Winifred Wagner

La Winifred Williams, va néixer el 23 de juny de 1897 a Hastings, Gran Bretanya. El seu pare, en John Williams, era un escriptor i periodista, i la seva mare, l’Emily Florence Karop, era un actriu danesa. El 1899 els seus pares varen morir i va ser portada a un orfenat, on passaria per diferents llars fins al 1907, quan va ser adoptada per uns parents llunyans alemanys per part de la seva mare adoptiva que vivien a Berlín. El seu pare adoptiu, en Karl Klindworth, era un músic i amic d’en Richard Wagner.

El 1914 va conèixer en el Festival de Bayreuth al fill d’en Richard Wagner, en Siegfried, i al cap de poc varen començar una mena de relació amorosa, tot i que ell no hi va posar gaire interès segurament per la diferència d’edat. El 22 de setembre de 1915 es varen casar en una boda planejada per la mare d’en Siegfried, la Cosmina Wagner, que segons sembla volia tapar l’homosexualitat del seu fill, els seus escàndols en malbaratament de diners i per continuar l’herència familiar dels Wagner al capdavant del Festival de Bayreuth. El matrimoni va tenir 4 fills; el 1917 va néixer la Wieland, el 1918 la Friedelind, el 1919 en Wolfgang i el 1920 la Verena.

El 1923 va conèixer a l’Adolf Hitler en una recepció de la família Bechstein, i de seguida varen connectar per la seva passió d’en Hitler per la música d’en Wagner. La Winifred es va sentir atreta des del primer moment per la figura del jove líder nazi i a més els dos compartien un fort sentiment antisemita. L’1 d’octubre de 1923, en Hitler va ser convidat a Bayreuth, a la casa Wahnfried. Quan va fracassar el putsch de Munic del novembre de 1923 i en Hitler va ser tancat a la presó de Landsberg, la Winifred es va ocupar de fer-li arribar menjar i paper perquè escrigués el seu llibre, el Mein Kampf, i pogués viure feliçment durant el seu captiveri. Des d’aquell moment va mostrar la seva lleialtat a en Hitler i al nazisme fins la seva mort. El 1925, la Winifred va fer que en Hitler sigués el convidat d’honor en el Festival de Bayreuth i, d’aquesta manera, en Hitler anava sovint a casa dels Wagner i jugava amb els seus fills i, inclús, els contava contes perquè s’adormissin. A mesura que la relació d’amistat es va anar establint, per Alemanya varen sortir molts rumors d’un possible romanç entre en Hitler i la Winifred, fins i tot es va especular l’any 1933 en un possible casament ja que en Hitler feia servir la casa dels Wagner com a refugi per estar tranquil. Hi ha algunes informacions que diuen que en Hitler li va proposar matrimoni dos cops, però segons sembla ella va rebutjar-ho. Segons la seva filla, la Friedelind, la seva mare l’hi hagués encantat casar-se amb en Hitler. Es diu que en Hitler es volia casar amb ella per fer-se amb el control del patrimoni de la família Wagner, cosa que va evitar en Siegfried en redactar al seu testament dient que li deixaria tot amb la condició de que no es tornés a casar. El gener de 1926, la Winifred es va afiliar al NSDAP amb el número 29.349. El 1930, la seva sogre, la Cosmina, va morir i al cap de 4 mesos, el 4 d’agost, va morir el seu marit d’un infart. Des d’aquell moment es va convertir amb només 33 anys en la nova directora del Festival de Bayreuth.

Amb la pujada al poder dels nazis el gener de 1933, el Festival es va convertir en un símbol del nazisme i l’empresa familiar dels Wagner es va convertir en una societat subvencionada per l’Estat. El Ministeri de Propaganda destinava 364.000 Reichsmarks del Reich al Festival de Bayreuth, i el partit nazi comprava totes les entrades del Festival per tal de que només hi anessin gent vinculada al nazisme. El petit problema que hi va haver era que molts dels assistents estaven obligats anar-hi per omplir la butaca i molts no els hi agradava la música, i menys a Wagner, i no es mostraven gaire entusiasmats. En el Festival els jueus tenien l’entrada prohibida. Cada any que es celebrava el Festival, la Winifred convidava a en Hitler, que s’allotjava a casa dels Wagner. A més, gràcies als nazis, el Festival no pagava impostos. L’amistat entre en Hitler i la Winifred va anar amb augment durant aquella època. Ella li feia molts regals, el més important va ser unes composicions originals d’en Richard Wagner. Per les nits, després de les representacions, la Winifred i en Hitler se seien al costat de la llar de foc de la casa per parlar amb tota confiança. Però aquella amistat es va trencar de cop el 1940 per culpa de la guerra ja que en Hitler es va ocupar plenament en el conflicte. L’últim cop que es varen veure va ser el juliol de 1940, tot i que varen continuar parlant a través del telèfon i de telegrames. Durant la guerra el Festival va continuar funcionant com sempre fins al 1944, quan es varen veure obligat a tancar degut a la política del ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, de la Guerra Total.

Quan va acabar la guerra, la Winifred va mirar de recuperar la nacionalitat britànica per no ser jutjada, però el 1947 va haver de respondre en un tribunal de desnazificació per la seva vinculació amb el règim nazi. Ella sempre va respondre que no estava atreta per la ideologia nazi, però si que ho estava amb la figura d’en Hitler. Sobre la seva relació amb en Hitler va respondre que mai hi havia mantingut relacions sexuals. No se li va posar cap condemna, tot i que el 1948 se li va posar una multa però va ser exculpada de qualsevol crim. Després de la guerra els seus fills varen lluitar perquè la seva mare continués amb el llegat dels Wagner, però a partir del 21 de gener de 1949 es va veure obligada pel nou govern alemany a renunciar a favor dels seus fills del Festival de  Bayreuth. A partir de llavors es va retirar de la vida pública.

A l’estiu de 1966 va morir prematurament el seu primer fill, en Wieland, cosa que va deixar a en Wolfgang com a únic director del Festival de Bayreuth. El 1975 es va filmar una biografia de la seva vida gràcies al realitzar Hans-Jürgen Syberberg, on ella no va demostrar cap mena de penediment pel seu passat nazi. Fins i tot va arribar a dir que seria molt feliç si en Hitler entrés en aquells moments per la porta. Com a conseqüència d’aquella entrevista, el seu fill Wolfgang li va prohibir l’entrada al Festival per sempre més. La Winifred no havia canviat amb els anys i va continuar amb els seus ideals. Tota la seva vida va saludar amb el Heil Hitler. Quan feia referència a la figura d’en Hitler deia USA, que són les primeres lletres amb alemany, Unser Seliger Adolf, Nosaltres Beneïm Adolf. A partir de que va confessar que encara continuava fidels als ideals nazis, en Wolfgang no va ser l’únic dels fills que li va girar l’esquena a la seva mare, la seva filla Friedelind es va distanciar de seguida amb ella i tampoc li va perdonar el seu passat.

El 5 de març de 1980, la Winifred Wagner va morir a l’hospital de Ueberlingen, al costat del riu Constança, Alemanya, on s’havia retirat per una malaltia que va patir. Va ser enterrada a Bayreuth al costat del seu marit. L’any 2002 varen sortir uns documents on es demostra que probablement va interferir perquè no deportessin a uns seus amics jueus i homosexuals. Segons sembla, a la Winifred no li va agradar mai la deportació dels jueus.

Avui en dia, els Festivals de Bayreuth, el porten els seus nets, que l’any 2009 varen invitar a historiadors per revisar la figura de la seva àvia.  Una seva neta, l’Amélie Lafferentz, té guardades unes cartes d’en Hitler i de la seva àvia que mai ningú ha vist.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply