Joseph Goebbels, ministre de Propaganda del Reich

Joseph Goebbels va néixer el 29 d’octubre de 1897 a la ciutat industrial de Rheydt, a Renània, Alemanya.  El seu pare, Fritz Goebbels, era un contramestre d’una fàbrica i la seva mare, Maria Odenhausen, era filla d’un ferreter. Els seus pares eren catòlics i el varen educar amb els valors de la religió catòlica. Als 4 anys va patir una osteomielitis que li va deixar la cama dreta més curta que l’altre provocant-li una coixesa per tota la vida, i es va veure obligat a portar calçat ortopèdic per compensar les cames. El fet de ser coix va fer que no pogués fer esport i fos una persona prima i dèbil. Els seus enemics polítics l’anomenaven ungebleichter Shrumpfgermane, la criatureta alemanya sense blanquejar. De petit, en el col·legi, els seus companys l’anomenaven Jupp. Goebbels va anar a diverses escoles catòliques de la ciutat i a una escola superior, i era un bon estudiant.

Durant la primera guerra mundial va intentar ingressar al servei militar però va ser declarat inútil pel seu peu dret deformat. Després d’aquell desengany va continuar estudiant amb èxit a l’escola catòlica de la societat eclesiàstica Albert Magne. Un cop acabat els seus estudis a l’escola catòlica, va anar a vuit famoses universitats alemanyes; Bonn, Freiburg, Wurzburg, Munic, Colònia, Frankfurt, Berlín i Heidelberg, on va aconseguir el doctorat de Filosofia l’any 1921 amb el professor Von Waldberg amb una tesis doctoral que es titula: Wilhelm von Schütz. Una contribució a la història del drama de l’Escola romàntica. Quan va ser nombrat ministre de Propaganda va fer retirar aquesta tesi doctoral de la biblioteca de Heidelberg i va transformar biografies oficials en l’obra Les corrents polítiques intel·lectuals del primer romanticisme. Goebbels també va estudiar Història, Filologia, Història de l’art i Literatura. Durant aquella època d’estudiant va simpatitzar amb els ideals d’esquerres, tot i que odiava el marxisme, i va mantenir una relació amb una jove de pares jueus.

Després dels estudis la seva ambició era  ser escriptor. Al mateix any que es va treure el doctorat va escriure una novel·la sense èxit, Michael, i dues comèdies, Blutsaat i Der Wanderer ( el vagabund ). Després de que no es venguessin els seus llibres cap empresari volia editar més els seus llibres i Goebbels, frustrat, va intentar sense èxit treballar com a redactor del diari liberal, Berliner Tageblatt.

Tots aquells fracassos varen provocar que passés una època amargat i es passava el dia viatjant per Reydht, Colònia, Berlín i finalment Munic, on el 1922 va escoltar per casualitat a un jove Adolf Hitler en un discurs del Partit Nazi. Goebbels va quedar impressionat amb aquell home i va decidir afiliar-se al partit nazi, i es va convertir en el membre número 8.762. Un cop va ingressar-hi,  Hitler va ordenar-li  que s’ocupés de recaptar gent pel Partit en els territoris ocupats pels francesos de Renània i el Rhur. En aquella tasca va aconseguir guanyar nous seguidors i va establir les seves oficines a Hattingen, a la vall del Rhur. El 1924 va ser expulsat del territori després que les autoritats franceses ocupessin al Rhur. Llavors, Goebbels va marxar a Elberfeld on es va convertir en editor del diari nazi, el Voelkische Freiheit ( Llibertat racial ). Els seus articles van ser crítics amb les tropes negres franceses d’ocupació. Després, va ser nombrat director administratiu del districte nazi del Rhur-Renània.

En aquella època va deixar de creure en la religió catòlica amb la qual va ser educat. Quan els seus pares van saber que el seu fill havia deixat la fe cristiana es van enfadar molt i varen tenir problemes familiars. Es curiós, que quan els nazis van arribar al poder i per aquells temps Goebbels odiava profundament tot lo relacionat amb la religió cristiana, quan es tractava de la seva salut no es dirigia a un hospital nazi sinó que es dirigia a una institució catòlica.

Quan Hitler va ingressar a la presó pel putsch de Munic del novembre de 1923, Goebbels va treballar dia i nit com a secretari de Gregor Strasser al nord d’Alemanya i com a editor del quinzenal Nationalsozialistische Briefe. Quan Hitler va sortir de la presó, el desembre de 1924, Strasser va rivalitzar amb Hitler pel lideratge del Partit. Al principi, Goebbels es va posar al costat de Strasser, el seu cap, però després de diverses reunions va deixar de banda a Strasser i es va aliar amb Hitler, i varen tornar a unir el Partit sota al lideratge del caporal austríac. Hitler sempre li va estar agraït per aquell gest, i veia la implicació de Goebbels amb les idees nazis, i el 9 de novembre de 1926 va ser nombrat gauleiter del Districte Berlín-Brandenburg. En aquells anys, la capital alemanya i predominava la ideologia socialista i l’objectiu de Goebbels era nazificar-la. A partir de llavors, els nacionalsocialistes l’anomenaven el conqueridor del Berlín roig.El 1927 va publicar un setmanari, el Der Angriff, ( L’atac ) per rivalitzar amb els diaris nazis dels germans  Gregor i Otto Strasser que controlaven la premsa del Partit del nord d’Alemanya. El 1929 va ser elegit membre del Reichstag, i tenia com a objectiu destruir la democràcia des de dins del sistema. Hitler va quedar impressionat amb el treball de Goebbels, i li va agradar tant com parlava en els seus discursos que el 1929 va decidir nombrar-lo cap de Propaganda del partit nazi.  De seguida, Goebbels es va sentir molt còmode en aquell nou càrrec i va escriure articles,  llibres, va fer discursos i manifestacions pels carrers d’Alemanya.

Durant les campanyes electorals del 1932 va fer servir magistralment els seus mitjans de comunicació per atreure més votants cap al nazisme. Goebbels no vacil·lava mai en recorre a procediments de violència. Un any abans de que els nazis arribessin al poder va provocar amb els seus sequaços un terrible enrenou durant la projecció d’una versió cinematogràfica de la novel·la d’Erich Maria Remarque; Sense novetat en el front. El pànic que van generar va fer que no es seguís projectant la pel·lícula.

El 1930 es va casar amb Magda Quant, una divorciada de classe alta de Berlín que tenia un fill, Harald Quandt, amb el seu ex-marit. Magda s’havia casat amb el multimilionari Günther Quandt el 1921 i es varen divorciar perquè probablement Magda va tenir una aventura amb un home d’origen rus. Al principi, Goebbels es va obsessionar amb Magda, i quan es varen casar varen formar una parella ideal per la idea de família de la ideologia nacionalsocialista. La parella va viure en una luxosa casa al costat de la Porta de Brandenburg, però l’amor idíl·lic entre Magda i Goebbels de seguida es va veure trencat per les relacions extra matrimonials de Goebbels. El 1936, Goebbels va mantenir una relació amb l’actriu txeca Lidia Baroova, i estava tant enamorat de l’actriu que va pensar en anar al Japó amb ella com a ambaixador d’Alemanya,  però Hitler no ho va autoritzar. Magda, quan va saber els plans del seu marit, volia demanar el divorci però Hitler tampoc ho va acceptar ja que la família Goebbels simbolitzava la família perfecte alemanya. Quan Goebbels va veure que no podia deixar Alemanya, va voler continuar amb la seva relació extra matrimonial i li va demanar a la seva esposa poder continuar mantenint la relació amb l’actriu a canvi de mantenir la família. Al principi Magda ho va acceptar ja que només li interessava la casa i el poder que li oferia el seu marit perquè desitjava estar al costat de Hitler, i només li va posar la condició que no tinguessin cap fill. Goebbels es va posar molt content per l’acceptació de la seva esposa, i la bogeria cap a Lídia va ser tant gran que fins i tot va voler organitzar una trobada  amb la seva dona i la seva amant perquè es coneguessin. Però a la senyora Goebbels no li va agradar gens aquella idea i li va demanar a Hitler que allunyés aquella dona de Goebbels. Hitler, que no volia que de cap manera es trenqués la seva família preferida, va fer perseguir l’actriu per la Gestapo i va tenir que fugir d’Alemanya. Goebbels va quedar tant enfonsat quan li varen dir que no podria veure més a la seva amant que va intentar suïcidar-se. El 1942 es va tornar a veure amb Lídia per casualitat en el Festival de Venècia.

Quan Hitler va arribar al poder, el 30 de gener de 1933, Goebbels no va aparèixer com un home important dins del nou govern, ja que se li va ordenar de construir un nou departament ministerial, el Ministeri del Reich de Instrucció Pública i Propaganda, on ell seria el ministre del nou Ministeri, que no va ser fins el 30 de juny de 1933 que es va fer efectiu . Com a ministre de Propaganda va començar a controlar les ràdios, el cinema i la premsa, i va projectar pel Reich el paper de potència d’ordre amb la idea de renovar la tradició de la grandesa imperial alemanya. Tot el que es publicava a Alemanya havia de tenir el consentiment de Goebbels. Una curiositat es que les pel·lícules que prohibia per la població, ell i Hitler les veien per les nits. El 10 de maig de 1933 va ordenar cremar tots els llibres que disgustaven els nazis a la Bebelplatz de Berlín. El 30 de juny de 1934 va influir a Hitler perquè es produís la Nit dels Ganivets Llargs contra el cap de les SA, Ernst Röhm. Goebbels va fer excitar l’antisemitisme fabricant històries falses dels jueus i filmant pel·lícules amb propaganda antisemita com El Jueu Errant i El Jueu Süss. També va preparar el poble alemany per una possible guerra. A més, va participar en planejar la Nit dels Vidres Trencats el 10 de novembre de 1938. Goebbels va influir notablement a l’antisemitisme del propi Hitler.

L’amistat entre Hitler i Goebbels va créixer progressivament amb l’arribada al poder de Hitler,  ja que a Hitler li agradava i es sentia còmode dins de la família Goebbels. Una de les raons de perquè Hitler si sentia tant bé era perquè Magda estava embogida per la seva figura. Com que Goebbels sabia que a Hitler li agradaven els nens li va demanar a la seva esposa de tenir un fill per any, i al final en varen tenir sis,  i tots els noms dels nens porten la inicial amb la lletra H, en honor a la H de Hitler. Goebbels va treballar sense descans per vendre al món el mite de Hitler i va contrarestar qualsevol visió negativa del Tercer Reich.

Però tot i el seu poder, Goebbels va mantenir una dura i violenta relació amb el ministre del Interior, Wilhelm Frick. Els dos ministres no se semblaven gens:  Goebbels era ultra radical, Frick era un buròcrata, Goebbels era agressiu, Frick era tímid. A Frick li va molestar que Goebbels, com a president de la Cambra Cultural del Reich, convidés els seus enemics, i ell, que juntament amb la seva esposa que eren amants de les belles arts, no van ser mai convidats als actes culturals que organitzava Goebbels.

Quan va començar la guerra, Goebbels va ordenar que no entrés al Reich informació de l’exterior. Tot i tenir un Ministeri poc poderós, va acumular tant de poder que ordenava a qui s’havia de detenir i a qui no. Quan Hitler era fora en els seus quarters generals definint l’estratègia militar, Goebbels es va quedar a Berlín per dirigir el dia a dia del país. Una de les seves propostes durant la guerra va ser la defensar de la guerra total, ja que creia que tota la nació, o sigui el poble, tenia que participar en la guerra i patir les conseqüències. Va ser el responsable d’eliminar tots els luxes dels alemanys tancant cinemes, restaurants, botigues….  Tot i que Goebbels gaudia d’una certa popularitat a Berlín, no tenia les mateixes simpaties del poble alemany i els seus punts de vista radicals no van complaure les classes mitjanes alemanyes. A més, Goebbels desconfiava sempre de l’alta societat alemanya, però en canvi li agradava estar envoltat de gent de la reialesa. El seu ajudant era el descendent d’una de les cases reials d’un dels petits principats alemanys, el príncep Stephan de Schaumburg-Lippe.

Durant la guerra el seu fanatisme racista va empitjorar de tal manera que va creure que únicament els nazis eren autèntics éssers humans, tot i que va defensar que els treballadors esclavitzats tenien que tenir un aliment decent i una paga adequada.  Durant el complot contra Hitler, del 20 de juliol de 1944, Goebbels es trobava a Berlín i en veure els colpistes desfilant pels carrers de la ciutat va pensar en suïcidar-se amb una càpsula de cianur. A l’estiu de 1944 va ser recompensat amb el càrrec, ja irrellevant, de plenipotenciari general per la guerra total. Al final de la guerra va fer una propaganda d’odi cap als Aliats i va demanar a la població civil que lluités fins al final per Hitler, cosa que va provocar que molta gent morís de forma innecessària. Durant els últims dies del Reich, va ser nombrat Comissari de Defensa per Berlín.

El 22 d’abril de 1945, Goebbels amb la seva dona i els seus sis fills es varen traslladar al Führerbúnquer per estar al costat de Hitler fins al final.  El 30 d’abril de 1945, Magda, que havia patit un atac de cor, li va pregar a Hitler que no es suïcidés, però Hitler no li va fer cas i es va suïcidar al costat d’Eva Braun. La família estava decidida a morir, tot i que podien haver escapat ja que Hitler abans de morir els hi va oferir un avió privat perquè fugissin de Berlín, però no el varen acceptar. Quan Hitler es va suïcidar, Goebbels va passar a ser el canceller d’Alemanya, però tenia la intenció de suïcidar-se l’endemà. Primerament, varen enverinar els seus sis fills perquè no volien que visquessin en un món sense el nacionalsocialisme, i l’1 de maig de 1945 es varen treure la vida. Segurament Goebbels va disparar a Magda i després es va suïcidar, i es varen cremar els seus cossos a fora del búnquer. També s’ha dit que un oficial de les SS els va disparar al clatell. Quan els soviètics varen arribar al búnquer varen trobar els cossos de Goebbels i de la seva dona en bon estat, mig carbonitzats. Els cossos no es van incinerar del tot per la falta de gasolina. Els seus sis fills es varen trobar en perfecte estat, com si estiguessin dormint.

El febrer de 1946, els soviètics varen enterrar els cossos de tota la família Goebbels en caixes de fusta en una base de la SMERSH, la contra intel·ligència militar, a Magdeburg, Alemanya oriental. Anys més tard ,es va pensar que les restes mortals eren un símbol perillós, i tot i l’avançat estat de descomposició dels ossos, sobretot els dels nens, el secretari general de Seguretat d’Estat de la Unió Soviètica, Yuri Andropov, va ordenar la nit del 4 d’abril de 1970 desenterrar les  restes de la família Goebbels juntament amb les restes de Hitler i d’Eva Braun per cremar-les amb carbó vegetal i tirar les cendres al riu Elba.

Anys més tard, es va trobar les restes del  Diari de Goebbels que explica durant uns anys  la seva vida dins del Tercer Reich. El Diari no es complert perquè  abans que caigués al Reich van intentar cremar-lo i falten molts dies i anys. El Diari acaba el 9 de desembre de 1943.

DSCF1664 - copia

La relació amb Hitler:

Goebbels va sentir una adoració molt forta cap a Hitler, es podria arribar a dir que l’estimava, hi ho va fer fins al final de la seva vida. Trobem en els seus diaris pocs moments en què critica a Hitler, un d’ells es el 1926 després d’escoltar a Hitler va criticar-lo dient que no era l’home ideal per Alemanya, però al cap d’unes setmanes va tornar a recuperar la fe amb Hitler. En el seu sector més íntim explicava que estava confós amb la ideologia nacionalsocialista, però que estava convençut que Hitler era l’home que tenia la raó. Tot i l’amor cap a Hitler, era heterosexual, i va tenir en aquella època molts amors. S’enamorava amb facilitat de les dones, i era romàntic amb elles. Es calcula que va tenir més de 30 amants.

Curiositats:

A principis de 1926, quan era secretari de Gregor Strasser, en la Junta de Hannover va protestar contra els moviments nacionalsocialistes del sud i va cridar a Hitler dient; Amb aquestes circumstàncies demano que el petit burgès Adolf Hitler sigui expulsat del partit nacionalsocialista.

Goebbels no tenia la menor simpatia per la Casa de Hohenzollern, tot i que sempre es va mostrar orgullós de la seva amistat amb el príncep hereu Frederick Wilhelm. El príncep hereu anterior tenia molts amics entre els jueus.

 

Els diners de Goebbels:
Els ingressos totals, sense contar impostos ni deduccions, varen ser:
1933 =  34.376 marcs
1934 = 134.423 marcs
1935 = 62.190 marcs
1936 = 63.654 marcs
1937 = 66.905 marcs
A principis de 1933 Goebbels va tenir problemes econòmics i no pagava al dia els impostos, però quan es varen fer amb el poder aquests problemes es van acabar.

 



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply