Felix Kersten

Felix Kersten va néixer el 30 de setembre de 1898 a Tartu, Estònia, en una família de la Marca de Brandenburg. Expatriat a Holanda, Kersten, influenciat pel seu padrí Alexander Westberg, que era metge de capçalera a la cort tsarista, va treballar d’epicuri, filantròpic i massatgista, professió que havia après de molt jove a Finlàndia. Segons la seva teràpia manual, podia curar a través del relaxament muscular i nerviós moltes malalties de tipus neurològic. Amb el seu diploma finlandès de massatgista, es va instal·lar a Berlín, on va arribar a ser un metge de moda entre l’alta societat. La seva fama com a massatgista es va estendre ràpidament per tot Europa i el 1928 es va aposentar com a metge de capçalera de la família reial holandesa.

El fabricant de potassa August Rosterg, pacient del doctor Kersten i membre del Cercle d’Amics del Reichsführer SS, va ser qui va aconsellar-li a en Heinrich Himmler per tal d’alleugerir-li els seus dolors insuportables. El març de 1939 el va examinar per primer cop i Himmler va quedar meravellat per les mans del doctor. Kersten, que li va confessar que no era ni professor ni doctor, es va deixar contractar com a metge de capçalera del Reichsführer. A partir de llavors va estar molt vinculat amb en Himmler i també va ser el doctor, tot i que de forma esporàdica del ministre Joachim von Ribbentrop, del comte Galeazzo Ciano, amb qui va establir una bona amistat, i d’en Robert Ley, a qui odiava profundament. Kersten, amb el temps i en veure que Himmler se li obria i li confessar molts secrets del Tercer Reich, va exercir una forta influència sobre ell i sobre les seves idees i, d’aquesta manera, va salvar la vida de centenars d’innocents, especialment en el marc d’un delirant projecte de deportació massiva del poble holandès a Polònia. Gràcies a ell va salvar-se de ser executat Theodor Steltzer, el futur ministre president de Schleswig-Holstein. A més, va obstaculitzar els plans per robar el tresor artístic holandès i va introduir clandestinament a Suècia a molts presoners escandinaus dels camps de concentració.

Tot i ser cridat constantment pel Reichsführer, que segons deia era viu gràcies a les mans del doctor, Kersten va aconseguir el 1943 abandonar la seva propietat de Hartzwalde, al nord de Berlín, per instal·lar-se a Estocolm, on va tenir el privilegi de trucar a en Himmler amb el número telefònic 145 sempre que ell volgués. Al final de la Segona Guerra Mundial va intentar que Himmler s’allunyés de les idees de l’Adolf Hitler i el va incentivar a que negociés la pau amb els Aliats a través d’Estocolm sense el consentiment del dictador alemany.

El 1947 la seva història va resultar fascinant pel govern holandès, que va decidir crear una comissió d’historiadors presidida pel professor Nicolaas Wilhelmus Posthummus, director de l’Institut d’Història militar, per investigar les activitat de l’antic metge de capçalera del Reichsführer. Durant tres anys la comissió va interrogar a amics i enemics del doctor, va investigar arxius de diversos països i va examinar el Diari del massatgista de 800 pàgines. El 1950, Posthummus va dir que Kersten havia fet un gran treball per la Humanitat i la pau, afirmant que la Història no podia oferir cap exemple semblant de temerària filantropia. El 1960 va publicar un llibre d’èxit, Les mans del miracle. Felix Kersten va morir el 16 d’abril de 1960 a Estocolm.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply