Georgy Konstantinovich Zhukov

En Georgy Zhukov va néixer l’1 de desembre de 1896 en una família camperola. De ben jove va sentir passió pel món militar, fins al punt de llegir biografies de grans militars de la història, i va ingressar com a aprenent per treballar a Moscou.  Al principi de la Primera Guerra Mundial, el 1914, es va allistar a l’Exèrcit en la cavalleria, on va arribar ràpidament a suboficial i després es va unir en un grup d’unitats mòbils blindes. El 1915 va ingressar a l’Acadèmia d’oficials de cavalleria pels seus mèrits al no ser fill d’aristòcrata. El 1916, producte de la situació crítica del seu país, va ser cridat a files per lluitar a la Gran Guerra, en la que va servir com a soldat en un regiment destacant en diverses accions tot i ser encara molt jove. Durant la revolució d’octubre de 1917 es va unir als bolxevics i l’any següent es va unir al Partit Bolxevic, fet que va provocar que a partir de llavors la seva carrera militar anés en augment fins a ser considerat El llegendari general que mai havia perdut una batalla.

Durant la dècada de 1920 va entendre la necessitat de militaritzar la Unió Soviètica per evitar noves derrotes. Va ser l’instigador de la nova teoria de la guerra blindada i va ser conegut per la seva detallada planificació, la seva estricte disciplinma i rigor. A partir de 1937, en Zhukov va anar ascendint per mèrits propis dins de l’Exèrcit, sent dels pocs alts oficials de l’Exèrcit que va sobreviure la purga d’en Iosif Stalin. El 1939 va comandar l’atac soviètic contra Japó i va lluitar en la batalla de Jalkin Gol a l’agost, Manxúria, demostrant que podia derrotar als moderns i eficients soldats japonesos. Aquell triomf el va fer ascendir en una època on en Iosif Stalin estava assassinant al 50% del seu cos d’oficials de l’exèrcit soviètic.

Durant la Segona Guerra Mundial, pel fet d’estar sota un comandament a Mongòlia el va mantenir apartat de la invasió a Finlàndia, on molt pocs generals soviètics van destacar. El 1940 va ser nombrat cap de l’Estat Major de l’Exèrcit. Amb la invasió alemanya va coordinar el setembre de 1941 la defensa de Leningrad. En Zhukov es va empipar amb les defenses de la ciutat i va fer afusellar als oficials incompetents, va destituir als generals i va forjar una rígida disciplina amb l’ajuda del poble de Leningrad. Quan els alemanys avançaven per la carretera de Smolensk, en Zhukov es va convertir en el comandant que havia de frenar l’avanç alemany sobre Moscou a principis de desembre de 1941, tot i que Stalin va dubtar. Per frenar-los va recórrer a les trinxeres, va unir a les desmoralitzades divisions i va crear una defensa elàstica, amb la qual, gràcies a unes complicades condicions climàtiques, va frenar els alemanys a l’oest de Moscou. Era la primera vegada que els soviètics aturaven als alemanys. Des d’allí, el prestigi d’en Zhukov va anar en augment, tot i que no va poder recuperar Smolensk. A mitjans de 1942 va ser enviat a Stalingrad, on va obtenir una històrica victòria després d’un contraatac amb pinça que va fer rendir el poderós 6º Exèrcit el febrer de 1943.

En Zhukov va dirigir gran part de la campanya des de la Stavka, l’Alt Comandament rus, a Moscou. Després de Stalingrad va ser nombrat comandant en cap de les forces armades soviètiques i va dirigir les principals operacions militars per arribar a Alemanya. El 1943 es va fer càrrec d’aturar l’Operació Ciudadela en la Batalla del Kursk, on els soviètics varen sortir guanyadors per la seva superioritat numèrica i una decisió de l’Adolf Hitler de replegar-se desobeint als seus generals. El 1944 va comandar el 1º Front d’Ucraïna i després el 1º Front de Bielorússia com a comandant suprem de l’Operació Bagration, on mobilitzaria a milions d’homes dividits en tres cossos (Nord, Centre i Sud) i que expulsaria definitivament als alemanya de la Unió Soviètica. També en aquell any, tot i no planificar-ho, ordenaria trencar amb el bloqueig de Leningrad després de 900 dies. El 1945 les seves tropes varen travessar Polònia ocupant les ciutats de Varsòvia, Lodz i Poznan i, a l’abril de 1945, varen ser els primers en arribar a Berlín, on va rebre la capitulació alemanya. En Zhukov va tenir una forta rivalitat durant tota la guerra amb el general Ivan Koniev i els dos varen competir per veure qui entrava primer a la capital alemanya. En Zhukov va intentar un avanç estrany pels turons de Seelow, que li va costar més vides de les esperades però va aconseguir arribar abans a Berlín, tot i que Stalin va aturar a en Koniev desviant-lo cap a un altre objectiu proper a la capital alemanya. El seu avanç cap a Berlín posaria fi al Tercer Reich i acabaria amb la guerra a Europa.

En Zhukov va destacar en la guerra per ser un home decidit, ple d’energia i molt violent, li agradava colpejar als seus oficials i va assistir a les execucions dels seus subordinats. Sempre va estar convençut de la victòria i mai va perdre els nervis, ni quan li comentaven l’elevat número de baixes que patien.

Després de la guerra, el 1947, va ser destituït per en Iosif Stalin perquè el dictador soviètic tenia por de la seva popularitat. Després de la mort de Stalin, el 1955 va ser nombrat ministre de Defensa i membre del Presidium del Comitè Central del PCUS. Però el 1957 va ser apartat de la primera línia política per en Nikita Jruschov per un desacord fins que aquest va caure del poder el 1964. En Zhukov va ser rehabilitat per en Brezhnev i en Kosiguin, i se li va permetre publicar la seva versió de la batalla de Stalingrad i d’altres batalles. En els seus últims dies es va retirar a viure en una casa de camp a prop de Moscou i va ser oblidat pel Partit Comunista. En Greorgy Zhukov va morir el 18 de juny de 1974. En el seu testament va demanar tenir un funeral ortodox, però com que la Unió Soviètica era un país ateu no se li va concedir la seva última voluntat i el seu cos va ser cremat.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply