Nova York

Història de la ciutat:

Abans del segle XVI diferents grups de natius americans varen ocupar la zona on hi hauria la futura ciutat de Nova York; majoritàriament varen ocupar la zona la tribu dels Algonquins. El 1524, amb l’arribada dels europeus el nou continent, un mercader florentí al servei dels francesos, en Giovanni da Verrazano, va descobrir la zona. El 1609 la Companyia Holandesa Oriental, amb en Hendrick Hudson al capdavant, va navegar per primer cop per al riu que més tard portaria el seu nom, el riu Hudson. El 1625 els holandesos varen fundar un nou centre comercial, el Nou Àmsterdam, que més endavant seria Nova York. L’any següent, l’holandès Peter Minuit va comprar, o estafar, l’illa de Manhattan a un grup de natius americans per l’equivalent a 24 dòlars.

Després d’uns anys de domini holandès, el 1664 els vaixells britànics varen bloquejar el port de Nova Àmsterdam per fer-se’n amb el control i varen conquerir la costa est del continent nord-americà i varen canviar el nom de Nova Àmsterdam pel de Nova York. Els britànics varen poblar ràpidament Nova York i va passar a ser una colònia de la metròpolis britànica fins que va esclatar la Guerra d’Independència el 1776, on Nova York seria l’últim bastió britànic en rendir-se als colons rebels.

El 1785, després de la guerra, Nova York es va convertir en la primera capital dels Estats Units d’Amèrica, privilegi que va ostentar fins que es va construir la ciutat de Washington, on es traslladaria el nou govern. Tot i perdre la capitania del país, la ciutat no va parar de créixer; el 1811 es va aprovar el pla urbanístic reticular per als carrers de Nova York i el 1825 es va inaugurar el Erie Canal, que connectava Nova York amb el mercat agrícola del Mitjà Oest americà, i va consolidar la seva posició com a principal port de la nació. El 1848, després de la crisi econòmica d’Irlanda i d’Alemanya, una onada immigratòria es va dirigir a la ciutat. El 1868 es va inaugurar el El, un tren elevat. El 1886 es va inaugurar l’Estàtua de la Llibertat. El creixement de la ciutat era vertiginós en aquella època i el 1898 es va fundar la ciutat de Nova York unint Manhattan, el Bronx, Brooklyn, Queens i Staten Island sota una sola administració. Amb 3,8 milions d’habitants, es va convertir en la segona ciutat més poblada del món.

A principi del segle XX la ciutat va continuar amb el seu ritme de creixement, el 1904 es va obrir la primera línia de metro, però aquella bonança es va acabar el 1929 amb l’enfonsament de la borsa de Wall Street que va arrossegar el món a la Gran Depressió. Tot i la dura crisi econòmica, el 1931 es va acabar de construir el Chrysler Building, l’edifici més alt del món fins que es va construir el Empire State Building en la mateixa ciutat. Però la imatge depressiva de la crisi va canviar el 1933 quan va ser elegit alcalde en Firoello La Guardia, que va liderar la recuperació econòmica i va acabar amb la Llei Seca.

Després de la recuperació econòmica la ciutat va viure les revoltes de les minories que lluitaven pels seus drets. El 1964 els negres de la ciutat estaven molt enfadats amb el tracte discriminatori de la policia i les zones d’influència afroamericana es varen revoltar; a Harlem i va haver sis dies de revoltes. El 1968 va començar a la ciutat l’activisme gai  quan uns clients d’un bar gai varen respondre les provocacions de la policia.

El 1973 es va inaugurar el World Trade Center, edifici que va fer que la ciutat tornés a recuperar el record de l’edifici més alt del món. Però el 1975, després de grans pèrdues econòmiques, la ciutat estava casi en bancarrota i gràcies a un prestem del govern federal es va poder salvar la ciutat, tot i que va haver de patir retallades dels serveis socials durant uns anys. El 1978, l’alcalde Ed Koch va voler recuperar l’activitat econòmica de la ciutat instaurant el sistema d’exempcions d’impostos i préstecs amb un interès baix i es va poder rellançar els plans urbanístics dels anys 80 fins al 1987, quan va caure la borsa.

El 1990 es va elegir el primer alcalde negre de Nova York, en David Dinkins. El 1993 la ciutat va quedar consternada per l’explosió d’una bomba terrorista al World Trade Center. L’11 de setembre de 2001 la ciutat va patir l’atac terrorista més dur contra la ciutat després de que dos avions comercials s’estavellessin al World Trade Center provocant la mort de més de 2.000 persones i l’enfonsament de les Torres Bessones. Després d’uns anys de certa bonança econòmica, tot i la pèrdua d’influència del dòlar en el món, la ciutat i el món va caure amb una greu crisi econòmica el 2008, just en el moment de la caiguda del banc d’inversions Lehmann Brothers.

Curiositats:

Abans de que esclatés la Segona Guerra Mundial, el 1939 existien en el directori telefònic de Nova York 22 ciutadans de cognom Hitler, després de la guerra, el 1945, no n’apareixia cap.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply