Fritz Sauckel

En Fritz Sauckel va néixer el 27 d’octubre de 1894 a Hassfurt. Durant la Primera Guerra Mundial va ser un mariner mercantil que va ser fet presoner pels francesos. Obrer, el 1922 es va unir a les SA i l’any següent al NSDAP. El 1925 va ser nombrat administrador de Turíngia i dos anys més tard va substituir a l’Artur Dinter com a gauleiter de Turíngia. El maig de 1932 va ser nombrat ministre-president de Turíngia.

Quan els nazis van pujar al poder va continuar com a gauleiter de Turíngia i el maig de 1933 va ser nombrat governador del Reich. En Sauckel era considerat com un dels homes més brutals de la Vella Guàrdia. A mitjans de la Segona Guerra Mundial, el 21 de març de 1942, va ser nombrat comissari per les qüestions de la mà d’obra sota les ordres de l’Albert Speer i es va encarregar de la posada en marxa del Servei de treball obligatori. Quan el ministre d’Armament necessitava obrers per la indústria bèl·lica, en Sauckel era el responsable d’aconseguir d’on fos i com fos aquells obrers que es necessitaven. La majoria de les vegades els treia dels països ocupats i obligava a la gent a treballar de forma indiscriminada i cruel, com presoners. En Sauckel va donar un gran impuls a la incorporació de les dones alemanyes a la indústria bèl·lica. Però, tot i ser un subordinat de Speer, va mantenir una molt mala relació amb el seu cap i moltes vegades l’Adolf Hitler havia de fer d’arbitre entre ells dos. En Sauckel sabia que Speer tenia el suport i l’amistat d’en Hitler, tot i que ell era ben vist pel dictador per la seva aportació a l’hora de portar obrers en el Reich. Per atacar a Speer, es va aliar amb l’enemic del ministre dins del Reich, en Martin Bormann. Els dos varen conspirar contra Speer per fer-lo fora del seu Ministeri i aïllar-lo d’en Hitler, però en Sauckel era maldestre i per error seu va posar dins del seu departament a molts antics membres dels partits de centre i socialdemòcrata que sense adonar-se’n van sabotejar el seu treball.

Quan va acabar la guerra en Sauckel va ser empresonat i jutjat en els Judicis de Nuremberg. En els judicis no va explicar grans coses ja que només es va limitar a dir que obeïa ordres dels seus superiors. Però tot va anar encontra seva quan Speer va declarar davant dels jutges que en Sauckel deportava de manera cruel i inhumana els obrers que acabarien treballant per la indústria alemanya. Els nord-americans que van assistir al judici van quedar impressionats per la falta d’intel·ligència d’en Sauckel. Al final dels judicis va ser condemnat a morir a la forca considerant-lo culpable de crims de guerra i crims contra la humanitat pels procediments utilitzats contra els treballadors esclavitzats en tots els països ocupats per Alemanya. Quan va sentir que el seu veredicte era de pena de mort i que el seu superior, Speer, només el varen condemnar a 20 anys de presó, es va enfadar molt i va recriminar-li al seu antic cap de ser un traïdor. De fet en Sauckel era dels pocs que no es pensava que el condemnarien a morir. A la seva cel·la i varen trobar una cullera amb els voltants afilats. En Fritz Sauckel va morir a Nuremberg el 16 d’octubre de 1946 a la forca. Les seves restes varen ser incinerades i es varen tirar al riu Isar.

Curiositats:

Al final de la guerra i amb l’arribada dels nord-americans a Turíngia, en Sauckel va donar l’ordre de que les restes d’en Johann Wolfgang von Goehte i d’en Friedrich Schiller siguessin tretes del seu lloc de repòs, en el mausoleu reial de Weimar, i siguessin traslladades a Jena per amagar-les en una cova. També va ordenar que si els nord-americans entraven a Turíngia destruïssin els cossos. Tot i això, els treballadors de Jena van considerar aquelles ordres com un sacrilegi i no varen obeir les ordres quan els nord-americans van entrar a la ciutat i les restes es van salvar. Més tard, aquests treballadors varen informar al comandant i governador militar nord-americà de Weimar, en William M. Brown, del què havien fet, aquest va ordenar traslladar de nou les restes dels dos titans de la cultura alemanya al Panteó de Weimar on van ocupar els mateixos llocs que abans.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply