Hans Fritsche, el subordinat de Goebbels a la ràdio.

Hans Fritzsche va néixer el 21 d’abril de 1900 a Bochum, a la província de Westfalia, Alemanya. Fill d’un funcionari de correus, durant la Primera Guerra Mundial va interrompre els seus estudis i va lluitar amb el cos d’infanteria a Flandes. Després de la Gran Guerra va estudiar història, economia i filosofia en diferents universitats, i el 1920 va iniciar els seus estudis de ciències humanes a la Universitat de Greifswald, però no es va treure el graduat. Després de deixar els estudis es va convertir en periodista d’un dels diaris d’Alfred Hugenberg i va militar en les files dels nacionalistes. Després d’uns anys dins de la premsa escrita va treballar com a periodista de ràdio fins el 1932, quan es va convertir en el cap del servei de notícies del govern de la república de Weimar.

El 1933, amb els nazis el poder, es va afiliar al NSDAP i va ser nombrat editor en cap del Departament de Premsa del Ministeri de Propaganda. La seva feina consistia en difondre els anuncis del govern a la premsa nacional i estrangera. En definitiva, Fritzsche no era més que un subordinat de Joseph Goebbels. El 1937 es va fer molt famós com  a presentador de les noticies setmanals, i va arribar a controlar la premsa del país.

Al principi de la Segona Guerra Mundial va continuar controlant tota la premsa d’Alemanya fins el 1942, quan va tornar a la ràdio. En aquella època tenia una audiència de 16 milions d’oients. Quan la guerra arribava a la seva fi, Frietsche no sabia si fugir o no de la ciutat, però finalment es va quedar a la ciutat on es va rendir als soviètics que el varen empresonar a Berlín. El 4 de maig de 1945 el varen portar a una petit població situada entre Berlín i Bernau on els oficials russos el varen fer baixar en un soterrani humit, on hi havia a terra el cadàver d’un home adult i cinc nens. Fritsche de seguida va veure que es tractava de Goebbels i els seus fills, i va indicar als soviètics que el cadàver era el del ministre alemany. Després, va ser empresonat en un dels soterranis a Friedrischgen en companyia amb altres alemanys. Al cap d’uns dies va ser conduït a Moscou, a la presó de Lubianka, on va ser torturat en una cel·la de tres metres quadrats d’on es feia impossible dormir, i només l’’alimentaven amb aigua calenta i pa. Al final no va poder més i va confessar estar involucrat en el règim nazi. Després va ser un dels acusats en el judici de Nuremberg perquè els soviètics el veien com el substitut de Goebbels.

En els judicis tenia por d’acabar a la forca perquè creia que li volien fer pagar la pena de l’absent Goebbels. Però la majoria dels presents no entenien perquè estava assentat en el banc dels acusats, ja que només era un periodista que es limitava a llegir comunicats del govern. Quan va estar a la seva cel·la va rebre maltractament psicològics per part dels joves guàrdies nord-americans. Una de les bromes pesades que li feien era ensenyar-li una petita figura que representava ser ell penjat en una petita forca. Al final del judici el varen absoldre tot i les queixes dels soviètics que volien una pena més alta.

El fiscal general del Comitè de desnazifiació, el doctor Thomas Dehler, va invitar a l’opinió pública a reunir nou material contra Fritzsche. El 27 de gener de 1946 a Nuremberg va començar un nou judici contra ell, i el fiscal Bernhard Muller va exigir l’internament de Fritzsche en un camp de treball durant un plaç de deu anys, lamentant no poder sol·licitar la pena de mort. La Cambra el va condemna a nou anys de presó, però el 25 de setembre de 1950 va ser posat en llibertat. Després de ser alliberat es va casar i va treballar com agent de publicitat per la casa Bandecroux de París. Al final de la seva vida el va dedicar a escriure llibres sobre les seves vivències dins del Ministeri de Propaganda. El 27 de setembre de 1953 va morir en una clínica de Colònia a conseqüència d’una operació de càncer. Els seus llibres es varen publicar als Estats Units el 1971.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply