Joachim von Ribbentrop

En Joachim  Ribbentrop va néixer a Wesel, Alemanya, el 30 d’abril de 1893. Era fill d’un oficial prussià de procedència burgesa, en Richard Ribbentrop, i va ser educat a Alemanya i Suïssa en col·legis privats on va estudiar diferents idiomes, però va deixar al col·legi a l’edat prematura de 15 anys. Del 1910 al 1914 va treballar a Canadà com a comerciant de vins. Després de declarar-se la Primera Guerra Mundial va tornar a Alemanya ingressant a l’Exèrcit i va participar en el front oriental, a Turquia, on va conèixer a en Franz von Papen. Durant la Gran Guerra va ser ascendit a tinent i va obtenir la Creu de Ferro. Quan va acabar la guerra va continuar durant un temps dins l’Exèrcit a Istanbul. Després va tornar a la seva feina de comercial. En Von Ribbentrop es considerava un home apolític, centrat en els seus negocis d’exportació de vins i licors a França i la Gran Bretanya.

Es va casar amb l’Anneliese Henckel, la filla del més gran fabricant de xampany d’Alemanya, en Henkell, i varen tenir cinc fills. La seva esposa va ser una dona manipuladora, i el va empènyer perquè fos més ambiciós en la política. Tot i això, el fet d’estar casat amb una dona de classe alta li va permetre l’accés a l’alta societat, cosa que sempre havia desitjat. Un cop es va instal·lar a l’alta esfera va utilitzar la partícula nobiliària von a la qual no tenia dret a fer servir perquè només estava destinada a les famílies nobles. Gràcies a l’empresa del seu sogre i el fet de dominar diferents idiomes, va ser enviat com a agent comercial d’exportador de vins escumosos per diferents països.

El 1930 va conèixer a l’Adolf Hitler, a qui admirava fermament, i dos anys més tard es va afiliar al NSDAP a suggerència de la seva esposa. Dins del Partit va ser menyspreat molts cops per en Joseph Goebbels. En la seva vila que tenia a Dahlen va tenir lloc el 22 de gener de 1933 una reunió decisiva que va conduir a en Hitler a la Cancelleria. Quan els nazis varen arribar al poder el 30 de gener de 1933, en Von Ribbentrop va treballar en els assumptes internacionals del Reich fent competència amb l’Alfred Rosenberg. El seu primer viatge va ser el 1933 al Regne Unit per entrevistar-se amb el primer ministre britànic Ramsay Mac Donald. El 1934, després de convèncer a en Hitler de que podia aconseguir millor informació que el Ministeri d’Exteriors, va crear una organització diplomàtica que rivalitzava amb la del Ministeri d’Afers Exteriors d’en Constantin von Neurath, la Dienstselle Ribbentrop. Gràcies als diners del Partit es va comprar una oficina a la Wilhelmstrasse, davant del despatx d’en Hitler. En aquesta oficina i treballaven periodistes, homes de negocis sense feina i membres del Partit que aspiraven a realitzar una carrera diplomàtica. Com a diplomàtic del Reich va viatjar a Roma, a LondresParis, aconseguint acords amb Itàlia i va ajudar a fer creure a les  potències aliades que Alemanya no s’estava rearmant. El 1934 en Hitler el va enviar a Ginebra en qualitat de comissari especial en la Conferència del desarmament, i el 1935 va aconseguir un Tractat Naval amb la Gran Bretanya a espatlles del ministre Von Neurath on va acordar que la Marina alemanya podia rearmar-se fins arribar a una tercera part de la flota britànica. Amb aquell èxits i gràcies a que era el protegit d’en Rudolf Hess, en Hitler li va anar agafant cada vegada més confiança i aquell any va ser nombrat ministre plenipotenciari. El 2 d’agost de 1936 va ser nombrat ambaixador a la Gran Bretanya per negociar acords amb els britànics, però va fracassar ja que els britànics el veien com un farsant. Els dos anys que va estar en la Gran Bretanya es va sentir molt ofès amb el poble britànic i va creure que era impossible arribà a acords amb ells. Durant la seva estada a la Gran Bretanya es va veure amb la promesa del rei Eduard VIII, la Wallis Simpson, amb qui va tenir un afer. Segons va arribar a explicar-se, en Von Ribbentrop li va enviar a la Wallis un ram amb disset clavells, un per cada vegada que s’havien posat al llit. Per aquest embolic amorós, un diputat laborista va preguntar si es pretenia instaurar una monarquia feixista.

El 25 de novembre de 1936 va aconseguir el Pacte Anti-Komintern amb el Japó, que va servir per unir els dos països per lluitar contra el comunisme. Aquest acord no va agradar gens al ministre Von Neurath ja que va estar convençut de que fracassaria aquella aliança. Però l’èxit d’aquell pacte i els plans bèl·lics d’en Hitler varen provocar que en Von Neurath acabés dimitint del seu càrrec de ministre el 4 de febrer de 1938 i llavors en Joachim von Ribbentrop va ser nombrat Ministre d’Afers Exteriors. Des d’aquest càrrec va tramar el Pacte d’Acer amb Itàlia i el 23 d’agost de 1939 va aconseguir el pacte de no agressió amb la Unió Soviètica, el Pacte Mólotov-Ribbentrop. Ell era dels homes que desitjava la guerra i va fer tots els possibles perquè esclatés.

Quan va començar la Segona Guerra Mundial va anar perdent pes dins del Reich alemany, fins a ser solament una figura burocràtica, tot i que en Hitler l’apreciava fins a tal punt que deia que la seva figura era comparable a la de l‘Otto von Bismarck, opinió gens compartida amb en Goebbels que volia el càrrec ministerial d’en Von Ribbentrop. Va menysprear el potencial britànic i després de l’ocupació de França va exercir una espècie de tutela sobre aquest país.  Durant els primers mesos de l’Operació Barbarroja la seva influència va anar perdent pes i amb les derrotes la seva figura va ser pràcticament representativa. Al final de la guerra, tant ell com la seva dona vivien en un ambient de bogeria, la seva dona el 15 d’abril de 1945 es va comprar vestits de nit per anar a futures festes. Amb el govern d’en Karl Döenitz, en Von Ribbentrop va saber que el nou President estava buscant a una persona que els Aliats no poguessin rebutjar a negociar amb ell i va prometre-li a en Döenitz que l’ajudaria a buscar-lo. Al dia següent, en Von Ribbentrop li va dir que la persona més indicada era ell, però el gran almirall s’hi va negar i va confiar aquella missió al comte Schwerin von Krosigk. Sabent que serien aviat perseguits pels Aliats, es va amagar en una pensió a la cinquena planta d’un vell edifici de la ciutat d’Hamburg.

Mentre dotzenes de detectius i agents del Servei d’Informació el buscaven per tot arreu i la seva fotografia era exposada per tots als quarters i a les comissaries, en Von Ribbentrop es passejava pels carres d’Hamburg amb el seu vestit fosc, el seu barret d’ales dures i portava unes ulleres de sol. Durant aquells dies es va relacionar amb els seus vells amics de quan era representant de vins escumosos pensant que podia treballar en una casa comercial per passar desapercebut. En un seu amic li va arribar a dir que en Hitler li havia encarregat en el seu testament una missió especial i que l’havia d’amagar fins que arribés al moment indicat perquè es tractava del futur d’Alemanya. Però el seu amic no li va fer cas i el seu fill no va dubtar ni un moment quan va saber que el seu pare es relacionava amb l’antic ministre d’Afers Exteriors i ho va informar a la policia. Al matí del 14 de juny de 1945, tres soldats britànics i un de belga varen pujar les escales del modest edifici fins arribar a l’últim pis. Varen tocar la porta del pis que pensaven que era el d’en Von Ribbentrop. Els soldats en veure que ningú responia varen tirar la porta a terra i varen trobar-hi una noia jove mig despullada. El tinent J. B. Adams va dir-li a la noia que tenien ordres de registrar la casa, i el soldat belga va veure que en una habitació hi havia un home dormint. El tinent Adams el va despertar a base de cops i li va preguntar qui era. Era en Von Ribbentrop que li va contestar que ja sabien qui era i el va felicitar per haver-lo atrapat. Llavors el varen portar en el quarter general britànic, el varen registrar i li varen descobrir una ampolla de cianur potàssic, i a la motxilla hi varen trobar uns quants centenars de milers de Reichsmarks. En una de les butxaques també li varen trobar tres cartes: una dirigida a en Bernard Law Montgomery, una altra per l’Anthony Eden i la tercera increïblement anava dirigida a en Vincent Churchill. En Von Ribbentrop no recordava o no sabia que en Churchill es deia Winston enlloc de Vincent. Després, la germana d’en Von Ribbentrop, la senyora Ingeborg Jenke, que havia sigut cridada pels britànics per més seguretat, va confirmar que aquell home era el seu germà. A continuació el varen portar a Lüneburg i des d’allí a un camp d’internats en un lloc d’Europa.

En Von Ribbentrop va ser jutjat en els judicis de Nuremberg i va ser acusat de crims de guerra, crims contra la pau i genocidi per haver convençut als territoris ocupats del Reich de deportar els jueus als camps de concentració per ser exterminats. Durant el judici es va mostrar cansat degut a que va patir insomni i es tenia que prendre bromur, fet que el deixava atordit durant el dia. A més, estava molt nerviós, no s’afeitava i es passava tot el dia a la cel·la llegint papers per mirar de demostrar que era innocent i que era un home pacífic que buscava acords de pau. Quan es va haver de defensar de les acusacions ho va fer molt malament i va dir que després de la mort d’en Hitler havia caigut en una depressió que encara no se’n havia recuperat. Al final va ser condemnat a morir a la forca trobant-lo culpable del trasllat de presoners civils, d’empresonament il·legals en els camps de concentració i per haver participat en el genocidi. Quan se li va dir que la sentència era morir a la forca no s’ho va creure i no ho va entendre, es preguntava tota l’estona quan tindria temps per escriure les seves memòries. Abans de morir a la forca va escriure unes notes i es va queixar del tracte dels Aliats caps als antics dirigents alemanys perquè creia que no eren responsables de les atrocitats i, en canvi, responsabilitzava als dirigents nazis que havien mort. El dia abans de la seva execució es va queixar de dolors al cap i d’insomni, i va fullejar una novel·la d’en Freytag, va llegir cinc cartes i en va escriure una. En Von Ribbentrop va ser el primer dels acusats en ser executat el 16 d’octubre de 1946 i les seves últimes paraules varen ser que desitjava la pau en el món. Després de la seva execució varen trobar a la seva cel·la una botella de cristall que la podria haver guardat per suïcidar-se. El 1953 es varen publicar les seves memòries.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply