Omar Nelson Bradley

Omar Nelson Bradley va néixer el 2 de febrer de 1893 a Missouri. Era Fill d’un mestre d’escola rural de Missouri que guanyava 40 dòlars al mes i que es va casar amb una de les seves estudiants, que seria la mare de l’Omar. El seu pare va morir quan l’Omar tenia 13 anys. Va estudiar a West Point i va disputar partits de futbol americà amb un equip imbatut de l’Exèrcit que va guanyar grans titular a la premsa. Va ser nombrat tinent i va ser traslladat a Montana per mantenir obertes les mines de coure a punta de baioneta davant als agitadors. Posteriorment va ensenyar Matemàtiques a West Point, combinant aquesta activitat amb la d’obrer de la construcció en el pont penjat del Hudson a Bear Mountain. Llavors, va saltar el rang de coronal i va ser el primer dels 59 homes de la promoció de 1915 de l’Acadèmia Militar en obtenir les estrelles de general. L’Omar va ser abstemi convençut fins al 33 anys, molt poques vegades bevia alcohol. Orgullós de la seva punteria, creia amb la idea d’estar protegir per Déu des de que en una ocasió, a Tunísia, va passar amb el seu jeep per sobre d’una mina que no va esclatar.

En la Segona Guerra Mundial va dirigir de 1941 a 1942 l’Escola d’Infanteria de Fort benning. El 1943 va ser nombrat comandant del 2º Cos d’Exèrcit en el nord de l’Àfrica, i el maig de 1943 va conquerir Bizerta, Tunísia. Després d’aquesta conquesta va ser ascendit a tinent general. A l’estiu de 1943 va dirigir les tropes nord-americanes en la invasió de Sicília. Juntament amb en Dwight D. Eisenhower, amb qui va ser molt amic, va preparar el desembarcament de Normandia, bàsicament el desembarcament a Omaha, fent cas omís a les prediccions que anunciaven greus pèrdues, qualificant-les de tonteries, i va dirigir les tropes nord-americanes en el Dia-D. En el continent es va fer càrrec del 12º Grup d’Exèrcits, que es va unir al 3º Exèrcit d’en George Patton per reunir la formació militar més gran de la història dels Estats Units, portant l’ofensiva final contra Alemanya. Patton el va catalogar com excel·lent en totes les categories del generalat, però en privat deia que era un personatge mediocre. El seu Exèrcit va arribar al riu Elba a l’abril de 1945 establint contacte amb l’exèrcit soviètic. En Bradley va destacar per la seva modèstia, no li agradaven les lloances, i va ser molt estimat pels seus homes, que el coneixien com el general-soldat.

Després de la guerra, el 1948, va ser nombrat cap d’Estat Major de l’Exèrcit de Terra. Entre 1949 i 1953 va ocupar el càrrec de president del Comitè de caps d’Estats Majors, i fins al 1953 va representar els Estats Units a l’OTAN. Després es va retirar de l’Exèrcit i va publicar les seves memòries, traduïdes a diverses llengües, amb el títol; Històries d’un soldat. L’Omar Nelson Bradley va morir el 8 d’abril de 1981.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply