Rudolf Hess

En Rudolf Hess va néixer a Alexandria, Egipte, el 26 d’abril de 1894, en la millor època del domini britànic a Egipte. El seu pare era alemany i un bon comercial, i la seva mare era britànica i d’origens grecs. La família va viure a Egipte en una casa luxosa i visitaven sovint Alemanya. El 1908 tota la família va tornar a Alemanya. Fins als disset anys va estudiar en escoles privades britàniques a Bad Godesberg, i el seu pare volia que es dediqués als negocis de la família i, amb aquest propòsit, en Hess va decidir que estudiaria ciències polítiques com el seu pare. Després va continuar estudiant a Suïssa a l’Escola Superior de Comerç de Neuchatel.

Quan va començar la Primera Guerra Mundial en Hess estava a punt d’anar a la Universitat d’Oxford, però es va allistar com a voluntari de l’exèrcit alemany, on va lluitar en el mateix regiment que l’Adolf Hitler abans de convertir-se en pilot de la força aèria. Al final de la guerra va ser condecorat amb la Creu de Ferro per les dues ferides que va patir; una per metralla el juny de 1916 i l’altra per causa d’un tret de bala en el front de Romania el juliol de 1917 que li va afectar el pulmó esquerra. Després de la Gran Guerra va ingressar a la Universitat de Munic on va destacar per repartir propaganda antisemita i pel seu sentiment nacionalista. En aquella època, en Hess estava fascinat per l’espiritisme i les llegendes germàniques, i es prenia molt seriosament la política. Va ser premiat per un assaig amb el tema: Com ha de ser l’home que liderí Alemanya cap a les seves acostumades altures?. Tot i haver lluitat en el mateix regiment en la Primera Guerra Mundial, no va conèixer a l’Adolf Hitler fins al 1920 en un míting del partit nazi, i de seguida es varen fer amics. Aquell mateix any es va afiliar al NSDAP i es va convertir en la setzena persona en afiliar-se. En Hess es va anar fascinant ràpidament per la figura d’en Hitler i el va acompanyar en el putsch de Munic del 8 de novembre de 1923. Quan va fracassar el cop d’Estat, en Hess fa fugir dels policies però el maig de 1924 es va entregar a les autoritats bavareses per ingressar a la presó de Landsberg per anar a la mateixa cel·la que en Hitler. Durant els set mesos que va passar a la presó va col·laborar en escriure el Mein Kampf, i va influenciar a en Hitler alhora d’escriure el llibre en les idees sobre l’espai vital, el Lebensraum, el paper de l’Imperi Britànic a la Història i en l’organització del NSDAP. Les idees d’en Hess les havia après del seu professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Munic, en Karl Haushofer. Durant l’estada a la presó li va augmentar encara més la seva fascinació per en Hitler i va escriure a la seves promesa, la Ilde, que havia acabat estimant a en Hitler i que lloava la seva obra.

Quan va sortir de la presó, el gener de 1925, va ser nombrat secretari privat d’en Hitler i el va acompanyar a tot arreu. En els mítings nazis, en Hess s’encarregava d’anunciar l’arribada d’en Hitler des de la tribuna d’oradors, i va ser un dels responsables de la reconstrucció del partit nazi. Se’l va conèixer com la consciència del Partit, tot i ser un molt mal orador. La seva desafortunada frase; Canons enlloc de mantega es va fer famosa internacionalment.

El 1927 es va casar amb la Lise Pröhl, i varen tenir un fill, en Wolf Rüdiger Hess. El seu fill va defensar tota la seva vida el seu pare i el seu passat nazi, i fins i tot va escriure llibres defensant la política del seu pare.

El 1933, en Hitler li va donar el càrrec de President del Comitè Central del NSDAP. El 21 d’abril de 1933 va ser parlamentari al Reichstag, i va ser nombrat cap del Partit, ministre de l’Estat sense cartera i successor d’en Hitler. Tot i el poder que va tenir mai va ser un líder i el poble alemany el veia més com la cara amable del nou govern ja que s’ocupava dels temes amables del Reich com supervisar les obres de caritat, els Jocs Olímpics de 1936, on va fer amistat amb en lord Hamilton, i inaugurava anualment el Congres del Partit a Nuremberg i va presidir les sessions plenàries. Tot i no destacar en les decisions polítiques, va tenir una política bel·ligerant contra els jueus. Més endavant, la seva influència dins de la cúpula nazi va perdre pes, en part per culpa d’en Hermann Göering, tot i que no van tenir mala relació i prova d’això es que en els judicis de Nuremberg del 1946 seient de costat i parlaven sovint alegrament. En Hess no era gaire acceptat dins la cúpula nazi pel fet de que havia nascut a Egipte i els seus adversaris l’anomenaven der hinterhaeltige Aegypter (el traïdor egipci) i també l’anomenaven der Prediger (el Predicador) perquè parlava de forma suau. El 1939 va ser nombrat segon en ordre de successió del Führer, després d’en Göering.

El viatge d’en Hess:

Quan va començar la guerra, en Hess no volia de cap de les maneres un conflicte armant amb els britànics, i quan va veure que els alemanys no podien saltar el Canal de la Manega per ocupar la Gran Bretanya va intentar convèncer a en Hitler de negociar la pau amb els britànics per atacar la Unió Soviètica. El 10 de maig de 1941 va volar cap a Escòcia, a Glasgow, amb l’objectiu de negociar la pau amb els britànics. En Hess tenia previst trobar-se amb el seu amic britànic de la reialesa, en lord Hamilton. El viatge el va fer-lo amb un caça, el Messerschmitt, però el mal temps i la nul·la assistència des de terra va fer que s’hagués de tirar amb paracaigudes i caigués a només 8 o 9 quilòmetres de la finca d’en Lord Hamilton. Per aquella aterratge forçós es va fer mal a un peu i no va poder caminar fins la finca, i va ser descobert pels camperols de la zona que van sortir espantats en veure que un avió queia pels seus camps. Després de ser atès a casa d’un granger va arribar la policia, que se’l va emportar a una comissaria. Quan aquests van veure qui era se’l van emportar a una presó britànica de més seguretat. Quan va estar a la presó va caure en una depressió, cosa que li va afectar el seu estat mental. Quan el primer ministre britànic, en Winston Churchill, va saber la notícia de que tenien a en Hess no en va fer massa cas ja que no el veia com un home important.

S’ha discutit molt sobre el viatge d’en Hess. No se sap del cert si en Hitler o sabia o no. La versió oficial és que ho va fer sense que ningú ho sabés. Però es complicat de creure que ho fes pel seu compte sense el consentiment d’en Hitler. També s’ha de dir que en Hitler el va considerar un traïdor després de saber que estava en mans britàniques i va arribar a dir que quan guanyessin la guerra el faria tornar a Alemanya per penjar-lo. A Alemanya es creia que el vol d’en Hess a la Gran Bretanya es va realitzar per indicacions del professor Karl Haushofer i en Willy Messerschmitt, el famós constructor dels avions caça Messerschmitt. Es creu que els dos van creure que establint relacions amb els britànics a través d’en Hess podrien convèncer al govern britànic per fer la pau amb en Hitler i junts poder conquerir la Unió Soviètica.

L’etern captiveri d’en Hess:

Quan va acabar la guerra se’l va jutjar en els judicis de Nuremberg. El fet de que el 10 de maig de 1941 encara els camps de concentració no eren camps d’extermini va fer que no se’l pengés, tot i que els jutges soviètics els va costar molt acceptar la cadena perpètua ja que el volien executar. El principi del judici va fer veure que era amnèsic, es va mostrar sempre capficat, no va voler ser defensat per ningú i semblava que no escoltés a ningú. Però quan va veure que el volien ingressar en un manicomi va recuperar de cop la memòria i els metges el varen fer continuar en el judicis com tots els altres acusats. Quan se li va llegir la sentència de cadena perpètua, un guàrdia de la sala li va voler posar els auriculars perquè escoltés el veredicte, però en Hess, que no volia saber la sentència, li va donar una bufetada.

En Hess va ser empresonat a la presó de Spandau amb el número 7 com a presoner. D’aquella presó no en va sortir mai més i sempre se li va denegar la llibertat condicional. Durant tots aquells any mai va sentir penediment del seu passat nazi i va tenir una mala relació amb l’Albert Speer, ja que el que considerava un traïdor per haver renegat del règim nazi durant els judicis. Tot i això, va ser el presoner que més bé es va acostumar a la vida a la presó; menjava molt, llegia molt, escrivia sovint i mirava la televisió. A la seva cel·la es va obsessionar amb seguir la carrera especial, arribant inclús a mantenir una extensa correspondència amb la NASA. Segons sembla, en Hess va somiar amb la possibilitat de que un home trepitgés la Lluna.

El principi vivia aïllat, i fins al 1969 no va voler veure ni la seva dona ni el seu fill. El 1966, després de que l’Albert Speer fos alliberat, es va convertir en l’únic intern a la presó. Durant els anys 80 va mirar de demanar l’amnistia pel seu estat de salut, que era molt dèbil, els seus guàrdies deien que la seva salut mental estava molt deteriorada i que havia perdut la memòria, però els soviètics, que mai li varen perdonar que volgués negociar la pau amb els britànics per atacar a la Unió Soviètica, no varen acceptar alliberar-lo tot i les protestes que hi varen haver. El cas d’en Hess va dividir a l’opinió pública britànica sobre la possibilitat d’alliberar-lo. L’odi que sentien els soviètics cap a en Hess era tant gran que fins i tot no li varen permetre veure els seus nets. També s’ha de dir que en  Hess no s’havia allunyat de les seves idees nacionalsocialistes i de les seves idees racistes, i no va tolerar que un dels seus guàrdies, l’Anthony Jordan,  fos afroamericà. Es podria dir que en Hess va continuar fidel a en Hitler fins l’últim moment de la seva vida.

La seva mort, un suïcidi o un assassinat:

A la tarda del 17 d’agost de 1987, en Rudolf Hess es va suïcidar penjant-se amb una corda de  filferro dels jardins de la presó. Ràpidament el guàrdia Jordan el va trobar i el varen portar a l’Hospital Militar britànic on va morir a les 16:10. En Hess va deixar una nota per la seva família que de moment no en sabem el contingut. A diferència dels jerarques nazis a en Hess se’l va enterrar a Alemanya enlloc d’incinerar les seves restes. A la seva làpida i posava Ich hab’s gewagt (m’he atrevit) una cita del cavaller reformista luterà del 1521, l’Ulrich von Hutten. El 2011 es va desenterrar el seu cadàver amb el consentiment de la seva família, sobretot de la seva neta, i es varen incinerar les seves restes perquè la seva tomba s’havia convertit en un lloc de pelegrinatge pels moviments neonazis. Les seves cendres es varen tirar al mar.

S’ha discutit molt sobre si va ser un suïcidi o va ser assassinat. La versió oficial és que en Hess es va suïcidar perquè no aguantava més i l’autòpsia que es va practicar el 19 d’agost de 1987 va determinar que havia mort per asfíxia. Però el seu fill sempre va assegurar que el varen assassinar als britànics i va encarregar una segona autòpsia, que va determinar que la seva mort va ser per asfíxia i no per suspensió. En Wolf estava convençut que l’assassinat es va dur a terme perquè la Gran Bretanya tenia por de que el seu pare pogués revelar informació comprometedora sobre les accions britàniques durant la Segona Guerra Mundial. Inclús, en Wolf va publicar un llibre, Who Murdered My  Father, Rudolf Hess?. Amb anterioritat, el 1986, va escriure el llibre, My Father Rudolf Hess. La veritat és que costa de creure de que un home de 93 anys tingués la suficient força per penjar-se, a més, des de feia anys la presó de Spandau estava oberta només per ell i significava una despesa molt gran per les potències aliades. Tot i que també es cert que en Hess ja es va intentar suïcidar en més d’una ocasió: el juny de 1941 es va tirar per un balcó a Mytchett Place, a prop d’Aldershot, però només es va trencar una cama. El febrer de 1945 es va apunyalar amb un ganivet del pa. El 1959 va deixar de menjar i va perdre més de 10 quilograms en tres setmanes i aquell any va tornar-ho a intentar amb els vidres d’unes olleres trencades. El 1977 es va tallar les venes amb un ganivet de taula.

Curiositats:

La mentalitat d’en Hess era molt fràgil, va patir paranoia per la seva salut i amb el menjar. No creia en la medicina ortodoxa, sinó que creia amb els curanderos i, inclús, va aconseguir que en Hitler autoritzés que els curanderos actuessin públicament igual que feien els metges oficials.

En Hess sempre va admirar a en Hitler i quan va ser interrogat pels britànics el maig de 1941 no va explicar mai el pla de l’Operació Barbarroja del 22 de juny de 1941.

En Hess va ser empresonat durant uns dies a la Torre de Londres, i va ser l’última persona que va estar empresonada en aquella famosa Torre.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply