Hans Frank, l’advocat d’Adolf Hitler i el governador de Polònia

Hans Frank va néixer el 23 de maig de l 1900 a Karlsruhe, Alemanya, en una família catòlica de Munic i aparentada amb els jueus. El 1917 es va allistar a l’exèrcit per lluitar a la Primera Guerra Mundial arribant a ser nombrat tinent d’infanteria. Un cop acabada la Gran Guerra, la seva família va patir les dificultats pròpies de la postguerra i Frank va quedar molt decebut amb el Tractat de Versalles i de seguida s’hi va oposar. Es va integrar en els Freikorps per combatre el comunisme i alliberar Munic de la República de Consells. Va entrar en contacte amb els cercles nacionalsocialistes d’Anton Drexler. El 1919 va estudiar Dret a Munic i es va convertir en un molt bon advocat. El gener de 1920 va sentir per primer cop a Adolf Hitler en un discurs i en va quedar molt impressionat. En un judici on s’acusaven a uns militars nacionalsocialistes, Frank es va encarregar de la seva defensa i va cridar com a testimoni per la defensa a un desconegut Adolf Hitler. Gràcies a aquell judici Hitler va ser conegut per tot Alemanya ja que fins llavors només era conegut a Baviera. Amb el seu aproximament cap als nazis, Frank va participar en el fallit putsch de Munic del 8 de novembre de 1923, i després de fracassar es va refugiar a Àustria.

El 2 d’abril de 1925 és va casar amb Frank Brigitte Herbst, una dona amb un caràcter fort. La parella va tenir cinc fills, però no va ser un matrimoni feliç, sobretot varen tenir problemes quan ell va ser nombrat governador de Polònia el 1939 ja que ella era molt dura amb ell i li exigia que augmentés el seu poder dins del Reich. Frank va mirar de divorciar-se’n l’any 1942 però ella no ho va permetre perquè li agradava ser la primera dama de Polònia i va intentar-ho tot per continuar amb el matrimoni. Al final, Frank va estar tant desesperat per la seva esposa que va arribar a dir que era el seu enemic mortal.

El 1926 va tornar a Alemanya i va obrir un buffet d’advocats a Munic, defensant els extremistes de dreta, i a Hitler li va agradar molt la feina de Frank com a advocat i el va nombrar el seu advocat particular i del Partit. A mesura que Frank va entrar en l’entorn més íntim de Hitler va anar quedant admirat per la figura de Hitler i el 1927 es va afiliar al NSDAP. El 1928 va fundar l’Associació de Juristes de l’Alemanya nacionalsocialista. El 1930, amb l’augment espectacular de vots i de diputats en les eleccions del setembre per la Cancelleria, Frank va ser un dels elegits per ocupar un lloc en el Reichstag. Aquell mateix any va convèncer a Hitler per què prestés jurament de fidelitat.

El 1933, amb els nazis el poder, va ser nombrat ministre de Justícia per Baviera, president dels advocats del Reich i president de la recent fundada Acadèmia de Lleis. Tot i ser el ministre de Justícia de Baviera i ser un advocat, va estar d’acord en les matances en la Nit dels Ganivets Llarg del 30 de juny de 1934 i no va ni obrir cap expedient, ni va empresonar a ningú i no va portar a cap responsable a un judici per aquells assassinats. A partir d’aquell any va ser ministre sense cartera pel Reich. El 1936 es va convertir en el cap de l’Administració Civil.

A finals de 1939, en el començament de la guerra, després de la invasió a Polònia, Hitler el va nombrar governador de Polònia, i va exercir el seu càrrec a Cracòvia, des de l’antic palau del Rei. Un cop en el càrrec, Frank va dir; ara jo decideixo qui viu i qui no a Polònia, i se’l va conèixer com el rei de Polònia. Com a governador va ser el responsable de fer eliminar a milers de jueus del país, va estar d’acord en l’esclavització dels polonesos i va construir el gueto de Varsòvia i el camp de concentració d’Auschwitz. Es calcula que com a governador va fer assassinar a tres milions de jueus i va enviar el 80% dels jueus polonesos als camps d’extermini. El 1942 va caure en desgràcia i va ser rellevat de les seves funcions per haver-se mostrat partidari de l’Estat de dret i de la constitució. Llavors va succeir a Constantin von Neurath com a protector de Bohèmia i Moldàvia. Al final de la guerra, el gener de 1945, es va refugiar a Berchtesgaden.

El 4 de maig de 1945, el 7ª exèrcit nord-americà va atrapar a Frank a Berchtesgaden. Un cop detingut va intentar suïcidar-se tallant-se les venes del braç esquerre amb una fulla d’afeitar, però ho varen poder evitar a temps i només es va tallar els tendons de la mà que li va quedar inutilitzada per sempre. Una curiositat és que quan se’l va detenir se li va requisar el seu diari personal, un diari d’uns 60 volums, que va ser una prova contra ell en el judici de Nuremberg ja que explicava els crims que realitzaven. Una de les coses que sorprèn de les que va anotar en el diari és que pensava que hi havia la possibilitat de que l’avi de Hitler hagués pogut ser jueu. Frank també els va dir en els nord-americans on havia amagat els objectes d’art que s’havia emportat de Polònia. Segons els especialistes aquells objectes tenien un valor de molts milions de dòlars.

Durant el judici, Frank va quedar destrossat psicològicament i aquells dies a la presó aïllat del món va provocar que s’anés convertint en un catòlic convençut. Cada dia llegia la Bíblia. En el judici va mostrar penediment i va explicar que era culpable dels crims del que l’acusaven. Quan Hermann Göering va veure que Frank s’enfonsava el va titllar de covard. Però tot i mostrar el seu penediment va intentar excusar-se dient que havia presentat catorze vegades la dimissió, però que Hitler mai li havia acceptat i que per això havia continuat amb el càrrec. Segons va dir, quan estava a la seva cel·la somiava amb Hitler i el veia com el dimoni que els havia portat cap al regne del mal. Tot i això, Frank va defensar a Hitler dient que no sabia res de les atrocitats que es cometien i que tot el mal que feien els nazis era per culpa de Heinrich Himmler. Quan se li va comunicar la seva sentència de morir a la forca no va protestar i va estar-hi d’acord.

Els seus últims dies a la cel·la de la presó els va viure de manera tranquil·la i pensava amb Déu constantment. Quan es va dirigir a la forca el 16 d’octubre de 1946 i va anar resignat però somrient, a poc a poc. Les seves últimes paraules varen ser en veu baixa i va dir que estava content de com l’havien tractat en el seu captiveri i va demanar a Déu que l’acceptés amb misericòrdia. Un prevere catòlic va poder treure d’amagat de la presó les seves memòries titulades Im Angersicht des Galgens, Davant la forca, que varen ser publicades el 1953 per la seva dona, i en què reflexiona sobre Hitler.

Dos dels seus cinc fills varen rebutjar i odiar totes les atrocitats que havia comès el seu pare. El fill gran es va canviar de cognom i tot hi casar-se no va voler tenir mai fills perquè va voler que la nissaga dels Frank desaparegués amb ell. El seu segon fill és un periodista que escriu a la revista, l’Stern, i el 1987 va publicar un llibre sobre el seu pare on no el deixar gens bé.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply