Ferdinand Schörner

En Ferdinand Schörner va néixer el 12 de juny de 1892 a Munic. Durant la Primera Guerra Mundial va ser un oficial, sent condecorat amb l’Ordre pel mèrit. Després de la guerra va continuar a la Reichswehr. Durant la Segona Guerra Mundial, el 1940,va ser cap d’una divisió de muntanya i a l’agost de 1941, després de la destitució de l‘Ewald von Kleist, el va substituir al capdavant del Grup d’Exèrcits del Sud en el front oriental. El 1943 va dirigir les tropes de Noruega del nord. En el front oriental, el 1944, va ser comandant del Grup d’Exèrcits a Ucraïna i, més tard, del 1944 al 1945, comandant en cap del Grup d’Exèrcits del Nord i el Grup d’Exèrcits del Centre. Els últims mesos de la guerra es va posar sota la protecció d’en Heinrich Himmler, exigint poder disposar d’unitats de les SS. Els seus mètodes disciplinaris eren extremadament brutals prohibint el retrocés sota pena de mort. Al final de la guerra les seves tropes varen aconseguir l’última victòria davant de l’exèrcit soviètic en un poble alemany, però no va poder aturar l’avança dels soviètics. En Schörner va ser l’últim oficial nombrat mariscal de camp per l’Adolf Hitler el 5 d’abril de 1945, i va dirigir el Grup d’Exèrcits del Centre fins la rendició d’Alemanya. Promogut a comandant suprem de l’Exèrcit en el testament d’en Hitler, va abandonar les seves tropes l’11 de maig de 1945 i es va refugiar a Àustria vestit de civil.

Després de la guerra va ser arrestat pels nord-americans, però va ser extradit com a presoner a la Unió Soviètica. El 1955 va ser alliberat per motius de salut i va tornar a l’Alemanya occidental a través de la DDR. Sent un dels pocs generals de la Wehrmacht vius, va tenir que responsabilitzar-se de les ordres que va donar davant de diferents processos judicials. Amb la clara intenció de desentendre’s dels veterans nazis, el govern federal va dictar una llei especial, la llei Schörner, pel que se li concedia el dret a rebre la jubilació. El 1957, el tribunal superior de justícia bavarès amb seu a Munic el va condemnar a quatre anys i mig de presó, dels quals només en va complir dos per motius de salut. En Schörner mai es va penedir dels seus actes i envoltat de veterans de guerra va dir que la seva culpa era que varen perdre la guerra. En Ferdinand Schörner va morir el 2 de juliol de 1973 a Munic.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply