Martin Bormann

En Martin Bormann va néixer a Halberstadt el 17 de juny de 1900. El seu pare era un brigader prussià i treballava de funcionari de correus. Abans havia sigut un music militar. En Martin va abandonar els estudis per treballar en el camp. Després d’una breu estada a l’Exèrcit al final de la Primera Guerra Mundial, va entrar a l’organització paramilitar Rossbach Freikorps. Era un antisemita des del 1921 i va ser empresonat breument per la seva complicitat en l’assassinat polític de la Vehme el 1924. En Bormann també va prestar la seva col·laboració en una revista, Der Nationalsocialist, però no hi va escriure mai res.

El 1925 va sortir de la presó i el 27 de febrer de 1927 va ingressar al partit nazi i va ascendir ràpidament fins a ocupar un important càrrec dins de les SA. Després va ser ascendit al grau de general de les SS. Tot i això, en els seus començaments a Weimar va ocupar l’escaló més baix de la jerarquia del Partit fent treballs de tot tipus, entre ells el de comptable, caixer i xofer. Per exemple, acompanyava a en Fritz Sauckel per tot Turíngia. Però en Bormann era un home molt agressiu i tenia unes aspiracions molt altes. Més endavant, va ser secretari de Premsa i administrador del Gau, i d’aquesta manera va conèixer a l’Adolf Hitler i a en Rudolf Hess. A mitjans de novembre de 1928 va entrar a treballar en el secretariat del NSDAP a Munic. El cap suprem de les SA, en Franz Pfeffer von Salomon, el va contractar per administrar les assegurances de les SA. Amb aquesta nova feina, en Bormann va aconseguir convertir les assegurances dels membres de les SA, que eren cares, en una rentable caixa d’assistència del NSDAP i va frenar el greu problema de falta de diners dels nacionalsocialistes, cosa que va impressionar al propi Hitler.

El 2 de setembre de 1929 es va casar a Munic amb la Gerda Buch, una mestra en un jardí d’infància que era la filla d’en Walter Buch. En Hitler va ser durant uns anys un convidat habitual a casa dels Buch, i va apadrinar a la parella juntament amb el pare de la novia. Set mesos més tard, quan va néixer el primer fill de la parella, en Hitler i la Ilse Hess varen ser els padrins del nen en el dia del bateig.

A partir del juliol de 1933 va treballar sota les ordres d’en Rudolf Hess en la Secretaria de l’Adolf Hitler, i a l’octubre va ser nombrat guia del Reich. En Hess va mantenir una bona amistat amb en Bormann, i sota les seves ordres en Bormann va aprendre a manipular la maquinària de la formació nazi i va acumular responsabilitats mentre els altres líders nazis el subestimaven. Una de les seves funcions era supervisar el Fons de Donacions Adolf Hitler de l’Economia Alemanya, creat per en Gustav Krupp von Bohlen und Halbach, que garantia al Partit, però sobretot a en Hitler, uns ingressos anuals milionaris de les empreses alemanyes, i nombrava i destituïa a funcionaris del Partit, escollia els gauleiters i intervenir en molts ascensos. També es va ocupar de tots els assumptes financers d’en Hitler; feia compres i cobria totes les despeses, tant si es tractaven d’adquisicions personals com de dietes de l’equip d’ajudants, dels regals en efectius a camarades del Partit o les necessitats financeres de l’Eva Braun. Convertint-se en imprescindible pel líder alemany, en Bormann i la seva esposa varen freqüentar sovint a Obersalzberg, tot i no ser gaire coneguts dins la cúpula nazi en aquell moment. Devot admirador de totes les mesures que implicaven els nazis, es va ocupar de que s’apliquessin les mesures d’eutanàsia, que es perseguissin els jueus i es controlessin les esglésies. En Bormann era un nacionalsocialista fanàtic entregat a les ambicions racials i polítiques del règim i estava carregat d’odi, sobretot contra l‘església catòlica i els jueus. El 1938 va entrar a l’Estat Major particular d’en Hitler.

El maig de 1941, amb la detenció d’en Hess per part dels britànics en el seu fatídic vol a Escòcia, en Bormann va ser nombrat cap de la Cancelleria i secretari personal de l’Adolf Hitler substituint al pres Hess. Com a secretari d’en Hitler va començar a acumular poder i va ser l’encarregat de portar l’agenda del dictador alemany. El va influir en nomenaments claus i va satisfer els desitjos del dictador com el de finançar la reconstrucció de la zona d’Obersalzberg. La seva obsessió pel poder li va portar a enemistar-se amb personatges tant influents com l’Albert Speer, en Karl Brandt, en Joseph Goebbels o en Heinrich Himmler. De fet, no respectava a ningú, excepte a en Reinhard Heydrich, a qui li tenia temor. Per tal d’aconseguir ser l’única mà dreta del dictador, en Bormann va intentar aïllar a en Hitler dels qui considerava els seus enemics i volia estar sempre al seu costat. La seva fascinació cap al dictador alemany era tant obsessiva que va arribar a odiar a l’Eva Braun perquè estava al costat de Hitler en el Berghof, tot i que gràcies a ella va consolidar i ampliar la seva influència en l’entorn immediat d’en Hitler ja que era qui s’ocupava de que no es conegués la relació entre Hitler i Eva, i va amagar a l’amant d’en Hitler en el Berghof. Durant el conflicte va ser partidari d’una generalitzada nacionalització d’empreses. La seva vida privada va ser més moguda durant aquest període, amb múltiples conquestes imposant la poligàmia a la seva dona.

Al final de la guerra, va viure els últims dies en el Führerbúnquer de Berlín. En Bormann va ser el responsable de prendre nota de l’últim testament que va dictar en Hitler i va ser el testimoni del casament entre el líder alemany i l’Eva el 29 d’abril de 1945. Abans de que es suïcidés, en Hitler li va dir que intentés escapar, cosa que va intentar sense èxit. El 30 d’abril de 1945 va ser l’encarregat de pujar el cos sense vida de l’Eva Hitler al jardí de la Cancelleria juntament amb el cos del seu marit per incinerar-los. Un cop els soldats soviètics estaven a pocs metres del búnquer, el 2 de maig de 1945, en Bormann va intentar fugir pel nord de Berlín, però un obús soviètic el va interceptar i va morir a l’acte. El cadàver d’en Bormann va quedar a l’oblit i no es va trobar fins al 1972, quan uns obrers que estaven treballant en una excavació varen trobar dos esquelets, el d’ell i el d’en Ludwig Stumpfegger que es va suïcidar després de veure que estava sol. Després d’unes proves d’ADN l’any 1998 es va confirmar la seva mort. Durant tot aquell temps es va pensar que havia fugit a l’Amèrica Llatina com altres nazis. Fins i tot durant els Judicis de Nuremberg se’l va condemnar a mort, tot i que evidentment no ji era, però tothom donava per fet de que era viu. Els seus fills sempre varen creure que va sobreviure el final de la guerra.

Hi han rumors que expliquen que en Bormann va treballar com a agent secret soviètic, i per això es diu que va aïllar a en Hitler del seu cercle més íntim. Aquesta hipòtesi costa de creure perquè s’hi hagués treballat pels soviètics no s’hagués quedat al búnquer fins al final.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply