Hermann Göering

En Hermann Wilhelm Göering va néixer el 12 de gener de 1893 a Rosenheim, Baviera. Va tenir dos germans i dues germanes. La seva família era de descendència aristòcrata de Westfàlia i tenia tants familiars catòlics com protestants. El seu pare, en Heinrich Ernst Göering, es va llicenciar a les Universitats de Bonn i Heidelberg, va servir com a oficial en l’exèrcit prussià i va ser amic del canceller Otto von Bismarck. El 1855 va ser el primer governador de l’Àfrica Sud occidental d’Alemanya, l’actual Namibia, i era un home respectat a Alemanya. En Heinrich era vidu del seu primer matrimoni, del que va tenir cinc fills, i es va tornar a casar amb una jove tirolesa d’ascendència francesa d’hugonots que havia portat amb ell a Haití. Després va tornar a Baviera i poc després va néixer en Hermann Göering. Per part de l’àvia materna, la Caroline de Nérée, tenia avantpassats francesos i hugonots radicats en els Països Baixos.

Durant la seva infància, en Göering va viure lluny de la seva família per culpa dels càrrecs polítics del seu pare, sobretot va viure molt temps en el castell medieval del seu padrí d’origen jueu, el doctor Hermann Espenstein, a les proximitats de Nuremberg, i sembla ser que el seu padrí va ser l’amant de la mare d’en Göering. Quan el seu pare es va jubilar tota la família va anar a viure a prop de Berlín. Aquells moviments de la família varen provocar que els seus resultats acadèmics a les escoles privades que anava siguessin mediocres, i es feia expulsar dels centres pels seu caràcter lluitador i rebel. El seu pare, en veure aquell problema, el va enviar a l’Escola de cadets de Karlsruhe, i de seguida les notes varen millorar i va passar a l’Escola Militar de Berlín amb la idea de convertir-se en un oficial de l’Exèrcit com el seu pare. Durant aquella època va fer un viatge amb els seus amics de l’escola a Itàlia, i va ser allà on va agafar l’amor per l’art de la pintura, cosa que va provocar que quan arribés al poder tingués una col·lecció important d’art. Ja en aquella època també li encantava vestir amb roba cara i luxosa. El març de 1912 va acabar els seus estudis amb un grau honrós i llavors va començar la carrera de les armes en el regiment d’Infanteria Prinz Wilhelm, de Mulhouse, amb categoria de subtinent. Amb només 19 anys ja era tinent, però la vida dins la guarnició se li va fer molt pesada i quan va esclatar la Gran Guerra va rebre amb alegria l’ordre d’anar al front.

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, a l’octubre de 1914 en Göering va demanar començar la seva formació com a pilot. Primer va ser observador, i després, a partir del juny de 1915, va efectuar vols de reconeixements i de bombarder. A la tardor de 1915 es va convertir en pilot de caces i va ser un molt bon pilot. Va destruir un dels primers bombarders pesats britànics, el Handley-Page. Al principi de 1916, el seu avió va ser tocat i en va resultar ferit del maluc i de la cama esquerra, i es va passar el novembre d’aquell any sense volar recuperant-se de les ferides. El maig de 1917 va rebre el comandament de la 27º esquadrilla. A principis de 1918, en Göering havia aconseguit un total de 21 victòries i el maig d’aquell any va ser guardonat pel Kàiser amb la  Pour le Merit. Llavors va ser destinat a la famosa esquadrilla aèria número 1, el famós esquadró Richthofen, del Baró Roig Manfred von Richthofen. El 21 d’abril de 1918 el Baró Roig va morir en un combat i el seu successor, el tinent Reinhard, va caure el 3 de juliol. El 7 de juliol de 1918, en Göering va ser nombrat comandant d’aquell esquadró, el Jasta 11, i va debutar amb aquesta formació el 14 de juliol, quan les tropes alemanyes havien començat la retirada del Marne. El novembre de 1918 no va tenir cap més remei que reaprupar a Alemanya els seus homes i tot el material. Quan va acabar la guerra, en Göering havia destruït 22 caces enemics, però es va sentir traït per la rendició d’Alemanya. Tot i ser una figura d’as, va ser l’únic veterà del Jasta 11 que mai va ser convidat a les reunions de l’esquadró posteriors a la guerra.

Després de la guerra va ser desmobilitzat com a capità, i el 1919 es va tenir que buscar una feina. En Göering podria haver continuat a la Reichswehr, però com que odiava la República de Weimar va rebutjar-ho. Per guanyar-se la vida va fer exhibicions aèries per la fàbrica d’avions sueca la Focke i una altra fàbrica danesa. Aquella època la seva família estava necessitada de diners perquè la seva mare estava amb greus problemes econòmics després de la mort del pare d’en Göering. El 1920 es va unir a l’empresa d’avions la Svenska Lufttrafik. Gràcies a aquella nova feina va viatjar sovint a Suècia, però en un viatge a Suècia va patir un accident d’avió a Estocolm i mentre es recuperava de les ferides a la capital sueca va conèixer a la que seria la seva primera dona, la Carin von Kantzow, una dona casada amb un aristòcrata i que tenia un fill. De seguida es varen enamorar, i al cap de poc la Carin es va divorciar del seu marit i es va casar amb en Göering a Estocolm. La vida amorosa d’en Göering abans de conèixer la seva primera esposa era molt plena, tenia diversos amors amb noies, però res era seriós. Però la Carin tenia una salut molt dèbil i patia epilèpsia i, a més, per culpa de la seva salut i dels problemes psíquics que patia en Göering, era un home violent, els jutges no li varen autoritzar la custòdia legal del fill de la Carin amb el seu anterior marit perquè no veien el matrimoni d’en Carin i d’en Göering capacitats. El 1921, en Göering i la seva esposa varen anar a Munic amb el propòsit d’estudiar a la Universitat de Munic per estudiar Història i Ciències polítiques. Durant aquell temps, en Göering vivia en un magnífic pavelló de les afores de Munic. A l’octubre de 1922, les forces guanyadores de la Gran Guerra varen exigir en el govern alemany l’entrega de certs números de criminals de guerra, i entre ells hi havia en Göering, cosa que a ell el va indignar.

En Göering ingressa al NSDAP:

Un diumenge de novembre, en el Königsplatz de Munic es va organitzar una manifestació de protesta contra les imposicions dels vencedors de la guerra. En Göering hi va anar com a veterà de guerra i va escoltar a tots els oradors, però va quedar fascinat amb un en particular i aquest era l’Adolf Hitler. La setmana següent va assistir a una reunió del NSDAP, on va tornar a sentir a en Hitler. Al final de la reunió es va presentar a en Hitler per oferir-li els seus serveis. La setmana següent es va afiliar al Partit. El gener de 1923, gràcies a ser un heroi de guerra, va liderar el braç armat del Partit, les SA. A en Göering no li interessava ni la ideologia del Partit ni la política, el què l’interessava era l’esperit de lluita. De les SA, en Göering en va fer un exèrcit amb pocs mesos amb l’ajuda dels militars i particularment de l’Ernst Röhm, amb qui de seguida va rivalitzar. A principi de novembre tenia un verdader exèrcit d’homes vestits de feldgrau que saludaven militarment i obeïen les ordres d’antics oficials. El 8 de novembre de 1923, en Göering va participar en el fallit Putsch de Munic, on va ser ferit de gravetat quan va rebre l’impacte de dues bales que li varen travessar la pelvis, però va aconseguir fugir de Munic tot i que la policia tenia una ordre de detenir-lo. Malferit, va aconseguir fugir a Àustria, concretament a Insbruck, gràcies a l’ajut d’una família jueva, els Ballin, que el varen assistir durant les primeres hores. 20 anys després la família Ballin va salvar la vida gràcies a aquella ajuda. A Àustria es va curar les ferides gràcies a les atencions de la seva esposa, però els dolors no li marxaven i per alleugerir-los es va prendre grans dosis de morfina, cosa que va provocar que amb el temps si tornés edicte i s’engreixés molt. Durant aquells anys a l’exili va viatjar per Itàlia i es va entrevistar amb en Benito Mussolini, que aquest va posar interès en entrevistar-se amb l’Adolf Hitler quan sortís de la presó de Landsberg. Després de la seva estada a Itàlia va viatjar a Suècia per està amb la família de la seva esposa, però allí la seva addicció per la morfina va anar augmentant i es va convertir en una persona encara més violenta i histèrica, fins al punt que va ser detingut i, segons sembla, li varen tenir que posar una camisa de força perquè no es mogués. El setembre de 1925 va ingressar a l’hospital de malalt mentals de Langrbo d’Estocolm a causa de la seva forta addicció a la morfina. L’especialista en Medicina legal, en Karl A. Lundberg, que el va examinar a Langrbo, va dir que en Göering tenia un temperament histèric i una doble personalitat. No el consideraven un home boig, però si un home molt violent. Segons el seu cosí, en Herbert Göering, tota la família estava d’acord en que les seves característiques eren la vanitat, la por a les responsabilitats i una absoluta falta de sensibilitat. La seves llargues estades a les clíniques i hospitals el varen transformar i es va engreixar encara més.

El 1927 va tornar a Alemanya gràcies a una amnistia del govern de la República de Weimar a la tardor d’aquell any  i es va tornar a unir al NSDAP, tot i que en un principi va ser mal vist pels membres del Partit perquè havia fugit i no havia donat senyals de vida, a part de que no s’havia interessat per en Hitler. Però gràcies a la seva reputació, i per l’amistat i el respecte d’en Hitler, a més de que va simpatitzar amb la idea d’en Hitler d’arribar al poder a través de la política, va fer que es presentés a les eleccions del 1928 com a representant del Partit al Reichstag. En Göering va ser elegit un dels 12 diputats del NSDAP i li va entusiasmar ser diputat perquè va acabar amb els seus problemes econòmics que patia ja que a partir de llavors tenia un sou de 500 marcs mensuals del Reichstag, 800 més del Partit i 1.000 marcs més com a assessor de Lufthansa. A més, el seu llinatge burgès i la seva antiga graduació varen afavorir la seva entrada a la bona societat berlinesa i sobretot entre els industrials. Llavors, en Hitler el va utilitzar amb freqüència per missions diplomàtiques. Durant aquella època va augmentar el seu gust per l’art i les seves pretensions al mecenatge. Però dins del Partit es va enemistar amb en Gregor Strasser.

Entre 1927 i 1932, juntament amb la seva dona, que estava amb un estat de salut molt precari, varen ajudar a en Hitler a pujar al poder. La Carin estava enlluernada per la figura d’en Hitler i l’admirava, i gràcies als contactes de la jove parella varen aproximar el Partit als cercles més conservadors, als industrials i els oficials de l’Exèrcit. Però el 25 de setembre de 1931 va morir la mare de la Carin, cosa que va provocar que l’estat de salut de la Carin empitjorés per culpa d’una tuberculosis. El 17 d’octubre de 1931, quan en Göering estava fora de casa, la Carin va patir un atac de cor i va morir a l’edat de 43 anys. Amb la seva mort es va convertir en una icona del nazisme. Per en Göering va ser un cop molt dur la pèrdua de la seva esposa, i el 1933 va fer construir un castell a prop de Berlín que va ser anomenat Carinhall en honor a la seva difunta esposa. El 1934 va fer traslladar el cadàver de la seva esposa per enterrar-la a la cripta del Carinhall en presència d’en Hitler i sota els sons de la música d’en Richard Wagner per convertir-la en una heroïna nacionalsocialista.  Després de la mort de la seva esposa, en Göering va tenir una aventura amorosa amb l’actriu alemanya Emmy Sonnemann, i el 10 d’abril de 1935 es varen casar a Berlín. Tot i casar-se amb una altra dona, en Göering va continuar cultivant les seves ambicions grandiloqüents al Carinhall, seu de festes espectaculars, dotada de zoològic i vedat de caça i decorada amb obres d’art espoliades de tot Europa i dels propis museus d’Alemanya. El 1938 la parella va tenir una filla, l’Edda Göering. El nom d’Edda el varen posar perquè també es deia així la primera filla del dictador Benito Mussolini. L’Edda actualment no porta el cognom d’en Göering, ja que quan va acabar la guerra es va canviar el cognom de Göering pel cognom d’una amiga de la seva mare. L’Edda va decidir no tenir fills per acabar amb el llinatge del seu pare. Quan el 20 d’abril de 1945 es va dirigir a Berlín per celebrar l’aniversari d’en Hitler va fer destruir el Carinhall perquè no caigués en les mans dels Aliats.

Després de les eleccions del setembre de 1930, en Göering va entrar en el Reichstag al capdavant dels 107 diputats nazis. A principis de 1932, en Hitler es volia presentar a les eleccions presidencials però no podia perquè no tenia la ciutadania alemanya, i en Göering, gràcies als seus amics del govern de Brunswick, Küchenthal, el president, i en Klagges, el ministre de l’Interior, va aconseguir que nombressin a en Hitler conseller econòmic de la Legació de Brunswick a Berlín i d’aquesta manera va obtenir la ciutadania alemanya. Després de les eleccions tant favorables pel NSDAP del 31 de juliol de 1932, en Göering va ser nombrat president del Reichstag. Tot i el retrocés nazi en les eleccions de novembre de 1932, varen passar de 230 a 196 escons, en Göering va conservar la presidència. Les seves funcions feien que estigués en constant contacte amb el president Paul von Hindenburg. El 22 de gener de 1933 va persuadir a l’Oskar von Hindenburg, el fill del President, per què parlés amb el seu pare i el convencés de que en Hitler era la solució.

En el Tercer Reich.

Amb l’entrada al poder dels nazis, en Göering va ser nombrat ministre sense cartera. En el nou govern va tenir que fer de contrapès del conservador Franz von Papen. El 27 de febrer de 1933 el Reichstag va patir un greu incendi, que segons els nazis va ser provocat per un comunista holandès, en Marinus van der Lubbe, tot i que segons diverses informacions va ser el mateix Göering qui va demanar cremar el Reichstag per culpar després als comunistes i per prohibir el partit comunista. El 1933 va ser ascendit a General Major de l’Exèrcit, i el 10 d’abril de 1933 va ser nombrat Primer Ministre de Prússia, on va crear la policia secreta nazi, la Gestapo, que el 1934 va donar-li el comandament de l’organització a en Heinrich Himmler. A més, va ser cap de la guàrdia del Reich i successor oficial d’en Hitler, i en Paul von Hindenburg el va ascendir a general d’Infanteria. Però no tot era felicitat a la vida política d’en Göering, dins del Partit continuava tenint fortes desavinences amb el cap de les SA, l’Ernst Röhm, que volia fer-se amb el control de l’Exèrcit i ser nombrat ministre de Defensa. Per aquestes fortes disputes, en Göering va participar en planejar la Nit dels Ganivets Llargs, que va acabar amb la vida d’en Röhm el 30 de juny de 1934 i de l‘oposició política del Partit. Després de la Nit dels Ganivets Llargs, la vida política d’en Göering no va parar d’ascendir; el 1935 va ser nombrat tinent general i aquell mateix any es va convertir en cap de la inaugurada Luftwaffe, la força aèria alemanya. L’octubre de 1936 va rearmar el país amb el Pla Quadriennal. El 1938 va ser nombrat Mariscal de Camp de la Luftwaffe.

En Göering es va convertir en un home poderós i va tenir un autèntic imperi econòmic gràcies a que controlava el sector miner i el de materials sintètics. Gràcies a la seva fortuna va poder viure de forma luxosa al Carinhall, on i va passar molt de temps caçant animals com un membre de la reialesa. A més, va tenir una col·lecció d’art molt important, i destacava per sobre dels demés membres del Partit perquè anava vestit de forma molt luxosa i sempre portava a sobre les medalles i les condecoracions que tenia. Tot i no ser antisemita declarat, va fer pagar econòmicament als jueus les despeses de la Nit dels Vidres Trencats de la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, i va ser partidari de posar fortes multes als jueus. Per ell els jueus només eren persones amb les quals se’n podia aprofitar econòmicament, però no sentia odia cap a ells. Inclús una vegada es va barallar amb el cap de les SS, en Heinrich Himmler, quan aquest va voler enviar en un camp de concentració a una jueva que havia sigut aviadora de la Luftwaffe. En Göering s’hi va oposar i li va dir que era ell qui deia qui era jueu i qui no.

La Segona Guerra Mundial:

Abans de començar la Segona Guerra Mundial, en Göering no estava d’acord en entrar en la guerra i va intentar negociar amb els britànics per aconseguir la pau a través de l’empresari suec Birger Dahlerus. Quan la guerra va ser inevitable, en Göering es va implicar totalment amb la guerra i va obtenir molts bons resultats amb la Luftwaffe amb la seva tàctica, el Blitz, però el 1940 opinava que Alemanya no estava preparada per la guerra contra la Gran Bretanya i per combatre contra la RAF. Aquelles victòries varen fer que en Hitler li agafés confiança i el va nombrar el seu successor, el va ascendir a Mariscal del Reich, Reichmarschall, i va condecorar-lo amb la Creu de Ferro. Durant aquell període de triomf, en Göering es va apoderar de diverses col·leccions d’art dels territoris ocupats. A partir del febrer de 1942 va tenir una forta enemistat amb el nou ministre d’Armament, l’Albert Speer, sobretot quan aquest es va apoderar del Pla Quadriennal que ell estava dirigint. La seva posició dins del Reich va quedar molt afeblida després dels bombardejos que varen patir les ciutats alemanyes i les derrotes que patien els exèrcits alemanys. Durant la invasió aliada a Sicília, en Göering va enviar la divisió blindada que portava el seu nom per rebutjar el desembarcament, però la seva divisió va fracassar estrepitosament. A partir de llavors, la majoria del Partit el va culpar de les derrotes alemanyes per la seva mala gestió dins la Luftwaffe, i el mateix Hitler el va arribar a desacreditar davant de tothom, tot i que no el va fer dimitir del càrrec de ministre perquè era molt ben vist per la població alemanya. La seva decadència dins de la cúpula nazi al final de la guerra era tant gran que ministres com en Joseph Goebbels se’n burlaven públicament. A més, al final s’havia tornat encara més edicte a la morfina i es va engreixar considerablement, i aquest fet el varen aprofitar molts nazis per criticar-lo durament perquè es passava el dia mirant d’ampliar la seva col·lecció d’art enlloc de solucionar els problemes de la guerra. Poc abans del final, en Göering va manar amagar els seus tresors, valorats en 200 milions de Reichsmarks, en una mina, abans de fer dinamitar el Carinhall. A finals d’abril de 1945 va enviar un telegrama a en Hitler per demanar-li que li donés tots els poder per poder negociar una pau amb els nord-americans, però quan el dictador alemany va llegir el telegrama es va posar tant furiós que va ordenar, a instàncies d’en Martin Bormann, que se’l capturés i assassinés. Per sort seva, en Göering va aconseguir fugir en el seu refugi de Baviera, i no va ser fins al 4 de maig que va saber que en Hitler havia mort, i va demanar al successor d’en Hitler, en Karl Döenitz, que li enviés soldats per protegir-lo i li deixés negociar la pau amb els nord-americans. En Döenitz no va fer cas a les supliques d’en Göering, sobre ell encara pesava la condemna de mort d’en Hitler, i les SS el varen portar a Àustria, a la ciutat de Mautendorf, juntament amb la seva esposa, la seva filla, el seu criat, la seva criada i el seu cuiner. En una casa de caça de Mautendorf, les SS el van alliberar perquè no volien actuar contra al mariscal de camp, que estava amb un estat de salut molt lamentable perquè les SS no li varen permetre prendre’s la morfina que tant desitjava.

El seu captiveri:

El 9 de maig de 1945,  en el lloc de comandament de la 36º Divisió del 7º Exèrcit nord-americà a Baviera va arribar-hi en Walter von Brauchitsch, que va dir que es presentava en nom del mariscal Göering. En Von Brauchitsch els va comunicar que en Göering estava disposat a rendir-se i que es trobava a prop de Radstadt. El general Stack va anar personalment al lloc on li havia indicat en Von Brauchistch i, a prop de Radstadt, el jeep del general es va topar amb el Mercedes blindat d’en Göering. Els dos cotxes es varen aturar i tan en Stack com en Göering varen baixar dels seus respectius automòbils. Els dos homes es varen saludar, i després d’intercanviar-se quatre paraules en Göering va ser conduït al lloc de comandament de la divisió, on el general John E. Dahlquist va empresonar-lo. El mariscal de camp li va dir a en Dahlquist que en Hitler era un home obstinat, que en Rudolf Hess era un excèntric i que en Joachim von Ribbentrop era un canalla, i després va demanar veure’s amb en Dwight D. Eisenhower. En Göering estava convençut de que se’n podria sortir i després de veure que no li satisfeien la seva demanda va tornar a demanar una trobada amb el general Dwight D. Eisenhower, que li va tornar a ser denegada. Durant el seu arrest va ser desintoxicat de la seva addicció a la morfina i va perdre més de 40 quilograms, recuperant la seva figura i condició mental. Tot i estar empresonat, en Göering va ser tractat molt bé i dinava pollastre a l’ast amb puré de patates i mongetes, i de postres menjava fruites i després feia un cafè americà. Al cap d’uns dies, l’oficial del Servei d’Informació del 7º Exèrcit, el general Willian W. Quinn, va ordenar que en Göering sigués allotjat en una casa particular a Kitzbühel, on la premsa l’esperava. D’aquesta manera en Göering es va convertir en la màxima figura nazi que havia sigut capturada i va ser entrevistat per la premsa aliada. En l’entrevista, en Göering va culpar a en Hitler de totes les decisions i va dir que sabia que la guerra estava perduda quan es va atacar a la Unió Soviètica. En Göering va ser arrestat en aquella casa amb la seva esposa i la seva fills fins que va ser portat a Nuremberg.

En Göering va ser un dels acusats en el Judici de Nuremberg de l’any 1946. Tot i defensar-se ell mateix ja que va rebutjar tenir advocat, es va mostrar desafiant i, fins i tot, se’n va sortir prou bé en un principi ridiculitzant al fiscal nord-americà Robert H. Jackson, que es va equivocar en més d’una ocasió, i defensant el nazisme. En Göering estava tant confiat amb la seva defensa que fins i tot es va dedicar enmig del Judici a picar l’ullet a les secretàries que passaven per davant seu. Però les proves que hi havia contra ell eren tantes que al final no es va poder justificar i va acabar tant derrotat que no podia ni parlar o fingia no escoltar. La prova més contundent i que finalment el va enfonsar va ser la seva participació indirecte en l’anomenada Conferència de Wannsee. Pensant en el el futur de la seva imatge, quan era dins de la seva cel·la deia que dintre de 50 anys Alemanya tornaria a ser una gran potència, i que ell tindria una estàtua en cadascuna de les ciutat alemanyes. Al final del Judici va ser condemnat a morir a la forca per ser promotor de crims contra la humanitat i també per ser la figura més rellevant capturada amb vida del nazisme. Però en Göering, igual que en Wilhelm Keitel, va rebutjar morir a la forca ja que volia ser afusellat perquè trobava que morir a la forca era pels criminals i no es corresponia al seu alt càrrec militar. No se li va concedir el seu desig. El 15 d’octubre de 1946, quan faltaven dues hores per què es procedís a penjar-lo a la forca, en Göering va aprofitar que el guàrdia de la cel·la es va despistar per ingerir una càpsula de cianur potassi que tenia amagada i al cap de poc va morir. Abans de suïcidar-se va escriure una carta a la seva esposa, però els Aliats no van permetre que es difongués el seu contingut tot i que se sap que afirmava en la carta que ell era l’amo del seu propi destí. El seu cos va ser incinerat i les cendres es varen llançar al riu Isar, a Munic, per evitar que la seva tomba es convertís en un lloc de peregrinació neonazi.

S’ha parlat molt de com va poder aconseguir i amagar aquella càpsula de cianur durant tant de temps. A més, no s’explica que amb els exigents controls de seguretat que passaven, sobretot després del suïcidi d’en Robert Ley a la seva cel·la, pogués amagar aquella pastilla. L’any 2005, un ex soldat nord-americà que protegia la cel·la d’en Göering va explicar que havia deixat entrar a la cel·la una dona amb la qual Göering mantenia una relació per donar-li una medicina, però que en realitat era una càpsula de cianur. També s’ha dit que la seva dona, l’Emmy, li va donar la càpsula i que va subornar als guàrdies.

Curiositats:

En Göering li va dir a en Hitler que mai cap avió Aliat sobrevolaria Berlín. També va arribar a dir que estava disposat a que li diguessin Hermann Meiser, Meiser es un cognom típicament jueu, si un sol avió britànic aconseguia volar sobre territori alemany. Al final, la capital del Reich va ser bombardejada desenes de vegades.

 



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply