Gregor Strasser

En Gregor Strasser va néixer a Geisenfeld, Alemanya, el 31 de maig de 1892 en una família catòlica. El seu pare era un funcionari judicial de Baviera. Després de completar els estudis primaris, el 1910 va anar a treballar com a aprenent de farmacèutic. El 1914, interessat per la medicina, va començar a estudiar farmàcia a Munic però ho va haver de deixar perquè va haver d’ingressar a l’exèrcit imperial per lluitar en la Primera Guerra Mundial. Durant la Gran Guerra va ser nombrat tinent i va ser condecorat amb les creus de ferro de primera i segona classe. Un cop va acabar la guerra es va casar i va tornar a estudiar farmàcia a la ciutat de Nuremberg, i el 1920 va treballar de farmacèutic a la ciutat de Landshut. Strasser estava descontent per com havia acabat la guerra i es va enrolar a les milícies paramilitars de les Freikorps, on va arribar a comandar un batalló. Dins d’aquell batalló va tenir com a ajudant a en Heinrich Himmler. Strasser va participar el 1920 en un cop d’Estat contra la República de Weimar en la revolució comunista bavaresa. Tanmateix, el seu germà Otto Strasser comandava una organització socialista.

A finals de 1920 es va unir al NSDAP, on va destacar com a líder i se’l va designar com a cap regional de les SA en la Baixa Baviera. Strasser era home de complexió física i diabètic amb una forta personalitat, era conegut per participar en les baralles més violentes de les cerveseries, però es relaxava llegint a Homer en grec, i va destacar com un gran orador. Durant el fallit putsch de Munic del 8 de novembre de 1923 va liderar un destacament de les SA. Quan el putsch va fracassar va ser detingut i sentenciat a un any i mig de presó per traïció, però va ser alliberat a l’octubre de la presó de Landsberg. Un cop alliberat va accedir al Parlament regional bavarès dins la candidatura Völkischer Block, un partit que substituïa els nazis i de tendència völkisch. A més, Strasser va aprofitar que l’Adolf Hitler continuava a la presó per intentar convertir-se en el líder del NSDAP juntament amb l’Erich Ludendorff, però sabien que no podien actuar amb tota llibertat perquè el substitut d’en Hitler, l’Alfred Rosenberg, seguia el peu de la lletra les normes del líder nazi. El desembre de 1924 va ser elegit diputat pel Reichstag com a representant de la llista unificada nacionalista, el DVFP i el NSFB, dos partits que substituïen el NSDAP. Com a diputat va tenir la gratuïtat dels ferrocarrils i va poder parlar lliurament al públic. Es va passar dies i nits en el tren per viatjar en les grans ciutats de la zona del Rhin, Hannover, Saxònia i Prússia. Després de que en Hitler tornés a liderar el Partit, Strasser va tornar a les files del Partit i va augmentar la presencia del Partit al nord d’Alemanya i, gràcies al seu germà, l’Otto Strasser i la col·laboració del seu secretari, en Joseph Goebbels, que representava l’ala socialista del Partit en aquells moments i que substituïa a en Himmler, que havia dimitit per ocupar-se de la seva granja avícola, va incrementar l’influència del NSDAP. En Goebbels es va encarregar d’editar un dels seus diaris i va ser el seu secretari privat. A mesura que Strasser va augmentar la seva presència i força al Partit, va aprofitar la seva llibertat i la seva força per criticar l’abandonament d’en Hitler de les idees socialistes que creia que havien tingut abans el Partit. Volent reforçar aquest punt, va elaborar un programa polític socialista i tenia com a objectiu una aliança amb la Rússia bolxevic, destruir el capitalisme, construir una societat amb una justícia social i volia nacionalitzar la banca. Strasser va crear el sindicat nazi i un sistema de pensions, a més va ajudar a que les classes obreres veiessin amb bons ulls el nazisme. En un discurs que va fer a Hannover el 22 de novembre de 1925, va explicar que volia donar suport a l’expropiació de les fortunes de la noblesa. D’aquesta manera, l’organització nazi del nord es va unir amb els marxistes en la campanya electoral. El 1926, en Hitler el va nombrar gauleiter de la Baixa Baviera i es convertir en el cap de propaganda del Partit. Però de seguida en Hitler va veure que Strasser començava a tenir massa poder, ben aviat va tenir més afiliats nazis al nord d’Alemanya que no pas al sud d’Alemanya que controlava en Hitler. A part, Strasser va fer augmentar la presencia nazi a la capital, Berlín, va fundar les SA berlineses i va fundar amb el seu germà diaris nazis com el Berliner Arbeitszeitung i el quinzenal Nationalsozialistische Briefe. Aquell augment de poder i la política socialista de Strasser li va portar ben aviat una rivalitat pel control del Partit amb en Hitler.

El 14 de febrer de 1926, en Hitler va fer una conferència a Bamberg on va demanar a Strasser i a en Goebbels que abandonessin el seu programa socialista. Sabent que sense en Hitler el moviment no podia continuar, en Goebbels va decidir canviar de bàndol per donar suport a en Hitler. Des d’aquell moment, en Hitler va tornar a centralitzar el Partit sota al seu poder. Però Strasser no va ser apartat per en Hitler perquè el necessitava per la seva influència, sobretot en el nord del país. El 1928, Strasser es va convertir en cap d’organització del Partit, el Reichsorganisationsleiter. El juny de 1932 va ser nombrat dirigent d’una organització, fet que el va convertir en l’home amb més poder i influència del Partit després d’en Hitler. Però aquell mateix any, a espatlles d’en Hitler, va començar conversacions secretes amb els sindicats i altres partits per fer una coalició juntament amb el partit nazi. El desembre de 1932, en Hitler li va ordenar que interrompés totes aquelles negociacions i es mantingués fidel al seu lideratge, però Strasser aquell mateix mes va acceptar l’oferta del recent canceller d’Alemanya, en Kurt von Schleicher, de convertir-se amb vicepresident d’Alemanya i primer ministre de Prússia per construir un govern de coalició amb els socialdemòcrates i els obrers sindicalistes cristians. L’objectiu d’en Von Schleicher era frenar l’avanç polític dels nazis i va pensar que si Strasser s’unia amb ell desuniria el NSDAP. Quan en Hitler va veure la jugada del canceller, va obligar-lo a renunciar de tots els càrrecs de partit nazi, tot i que va rebutjar l’oferta d’en Von Schleicher. El gener de 1933, en Von Schleicher es va veure obligat a dimitir després de no formar un govern estable i Strasser es va veure obligat a retirar-se tot hi que hagués pogut lluitar políticament contra en Hitler ja que continuava tenint el suport del nord d’Alemanya. Deixant el camí lliure a en Hitler, se’n va anar de vacances a Itàlia per després tornar a la seva feina de farmacèutic dirigint la Schering-Kahlbaum.

Després de rebre el 23 de juny de 1934 la condecoració d’or del NSDAP, condecoració que ell mateix havia sol·licitat, en Gregor Strasser va ser detingut a Berlín per la Gestapo i va morir assassinat a la seva cel·la  per ordres d’en Himmler i d’en Hermann Göering a través d’uns agents de les SS el 30 de juny de 1934, en la famosa Nit dels Ganivets Llargs. L’odi que li tenien era tant gran que li varen disparar diverses vegades al cap, i un cop mort varen desmembrar el seu cadàver i se’l varen endur per parts en sacs de sorra. La seva mort va ser declarada inicialment un suïcidi.

Curiositats:

Quan els nazis varen pujar al poder, el 30 de gener de 1933, Strasser ja va preveure que moriria d’una forma no natural, tot i que quan el varen anar a buscar per ser detingut es pensava que en Hitler el cridava per donar-li un càrrec polític.

A finals dels anys 20 hi havia rumors que explicaven que Strasser havia tingut un romanç amb la neboda d’en Hitler, la Geli Raubal. Hi ha qui afirmar que la Geli li explicava a Strasser els hàbits sexuals d’en Hitler, però costa de creure que això passés. Tot i aquests rumors i les diferències polítiques que poguessin tenir, la veritat és que en Hitler i Strasser eren amics íntims durant els anys 20, i fins i tot Strasser va elegir a en Hitler com a padrí dels seus fills. Quan a en Hitler li varen comunicar que Strasser havia sigut assassinat durant la Nit dels Ganivets Llargs es va posar trist ja que no el volia mort.

El seu germà Otto va fugir d’Alemanya abans de que els nazis pugessin al poder, i quan va acabar la Segona Guerra Mundial va tornar a Alemanya i va continuar difonent les seves idees socialistes i nacionalistes, cosa que va agradar a diferents grups neonazis.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply