Hermann Esser

Hermann Esser va néixer a Röhrmoos, Baviera, el 29 de juliol de 1900. Fill d’un agent ferroviari, la seva joventut va ser trencada quan va anar a lluitar en la Primera Guerra Mundial. A l’octubre de 1919 va ser un dels fundadors del Partit Alemany dels Treballadors, el DAP, que es convertiria en el NSDAP, i va obtenir el número 2 de carnet. Durant la primera època al DAP va ser un orador i va rivalitzar amb l’Adolf Hitler, a qui intentava copia en tot, a més de que tenien una certa semblança facial. Els dos es van conèixer el 1920 en un curs del Departament de Premsa dels quarters regionals de l’Exèrcit, i Esser el va insultar dient-li murri des d’una tribuna. Aquell mateix any es va convertir en el primer editor del Völkischer Beobachter sota les ordres de Dietrich Eckart i del Der Nationalsozialist. Va ser Esser qui va assegurar la victòria d’en Hitler sobre la fracció de l’Anton Drexler en el DAP, i també va ser ell qui va presentar a en Hitler com Führer en la reunió del 21 de juliol de 1921 en el circ Krone. El 1923 va ser el primer cap de Propaganda del NSDAP pel fet de ser un bon orador. A Esser li agradava explicar en tot detalls els escàndols de les famílies jueves pel diari nazi. Però Esser també tenia els seus propis escàndols, ja que li agradava explotar a les seves amants.

Després del fallit Putsch de Munic del 9 de novembre de 1923, on Hitler va quedar empresonat, el lideratge del NSDAP va estar sota el control de l’Alfred Rosenberg, i va començar a sortir un moviment dins del partit liderat per en Gregor Strasser, que el va excloure juntament amb en Julius Streicher. Quan Hitler va sortir de la presó, el desembre de 1924, el va tornar a readmetre en el partit, i Esser el va ajudar a reconstruir i a organitzar de nou el NSDAP. Però la seva moguda vida privada i el seu caràcter conflictiu el va fer enfrontar amb alguns jerarques nazis. El 1926 va tenir una forta discussió amb Streicher, i Hitler li va deixar de parlar durant un temps. Tot i això, Hitler el va continuar utilitzant per fer discursos públics per ser un orador agressiu i un antisemita radical, i el va nombrar editor d’un nou diari il·lustrat del Partit, el Illustrierter Beobachter, càrrec que va ostentar del 1926 fins al 1932. El 1927 va publicar per l’editorial Eher-Verlag un llibre anomenat Die jüdische Weltpest Kann ein Jude Staatsbürger sein?, La pesta jueva mundial. Pot un jueu ser un ciutadà?.


Del 1929 al 1933 va ser el líder del partit nazi a la ciutat de Munic. Amb l’arribada al poder dels nazis va ser elegit membre del Reichstag pel districte electoral de l’Alta Baviera-Suabia i ministre d’Economia de Baviera, càrrec que va ocupar fins al 1935 quan va ser destituït per anar encontra del ministre de l’Interior de Baviera Adolf Wagner. Durant el temps que va ocupar el càrrec de ministre va forçar a molts industrials bavaresos a pagar molts diners a la Tresoria del Estat, i Hitler sempre es reunir amb ell quan estava a Baviera. Però no només pel fet d’anar encontra del ministre de l’Interior de Baviera el va fer caure en desgràcia, Esser es va veure implicat en un nou escàndol a la seva vida personal quan va ser acusat de violar a la filla d’un important home de negocis. Després de ser destituït, Hitler no el va voler perdre de vista, ja que sabia massa coses del partit nazi i el 1936 el va nombrar responsable de la divisió de Turisme del Ministeri de Propaganda del Reich i President del Grup de Tràfic de Turistes del Reich. Quan Esser es va incorporar en el nou càrrec totes les organitzacions privades de turisme s’havien adaptat a la ideologia nacionalsocialista.


El 1938 es va divorciar de la seva primera esposa Therese Esser amb la que estava casat des del 5 de juliol de 1923 i amb la que tenia dos fills, però ella no volia acceptar el divorci que ell volia forçar des de feia anys. Esser ja havia intentat acabar amb el matrimoni els anys 1933 i 1935, ja que portava anys vivint amb una altra dona, amb la que tenia dos fills més. Però com que ell era culpable d’adulteri, segons el Codi Civil de l’any 1900 no podia aconseguir el divorci. El tema va ser tan escandalós que es va convertir en un assumpte polític, on i varen tenir que intervenir el ministre Frantz Gürtner i en Hans Heinrich Lammers. A la tardor, Hitler li va demanar a en Lammers que posés fi al caos familiar de l’Esser. El 23 de desembre de 1938 el tribunal de Berlín va acceptar el divorci, però Therese Esser va recórrer la sentència, que no va ser acceptada. El 5 d’abril de 1939, Esser es va tornar a casar, i el 10 de novembre de 1939 Eva Braun va ser la madrina de la filla de l’Essen en el bateig.


Tot i allunyar-se de l’entorn d’en Hitler, Esser va continuar vinculat al règim nazi. Les seves dependències a Berlín es trobaven a prop de la Columbushaus, a Potsdamer Platz 1, un dels últims edificis de la última construcció, però allí no gaudia d’una posició política destacada. A partir del 1939 es va convertir en el subsecretari de Turisme en el Ministeri de Propaganda, i era l’encarregat de la composició de la direcció de totes les associacions de turisme. El 12 de desembre de 1939 va ser nombrat vicepresident del Reichstag, tot i que aquell càrrec no tenia cap valor polític. Aquell mateix any va publica una peça de teatre titulada Die jüdische Weltpest, La pesta mundial jueva. En el 23è aniversari de la fundació del partit nazi, el 24 de febrer de 1943, Esser va pronunciar el discurs solemne a la cerveseria Bürgerbräukeller de Munic.


Quan va acabar la Segona Guerra Mundial va ser detingut pels nord-americans fins al 1947. Esser va afirmar que s’havia oposat a la política agressiva contra els jueus i que a partir de 1935 havia deixat la política. Va ser jutjat en un procés de desnazificació on va ser declarat culpable i condemnat a 5 anys en un camp de concentració. El 1952 va ser alliberat i es va allunyar de la vida pública. Hermann Esser va morir el 7 de febrer de 1981 a la ciutat de Munic.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply