Mao Zedong

Mao Zedong va néixer el 26 de desembre de 1893 a Shao-shan, Hunan. El 1911 va entrar a l’exèrcit republicà, i del 1913 fins al 1918 va ingressar a l’escola civil. Mao va rebre la influència del pensament occidental i de la Revolució d’Octubre de 1917, i el 1921 es va afiliar a Pequín al Partit Comunista, que el va enviar com agent a la seva regió natal. A Hunan, va organitzar associacions de pagesos, reelaborant els plantejaments del marxismeleninisme i va quedar convençut de la possibilitat d’una iniciativa revolucionaria autònoma per part de les masses rurals en el context xinès. Però poc després va entrar en conflicte amb els dirigents del Partit Comunista quan va desenvolupar una perspectiva personal de la revolució basada en l’acció de guerrilla en el camp. Des de 1927, després de la ruptura entre els comunistes i el Kuomintang d’en Chiang Kai-Shek, Mao va dirigir la guerra contra en Chiang i va promoure la reforma agrària a les zones que va ocupar i va unir a la lluita armada una perspectiva de revolució econòmica. El 1931 va fundar una república comunista a la regió de Hunan i de Kian-si, i va ser elegit President de la República Soviètica xinesa. De 1934 a 1935, per fugir de l’avanç de les tropes d’en Chiang Kai-Shek, va començar la coneguda Llarga Marxa on va recorre amb els seus seguidors més de 5.000 quilòmetres i, gràcies aquest fet, va conquerir el títol de cap del moviment comunista xinès. Amb la invasió japonesa va acceptar una treva amb en Chiang Kai-Shek per una defensa comuna del país i va consolidar el seu poder en les regions alliberades per l’exèrcit soviètic xinès.

A finals de la Segona Guerra Mundial, i després de la derrota de Japó, les dues formacions xineses varen tornar a enfrontar-se en una guerra civil que va acabar el 1949 amb una victòria total d’en Mao i amb en Kai-Shek i els seus seguidors del Kuomintang fugint a Taiwan. D’aquesta manera, a l’octubre de 1949, es va instaurar la República Popular de Xina en la que Mao va ser elegit president i es va dedicar a la construcció de la societat comunista. Però el seu règim es va enfrontar al cap de poc amb la Unió Soviètica, amb qui el principi havia tingut vincles, perquè Mao volia garantir l’autonomia i el prestigi de la Xina, que es veia amenaçat pel règim soviètic. També la Xina va mantenir bones relacions amb Corea del Nord i el país va participar en la guerra de Corea, on els xinesos varen tenir un considerable protagonisme. Maó va imposar la seva política del Gran Salt Endavant, on es varen invertir tots els esforços agraris per poder sostenir i impulsar les indústries de les grans ciutats, fet que va provocar una greu catàstrofe en el camp i, com a conseqüència, varen morir moltes persones de fam. Una altra iniciativa d’en Mao va ser la Revolució Cultural, on de manera forçada milions de xinesos varen ser trets de les seves llars i traslladats a les grans ciutats per treballar de manera forçada com a mà d’obra barata per les indústries xineses. Es calcula que amb les seves polítiques varen morir entre 50 i 75 milions de xinesos.

Mao Zedong va morir a Pequín el 9 de setembre de 1976. El seu cos va ser embalsamat i avui en dia es pot visitar. Després de la mort d’en Mao la Xina va fer un canvi brutal, tot i conservar el sistema de partit únic i d’un sol líder, es va deixar de banda el comunisme per passar a un capitalisme ferotge. Tot i aquest canvi, la figura d’en Mao és molt popular a la Xina.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply