Martin Bormann

Martin Bormann va néixer a Halberstadt el 17 de juny de 1900. El seu pare era un brigader prussià i treballava de funcionari de correus, a més havia sigut un music militar. Martin va abandonar els estudis per treballar en el camp. Després d’una breu estada a l’exèrcit al final de la Primera Guerra Mundial, va entrar a l’organització paramilitar Rossbach Freikorps. Era un antisemita des del 1921 i va ser empresonat breument per la seva complicitat en l’assassinat polític de la Vehme el 1924. Bormann també va prestar la seva col·laboració en una revista, Der Nationalsocialist, però no hi va escriure mai res.

El 1925 va sortir de la presó, i el 27 de febrer de 1927 va ingressar al partit nazi, i va ascendir ràpidament fins a ocupar un important càrrec dins de les SA, i després va ser ascendit al grau de general de les SS. Tot i això, en els seus començaments a Weimar va ocupar l’escaló més baix de la jerarquia del Partit fent treballs de tot tipus, entre ells de comptable, caixer i xofer. Per exemple, acompanyava a Fritz Sauckel per tot Turíngia. Però Bormann era un home molt agressiu i tenia unes aspiracions molt altes. Més tard, va ser secretari de Premsa i administrador del Gau, i d’aquesta manera va conèixer a Adolf Hitler i a Rudolf Hess. A mitjans de novembre de 1928 va entrar a treballar en el secretariat del NSDAP a Munic. El cap suprem de les SA, Franz Pfeffer von Salomon, l’havia contractat per administrar les assegurances de les SA. Amb aquesta nova feina, Bormann va aconseguir convertir les assegurances dels membres de les SA, que eren cares, en una rentable caixa d’assistència del NSDAP i va frenar el greu problema de falta de diners dels nacionalsocialistes, cosa que va impressionar a Hitler.

El 2 de setembre de 1929 es va casar a Munic amb Gerda Buch, una mestra en un jardí d’infància i la filla de Walter Buch. Hitler era des de feia anys un convidat habitual a casa dels Buch, i va apadrinar a la parella juntament amb el pare de la novia. Set mesos més tard, quan va néixer el primer fill de la parella, Hitler i Ilse Hess varen ser els padrins del nen en el bateig.

A partir del juliol de 1933 va treballar sota les ordres de Rudolf Hess en la Secretaria d’Adolf Hitler, i a l’octubre va ser nombrat guia del Reich. Hess va mantenir una bona amistat amb Bormann, i sota les seves ordres Bormann va aprendre a manipular la maquinària de la formació nazi i va acumular responsabilitats mentre els altres líders nazis el subestimaven. Supervisava el Fons de Donacions Adolf Hitler de l’Economia Alemanya, creat per Gustav Krupp von Bohlen und Halbach, que garantia al Partit, però sobretot a Hitler, uns ingressos anuals milionaris de les empreses alemanyes, i nombrava i destituïa a funcionaris del Partit, escollia els gauleiters i intervenir en molts ascensos. També es va ocupar de tots els assumptes financers de Hitler; feia compres i cobria totes les despeses, tant si es tractaven d’adquisicions personals com de dietes de l’equip d’ajudants, dels regals en efectius a camarades del Partit o les necessitats financeres d’Eva Braun. Bormann i la seva esposa varen freqüentar sovint a Obersalzberg, tot i no ser gaire conegut dins la cúpula nazi en aquell moment. Devot admirador de totes les mesures que implicaven els nazis, es va ocupar de que s’apliquessin les mesures d’eutanàsia, es perseguissin els jueus i es controlessin les esglésies. El 1938 va entrar a l’estat major particular de Hitler.

El maig de 1941, amb la detenció de Hess per part dels britànics en el seu fatídic vol a Escòcia, Bormann va ser nombrat cap de la Cancelleria i secretari personal d’Adolf Hitler substituint a Hess. Com a secretari de Hitler va començar a acumular poder i va ser l’encarregat de portar l’agenda de Hitler, i el va influir en nomenaments claus i va satisfer els desitjos del dictador alemany com el de finançar la reconstrucció de la zona d’Obersalzberg. Bormann era un nacionalsocialista fanàtic entregat a les ambicions racials i polítiques del règim i estava carregat d’odi, sobretot contra l’església catòlica i els jueus. La seva obsessió pel poder li va portar a enemistar-se amb personatges tant influents com Albert Speer, Karl BrandtJoseph Goebbels o Heinrich Himmler. De fet, no respectava a ningú, excepte a Reinhard Heydrich, a qui li tenia temor. Bormann va intentar aïllar a Hitler dels qui considerava els seus enemics i volia estar sempre al seu costat. La seva fascinació cap al dictador alemany era tant obsessiva que va odiar a Eva Braun perquè estava al costat de Hitler en el Berghof, tot i que gràcies a ella va consolidar i ampliar la seva influència en l’entorn immediat de Hitler ja que era qui s’ocupava de que no es conegués la relació entre Hitler i Eva, i va amagar a l’amant de Hitler en el Berghof. Durant el conflicte va ser partidari d’una generalitzada nacionalització d’empreses. Durant la guerra la seva vida privada va ser més moguda, amb múltiples conquestes imposant la poligàmia a la seva dona.

Al final de la guerra, va viure els últims dies en el Führerbúnquer de Berlín. Bormann va ser el responsable de prendre nota de l’últim testament que va dictar Hitler i va ser el testimoni del casament entre Hitler i Eva el 29 d’abril de 1945. Abans de que Hitler es suïcidés, Hitler li va dir que intentés escapar, cosa que va intentar sense èxit. El 30 d’abril de 1945 va ser l’encarregat de pujar el cos sense vida d’Eva Hitler al jardí de la Cancelleria juntament amb el cos del seu marit per incinerar-los. Un cop els soldats soviètics estaven a pocs metres del búnquer, el 2 de maig de 1945, Bormann va intentar fugir pel nord de Berlín, però un obús soviètic el va interceptar i va morir a l’acte. El cadàver de Bormann va quedar a l’oblit i no es va trobar fins el 1972 quan uns obrers estaven construint una obra. Després d’unes proves d’ADN es va confirmar la seva mort. Durant tot aquell temps es va pensar que havia fugit a Amèrica Llatina com altres nazis. Fins i tot durant els Judicis de Nuremberg se’l va condemnar a mort, tot i que evidentment no i era, però tothom donava per fet de que era viu. Els seus fills sempre varen creure que va sobreviure al final de la guerra.

Hi han rumors que expliquen que Bormann va treballar com a agent secret soviètic, i per això es diu que va aïllar a Hitler del seu cercle més íntim. Aquesta hipòtesi costa de creure perquè s’hi hagués treballat pels soviètics no s’hagués quedat al búnquer fins al final.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply