Arthur Seyss-Inquart

L’Arthur Seyss-Inquart va néixer el 22 de juliol de 1892 a Moràvia, l’Imperi Austro-hongarès. Fill d’un director catòlic de gimnàs, va demostrar la seva valentia davant del foc enemic durant la Primera Guerra Mundial. Diplomat en Dret, en Seyss-Inquart va obrir un buffet d’advocat a Viena el 1921. De ben jove es va sentir atret per les idees nacionalsocialistes, sobretot amb la idea pangermànica, i va ingressar al NSDAP. El 1937, el canceller Kurt von Schuschnigg el va nombrar conseller d’Estat per què representés un enllaç del seu govern amb l’oposició nacionalista. A principis de 1938 va treballar per afavorir l’Anscluss explotant el màxim la seva amistat personal amb el canceller Kurt von Schuschnigg. Al febrer de 1938 va ser nombrat ministre de l’Interior i de Seguretat, on va obtenir el control de la policia i de l’oficialitat austríaca. En Seyss-Inquart va assegurar a Von Schuschnigg que respectaria la constitució austríaca, però en secret va fer tots els preparatius per l’annexió d’Àustria i Alemanya pel mes següent. El canceller austríac no va desconfiar d’ell ja que també era catòlic practicant i li semblava que no tenia res a veure amb els homes que havien assassinat al juliol de 1934 al canceller Engelbert Dollfuss. Amb l’Anschluss i amb la dimissió forçada d’en Von Schuschnigg, l’Adolf Hitler el va nombrar canceller austríac i ministre de Defensa. El 12 de març de 1938 va rebre a en Hitler a Linz i va proclamar l’anul·lació de l’article 88 del tractat de Saint-Germain, que impedia la unió d’Alemanya i Àustria. Del 15 de març de 1938 al 30 d’abril de 1939 va ser Reichstatthalter d’Àustria. El 1939 es va convertir en ministre sense cartera del govern nazi fins que es va declarar la Segona Guerra Mundial. A finals de 1939 va ser nombrat governador suplent de la Polònia ocupada, convertint-se d’aquesta manera en la mà dreta d’en Hans Frank. El 29 de maig de 1940 en Hitler el va nombrar Comissari del Reich pels Països Baixos, i va ser el responsable dels pillatges i deportacions que varen tenir lloc a Holanda fins al 1945. Al final de la guerra, en Seyss Inquart no va obeir les ordres d’en Hitler de terra cremada perquè no veia possibilitats de victòria, però, tot i això, en Hitler el va nombrar en el seu testament ministre d’Afers Exteriors.

Al final de la guerra, el maig de 1945, l’exèrcit canadenc va atrapar una llanxa alemanya que es dirigia a Flensburg, on el govern d’en Karl Döenitz havia convidat a tots els comandants civils i militars de les regions ocupades. A dins la llanxa hi anava en Seyss-Inquart, que va ser detingut i empresonat a prop del castell de Twickel, a prop de Henglo, Holanda, a on havia sigut la seva residència oficial però ara va tenir que dormir en una tenda de campanya enmig d’un camp de futbol. En Seyss-Inquart va ser jutjat en els Judicis de Nuremberg on va ser declarat culpable de crims de guerra i contra la humanitat, i va ser sentenciat a morir a la forca. La sentència es va complir el 16 d’octubre de 1946. Les seves cendres varen ser tirades al riu Isar.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply