Japó

El Gran Imperi Japonès, Dai Nipon Teikoku, era una monarquia constitucional parlamentària fundada amb la restauració Meiji el 3 de gener de 1868. Abans de la restauració, Japó era considerada una potència dèbil militarment ja que el 1854 una esquadrilla de la marina de guerra nord-americana va entrar a la badia de Tòquio sense massa problemes i els anys 1862 i 1863 l’armada britànica va bombardejar Kagoshima i Shimonoseki com a represàlia pel malts tractaments que cometien en els ciutadans occidentals. Amb l’objectiu de militaritzar-se, els japonesos es varen posar a treballar en la indústria bèl·lica i de forma sorprenent a finals de segle l’Exèrcit i la Marina japonesa semblaven europees. El 1894-1895 varen derrotar a la Xina de la dinastia Ching en una campanya naval que es va caracteritzar pels atacs sorpresa amb les noves embarcacions de guerra. La mateixa estratègia militar també va donar bons resultats en la guerra contra la Rússia imperial de 1904-1905. Totes aquestes victòries varen posar Taiwan i Corea sota el domini japonès. Però, tot i reforçar-se militarment, Japó continuava sent un país feudal.

Durant la Primera Guerra Mundial Japó va donar suport a la Gran Bretanya, país amb el qual havia firmat una aliança el 1902, i el 1914 va atacar i ocupar Jiaozhou i Shandong, territoris que els alemanys havien cedit a Xina. Però els japonesos i la seva política era sobretot contrària a participar en aquella guerra europea i molts estaven molt enrabiats pel tracte dels nord-americans amb els immigrants asiàtics que anaven als Estats Units. Alguns funcionaris japonesos i part dels seus ciutadans varen donar suport al moviment revolucionari d’en Sun Yat-Sen a la Xina i desitjaven convertir la Xina en un protectorat cedit a ells. Alertats dels plans del país veí, la Xina va reforçar el seu suport amb els nord-americans, tot i que el final varen accedir a ampliar els privilegis japonesos a Manxuria a canvi de que no els ataquessin. Amb  l’esclat de la Revolució russa de 1917, els japonesos varen témer que els russos volguessin instaurar un govern militar i varen enviar a 72.000 soldats a la Rússia asiàtica. El 1920 els japonesos ja ocupaven la meitat meridional de l’illa de Sajalin, però la pressió occidental durant les negociacions de pau de 1919 els va obligar el 1922 a abandonar Sibèria, tot i que no varen abandonar el sud de Sajalin.

Durant la dècada dels anys 20 els japonesos varen reduir la despesa militar, varen disminuir les hostilitats contra Occident i varen millorar les condicions econòmiques gràcies al comerç i la producció agrícola i industrial del país. Durant aquell temps, tot i les reducció pressupostàries, l’Exèrcit i la Marina imperials seguien dominant les vides dels japonesos i els militars continuaven sent venerats de forma exagerada i persuadien en la política japonesa demanant accions bèl·liques i l’expansió del poder japonès a Àsia. El servei militar obligatori va continuar després de la Primera Guerra Mundial i el sistema escolar obligava a venerar a l’emperador i a les forces armades. L’Exèrcit era tant poderós com a principal braç administratiu del govern a Manxúria i a Corea que era capaç de fer caure els gabinets de Tòquio. Alertats d’aquell perillós militarisme, els occidentals es varen posar a negociar amb els japonesos i varen firmar tractats internacionals a Washington que varen frenar l’expansionisme japonès.

Però, a la dècada de 1930, els militars japonesos es varen tornar a interessar en expandir el seu poder. El 1930, oficials dissidents varen fundar la Societat del Cirerer, que volia canviar el país a través d’una revolució militar. També va néixer un moviment anomenat Kodoha o Grup del Camí Imperial, que entre 1931 i 1935 va intervenir en sis motins de l’Exèrcit i en diversos actes de terrorisme polític a Japó. Tot i que aquests grups militars no varen tenir el suport dels partits polítics, aquests eren dèbils, excepte el socialista, i estaven dividits per la corrupció i les batalles personals, que varen fer perdre l’interès dels japonesos per la política. Per portar més inestabilitat, el 1930 es va assassinar el primer ministre Hamaguchi Yuko i el 1932 es va assassinar el també primer ministre Inukai Ki. A més a l’Exèrcit se li va fer fàcil influenciar la nova classe mitjana urbana, que va resultar fàcil de moure i manipular utilitzant l’educació, els mitjans de comunicació i la burocràcia governamental. La majoria considerava que l’Exèrcit tenia el sagrat deure de protegir a Japó de corrupcions modernes com la democràcia i el materialisme. L’emperador Hiro-Hito podia haver frenat aquest auge militar però va tenir un paper passiu en tot aquest afer. Quan el 1936 li varen demanar que aprovés els plans de guerra contra Xina i la Unió Soviètica i contra els europeus del sud-est d’Àsia ho va fer sense protestar.

Al mateix moment que Japó es militaritzava, la seva indústria anava agafant més força. El 1937 una majoria dels seus ciutadans vivien en ciutats: 37 milions d’una població total de 70 milions. Però Japó tenia un problema de matèries primers, només era autosuficient en el cas del carbó gràcies a les mines del nord de Corea i de Manxúria, i no tenia un gran imperi d’on pogués treure les matèries primes. De seguida varen veure que la seva única esperança era explotar econòmicament a la Xina. La situació japonesa es va agreujar amb una recessió econòmica i el govern es va començar a impacientar. De seguida es varen posar els ulls sobre Manxúria. El setembre de 1931 conspiradors de l’Exèrcit japonès varen intentar crear una onada de terrorisme fals en aquell territori per justificar una invasió i eliminar la presència europea i de l’Exèrcit d’en Chang Hsueh-liang. A Tòquio, els conspiradors varen neutralitzar els ministres fins que l’ocupació va acabar. En veure la presència militar japonesa a Manxúria, ni els nord-americans ni els britànics varen prendre mesures i els soviètics varen vendre els seus interessos ferroviaris a Manxúria i es varen retirar al nord. Durant l’ocupació japonesa de Manxúria, els soldats varen dur una campanya de càstig a Shangai el 1932 com a represàlia pel terrorisme i els disturbis que hi va haver contra ells en aquell port. L’Exèrcit xinès va lluitar amb certa eficàcia i els japonesos varen tenir greus problemes per ocupar algunes ciutats xineses. Mentre ocupaven Manxúria, els japonesos es varen retirar de la Societat de Nacions i varen denunciar els tres tractats que havien firmat a Washington el 1922.

Després de la campanya de Manxúria, Japó va voler ampliar encara més el seu domini a una àmplia zona d’Àsia i varen reforçar una política de conquesta i ocupació. Les ambicions imperials de Tòquio i del seu primer ministre en particular, en Hideiki Tojo, varen incloure la conquesta de Xina i el control de molts Estats asiàtics alliberats de la presència occidental. La invasió d’Indoxina i l’atac a Pearl Harbor va permetre a Japó estendre’s per tot el sud-est asiàtic, ocupant, Hong Kong, les Filipines, Singapur, Birmània, Malàisia i Indonèsia, i inclús varen amenaçar a Austràlia i varen capturar a 200.000 presoners que varen acabar en camps de concentració japonesos. En l’apogeu del seu poder, el 1942, Japó va governar sobre una superfície de 7,4 milions de quilòmetres quadrats, cosa que el va convertir en un dels més grans imperis marítims de la Història. En aquests anys, després d’una ràpida industrialització i militarització sota el lema: Fukoku Kyothei, Enriquir el país, enfortir les forces armades, va culminar el seu domini com a potència mundial amb la conquesta de gran part d’Àsia i l’Oceà Pacífic. Però, a mitjans de 1942, l’avanç japonès es va frenar després de la batalla de Midway i a finals del mateix any va perdre la seva superioritat naval en la batalla de Guadalcanal. Des de llavors l’imperi japonès va cedir terreny i es va veure obligat a utilitzar tots els seus esforços en una estratègia defensiva.

El 9 d’agost de 1945, el govern japonès es va reunir per considerar el futur del país després de la destrucció d’Hiroshima per una bomba atòmica. No hi havia acord entre els partidaris de continuar la guerra. Però, mentre debatien, varen ser informats del llançament d’una segona bomba atòmica sobre Nagasaki i varen convocar una altra reunió del gabinet per aquella nit. En aquesta reunió i varen participar destacats estadistes i va ser presidida per en Hirohito, que va afirmar que l’única esperança del poble japonès era la rendició. Japó va perdre a 1.700.000 homes durant la guerra.

Amb la Segona Guerra Mundial els joves japonesos varen tenir que contribuir a l’economia bèl·lica. Els estudiants varen substituir als agricultors que es varen enrolar a l’Exèrcit. Els homes d’entre 16 i 40 anys varen ser militaritzats i les indústries bàsiques varen agafar a estudiants i dones per no deixar de produir.

L’ocupació nord-americana:

Després de la guerra es va instaurar un govern democràtic vigilat per els nord-americans. Els Estats Units varen ocupar militarment Japó durant 7 anys, des de l’1 de setembre de 1945 al 6 de juny de 1952. Aquesta ha sigut l’única vegada a la història japonesa que una potència estrangera ocupa l’Imperi del Sol Neixen. Segles abans, els xinesos i els mongols varen intentar ocupar-la, però varen fracassar en el seu intent. A diferència d’Alemanya, que va ser dividida pels Aliats, Japó va conservar tot el seu territori insular, excepte les illes Kuriles que la Unió Soviètica els hi va prendre el 1945. L’illa japonesa d’Okinawa va ser ocupada pels nord-americans durant 27 anys, des del 1945 fins al 1972, i actualment l’exèrcit nord-americà hi manté un centenar de bases militars en aquesta regió de Japó.

Durant l’ocupació nord-americana, l’any 1947 les dones japoneses varen poder votar per primer cop.

Producció militar de Japó:

1941 1942 1943 1944 1945
Carro de combat 724 1165 789 342 94
Blindats 88 468 629 784 153
Avions de caces 1080 2935 7147 13811 5474
Bombarders 1461 2433 4189 5100 1934
Avions de reconeixement 639 927 2070 2147 855
Vaixells de guerra 1 1 0 0 0
Portaavions 5 6 3 4 0
Cuirassats 1 2 2 1 0
Destructors 9 9 15 31 6
Submarins 11 22 40 37 22

                                                             



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply