tornar a sortir els conflictes de la zona balcànica entre les diferents nacionalitats que va acabar portant a la desintegració de Iugoslàvia.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply