Gregory Konstantinovich Zhukov

Gregory Zhukov va néixer l’1 de desembre de 1896 en una família camperola. De ben jove va sentir passió pel món militar, fins al punt de llegir biografies de grans militars de la història, i va ingressar com a aprenent per treballar a Moscou.  Al principi de la Primera Guerra Mundial, el 1914, es va allistar a l’Exèrcit en cavalleria, on va arribar ràpidament a sotsoficial i després es va unir a un grup d’unitats mòbils blindades. El 1915 va ingressar a l’Acadèmia d’oficials de cavalleria pels seus mèrits al no ser fill d’aristòcrata. El 1916, producte de la situació crítica del seu país, va ser cridat a files per lluitar a la Gran Guerra, en la qual va servir com a soldat en un regiment, destacant en diverses accions tot i ser encara molt jove. Durant la revolució d’octubre de 1917 es va unir als bolxevics i l’any següent va ingressar al Partit Bolxevic, fet que va provocar que a partir de llavors la seva carrera militar anés en augment fins a ser considerat El llegendari general que mai havia perdut una batalla. Durant la Guerra Civil va combatre en qualitat de comandant de cavalleria de l’exèrcit soviètic.

Durant la dècada de 1920 va entendre la necessitat de militaritzar la Unió Soviètica per evitar noves derrotes i va rebre formació militar superior. Va ser l’instigador de la nova teoria de la guerra blindada i va ser conegut per la seva detallada planificació, la seva estricte disciplina i rigor. A partir de 1937, Zhukov va anar ascendint per mèrits propis dins de l’Exèrcit, sent dels pocs alts oficials de l’Exèrcit que va sobreviure la purga del dictador Iosif Stalin, tot i la seva relació amb els trotskistes. El 1939 va comandar l’atac soviètic contra Japó i va lluitar en la batalla de Jalkin Gol a l’agost, demostrant que podia derrotar als moderns i eficients soldats japonesos. Aquell triomf el va fer ascendir i va ser condecorat amb la distinció d’Heroi de la Unió Soviètica en una època on Iosif Stalin estava assassinant al 50% del seu cos d’oficials de l’exèrcit soviètic.


Durant la Segona Guerra Mundial, pel fet d’estar sota un comandament a Mongòlia, es va mantenir apartat de la invasió a Finlàndia, on molt pocs generals soviètics van destacar. El 1940 va ser nombrat cap de l’Estat Major de l’Exèrcit. Preveient un possible atac alemany, el febrer de 1941 va començar a elaborar un pla estratègic per una imminent guerra amb Alemanya, en el que es preveia una mobilització soviètica i un atac preventiu. Després de conèixer l’informe de l’espia Richard Sorge del 13 de juny, Zhukov va intentar persuadir al dictador Stalin perquè mobilitzés l’Exèrcit.

Amb la invasió alemanya, el juliol, va intentar un altre cop sense èxit que Stalin autoritzés la retirada del Front Sud-oest de la perillosa posició que ocupava a Kiev. El setembre de 1941 va coordeinar la defensa de Leningrad. Zhukov, en veure’s superat, es va empipar amb les defenses de la ciutat i va fer afusellar als oficials incompetents, va destituir als generals i va forjar una rígida disciplina amb l’ajuda del poble de Leningrad. Quan els alemanys avançaven per la carretera de Smolensk, Zhukov es va convertir en el comandant que havia de frenar l’avanç alemany sobre Moscou a principis de desembre de 1941, tot i que Stalin va dubtar d’ell. Per frenar-los va recórrer a les trinxeres, va unir a les desmoralitzades divisions i va crear una defensa elàstica, amb la qual, gràcies a unes complicades condicions climàtiques, va frenar els alemanys a l’oest de Moscou. Era la primera vegada que els soviètics aturaven als alemanys. Des d’allí, el prestigi d’en Zhukov va anar en augment, tot i que no va poder recuperar Smolensk. A mitjans de 1942 va ser enviat a Stalingrad, on va obtenir una històrica victòria després d’un contraatac amb pinça que va fer rendir el poderós 6º Exèrcit a principis de febrer de 1943.

A partir de llavors, Zhukov va dirigir gran part de la campanya des de la Stavka, l’Alt Comandament rus, a Moscou, i va ser nombrat comandant en cap de les forces armades soviètiques per tal de dirigir les principals operacions militars per arribar a Alemanya. El 1943 es va fer càrrec d’aturar l’Operació Ciudadela en la Batalla del Kursk, on els soviètics varen sortir guanyadors per la seva superioritat numèrica i la mala decisió de l’Adolf Hitler de replegar-se desobeint als seus generals. El 1944 va comandar el 1º Front d’Ucraïna i després el 1º Front de Bielorússia com a comandant suprem de l’Operació Bagration, on mobilitzaria a milions d’homes dividits en tres cossos (Nord, Centre i Sud) i que expulsaria definitivament als alemanys de la Unió Soviètica. També en aquell any, tot i no planificar-ho, ordenaria trencar el bloqueig de Leningrad després de 900 dies. El 1945 les seves tropes varen travessar Polònia ocupant les ciutats de Varsòvia, Lódz i Poznan i, a l’abril de 1945, varen ser els primers en arribar a Berlín, on va rebre la capitulació alemanya.

Zhukov va tenir una forta rivalitat durant tota la guerra amb el general Ivan Koniev i els dos varen competir per veure qui entrava primer a la capital alemanya. Zhukov va intentar un avanç estrany pels turons de Seelow, que li va costar més vides de les esperades, però va aconseguir arribar abans a Berlín, tot i que Stalin va aturar a en Koniev desviant-lo cap a un altre objectiu proper a la capital alemanya. El seu avanç cap a Berlín posaria fi al Tercer Reich i acabaria amb la guerra a Europa. Zhukov va destacar en la guerra per ser un home decidit, ple d’energia i molt violent, li agradava colpejar als seus oficials i va assistir a les execucions dels seus subordinats. Sempre va estar convençut de la victòria i mai va perdre els nervis, ni quan li comentaven l’elevat número de baixes que patien. Un dels seus més grans admiradors va ser el general Dwight D. Eisenhower.


Després de la guerra, el 1947, va ser destituït pel dictador Iosif Stalin perquè tenia por de la seva popularitat. Per expulsar-lo, el comandant de les forces aèries Aleksandr Novikov va ser arrestat i torturat fins que va acceptar testificar contra en Zhukov. Després de la mort de Stalin, el 1955, va ser nombrat ministre de Defensa i membre del Presidium del Comitè Central del PCUS. Però el 1957 va ser apartat de la primera línia política per en Nikita Jruschov per un desacord que varen tenir fins que aquest va caure del poder el 1964. Va ser rehabilitat per en Brezhnev i en Kosiguin, i se li va permetre publicar la seva versió de la Batalla de Stalingrad i d’altres batalles. En els seus últims dies es va retirar a viure en una casa de camp a prop de Moscou i va ser oblidat pel Partit Comunista. Gregory Zhukov va morir el 18 de juny de 1974. En el seu testament va demanar tenir un funeral ortodox, però com que la Unió Soviètica era un país ateu no se li va concedir la seva última voluntat i el seu cos va ser incinerat.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply