Karl Albrecht Oberg

Karl Albrecht Oberg va néixer el 27 de gener de 1897 a Hamburg, on el seu pare, el doctor Karl Oberg, treballava de metge i feia de professor de medicina. Va estudiar en la ciutat hanseàtica graduant-se d’abitur, com un batxillerat, el 1914. En esclatar la Primera Guerra Mundial Oberg es va allistar com a voluntari a l’exèrcit alemany i, el setembre de 1916, va ser destinat al front francès amb el grau de tinent. Abans d’acabar la guerra va ser guardonat amb les Creus de Ferro de primera i segona classe.

Quan va tornar a Hamburg la seva família estava travessant una difícil situació econòmica, i Oberg es va posar a treballar a casa d’un tractant en tota classe de generes fins l’any 1921. Es va dedicar successivament a diferents treballs: fabricant de paper; a la casa Christiansen, de llevats, situada a Flensburg, a prop de la frontera danesa. Tot i incorporar-se en la vida civil mai va deixar el món militar i va estar en grups paramilitars i va participar en el putsch de Kapp. El 1923 es va casar amb la Frieda Tramm i el 1926 varen tornar a Hamburg, on Oberg va aconseguir una feina en la companyia fruitera, West-India Bananentriebsesellschaft, on hi va estar treballant durant tres anys. Després es va fer concessionari d’una casa competidora de fruites exòtiques, la Banjac, però no va tenir sort i al cap de deu mesos, a la tardor de 1930, per culpa de la Depressió, es va quedar sense col·locació. Gràcies a un petit prestam familiar va poder comprar una petita botiga de tabac en el centre d’Hamburg, a la Schauenbrugstrasse, al costat de l’hotel Rathaus.

El juny de 1931 es va afiliar al NSDAP on va rebre el número 575.205 d’afiliat. Deu mesos més tard va ingressar a les SS on va brillar pels seus mètodes. El 15 de maig de 1933, Reinhard Heydrich va arribar a Hamburg per inspeccionar el servei local del SD en plena organització. Oberg feia temps que se sentia atret pel serveis de seguretat del NSDAP i es va presentar davant d’en Heydrich en busca d’un nou càrrec i, finalment, li varen donar el càrrec de funcionari professional. L’1 de juliol de 1933 va ser nombrat Untersturmführer, subtinent, i va ser destinat a l’Estat Major d’en Heydrich. D’aquesta manera, Oberg va seguir a en Heydrich a Munic quan hi va ser traslladat a finals de juliol de 1933 i, el mes de setembre, el va acompanyar a Berlín per instal·lar el servei central del SD. Aviat va passar a ser el cap de l’Estat Major personal d’en Heydrich en el SD i, després, cap de personal, on va treballar en aquest càrrec fins el novembre de 1935. Oberg va participar activament en la Nit dels Ganivets Llargs. Després va renunciar al SD per tornar al servei actiu a les SS i va aconseguir el comandament de la 22º Unitat a Mecklemburg amb el grau de Standartenführer, coronel. Llavors va ser nombrat cap de les SS Abschnitts IV, a Hannover, fins el desembre de 1938. El gener de 1939 va ser nombrat comissari de policia a Zwickau, Saxònia, i, a l’abril, va rebre els galons de SS Oberführer.

La Segona Guerra Mundial no va modificar la seva situació fins el setembre de 1941. En el mes d’abril, Heinrich Himmler el va designar comissari de la policia de Bremen, però el gauleiter Karl Kaufmann va presentar un altre candidat. La pressió contra la seva figura era tan gran que, finalment, va ser enviat de nou a Zwickau. El setembre de 1941 va ser nombrat SS und polizeiführer, cap de policia de les SS, a Radom, Polònia. Des d’aquest càrrec, Oberg va participar en l’extermini dels jueus i en la caçaria dels treballadors polonesos. No va deixar aquest càrrec fins que va ser destinat a París després d’haver sigut nombrat Brigadeführer und generalmajor de polizei, general de brigada. El 22 d’abril de 1942, Himmler el va enviar a França on hi va arribar el 5 de maig. La seva intervenció va provocar un canvi radical en les relacions entre la policia alemanya i l’exèrcit d’ocupació. Per dur a terme la seva nova feina va rebre els títols de höhere SS i polizei Führer, cap suprem de les SS i de la policia. Per culpa seva es va endurir la política antisemita (exhibició de l’estrella groga en la zona ocupada i es va organitzar la deportació de 75.000 jueus). Va estar a França fins que va ser alliberada. Després de l’alliberació de França va agafar el comandament de l’exèrcit del Vístula sota les ordres d’en Himmler. En veure que les coses no anaven bé pels interessos alemanys es va amagar al Tirol fins que va ser arrestat pels nord-americans.


Va ser condemnat a mort a Alemanya, però el 1946 va ser extradit a França i processat el 1954 amb una nova condemna a mort. Per la seva sort, el president René Coty va commutar la seva pena el 1958  i Charles de Gaulle el va alliberar en vista a la firma del tractat entre França i Alemanya de 1963. Karl Oberg va morir el 3 de juny de 1965 a Flensburg.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply