Reichstag

El Reichstag va ser el parlament alemany i està ubicat al centre de Berlín. Actualment es diu Bundestag. Es va començar a planejar la seva construcció quan el 1871 Berlín es va proclamar la capital de l’imperi prussià, però no es va acabar de construir fins al 1894 segons els plànols d’en Paul Ballot. L’edifici també era anomenat familiarment Edifici Ballot pel nom de l’arquitecte. Els membres del Reichstag varen ser elegits a partir de 1871 en una sessió electoral secreta i directe. En l’Alemanya imperial les funcions del Reichstag es varen limitar a l’establiment de pressupostos. El Parlament alemany era un edifici quadrat (137 x 97 metres ) amb torres en les quatre bandes. A l’entrada de l’edifici hi ha una inscripció del 1915 amb el lema Dem Deutschen Volke (Al poble alemany), tot i que el kàiser Guillem II no li va agradar ni aquella inscripció ni el Reichstag perquè donava una imatge democràtica del país. A més, el monarca no va voler que la cúpula de l’edifici sobrepassés d’altura al Palau Reial. Les alteracions governamentals de l’octubre de 1918 varen fer responsable també al Reichstag del govern de la nació.

Durant la República de Weimar es va adoptar el sistema electoral de la representació proporcional, cada delegat representava 60.000 vots, i la cambra era elegida per sufragi universal. Durant l’època de la República, el Reichstag era l’encarregat de votar les lleis, ratificar tractats i controlar l’exercici del poder. Entrava en les seves competències fer caure el govern posant-lo en minoria.

El febrer de 1933, amb els nazis al poder, el Reichstag va ser cremat per un anarquista holandès, en Marianus van der Lubbe. De seguida els nazis varen acusar als comunistes de l’incendi, i aquella mateixa nit varen arrestar a 10.000 comunistes de tot Alemanya. Durant l’època nazi, el Reichstag va perdre tot el protagonisme que havia de tenir, ja que l’Adolf Hitler no li agradava gens per què el veia un símbol de la democràcia, tot i que durant el règim nazi es varen continuar nombrant delegats pel Reichstag, però només podien ser afiliats del partit nazi i el Parlament es va reduir a un edifici on s’aclamaven els actes del NSDAP. Durant els bombardejos de Berlín en la Segona Guerra Mundial, l’edifici va quedar molt malmès i va ser un dels símbols de la fi de la guerra a Europa quan el 2 de maig de 1945 es va onejar la bandera soviètica.

Després de la guerra, el 1956, la cúpula va ser dinamitada i l’arquitecte Paul Baumgarten va reconstruir l’edifici perquè fos una sala d’exposicions. Amb la construcció del Mur de Berlín, l’edifici va quedar al mig dels terrenys i va quedar abandonat. Després de la caiguda del Mur i la reunificació d’Alemanya el 1991,  es va decidir abandonar el govern de Bonn per traslladar-lo un altre cop a Berlín, i el Reichstag, que va passar a anomenar-se Bundestag, va tornar a ser el Parlament alemany, però aquest cop d’una Alemanya federal. El 1993, l’arquitecte Norman Foster va guanyar un concurs per reconstruir l’edifici, i el 1994 va construir una cúpula de cristall. L’actual cúpula del Parlament està oberta al públic i es un dels llocs més visitats de Berlín. El 1999 va tenir més de dos milions de visitants.

DSCF1571

Eleccions al Reichstag: (posem la gràfica per comparar la pujada dels nazis)

Partit guanyador per circumscripció                 20 de maig de 1928       6 de novembre de 1932

SPD        (socialdemòcrata )                                           29,8 %                                     20,4%

Zentrum BVP (Centre Partit Popular de Baviera)     15,2%                                      15%

DNVP (nacionalistes)                                                      14,3%                                       8,3%

NSDAP (nacionalsocialistes)                                           2,6%                                       33,1%

KPD (comunistes)                                                           10,6%                                      16,9%

DVP (Partit Popular Alemany)                                       8,1%                                        1,9%

Bauermpartei; Landbung (Partit Pagès; Lliga Rural)  5,1%                                       2,5%

DDP (demòcrates)                                                             4,3%

Mittelstand (Classe Mitjana)                                            4,6%

Staatspartei (Partit Oficial)                                                                                                 1%

Altres                                                                                   4,2%                                         0,9%



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply