Rudolf Hoess

Rudolf Hoess va néixer el 25 de novembre de 1900 a Baden-Baden. Després d’una severa infància dominada per un pare que volia que el seu fill fos sacerdot, en morir el progenitor va abandonar la seva vocació missionera i va combatre durant la Primera Guerra Mundial. Després d’allistar-se quan encara no havia complert l’edat legal, va ser enviat a Turquia, on va ser ferit, i a Palestina, arribant a sub-oficial amb només 17 anys, convertint-se en el més jove de l’Exèrcit. Hoess va ser condecorat amb la Creu de Ferro de primera classe, entre altres condecoracions, per la seva valentia. Després de la guerra va ser membre del grup paramilitar Rossbach el 1919 i va lluitar per sufocar un moviment d’esquerres en el Ruhr el 1920.

El 1922 va ingressar al partit nazi,i l’any següent va participar en l’assassinat d’un company del Freikorps al que es tenia per traïdor per haver informat a les forces franceses d’ocupació en el Ruhr. Tot i ser condemnat a 10 anys de presó, va ser alliberat el 1928 en el marc d’una amnistia i després va estudiar personalitats criminals i es va instruir sobre teories racials. Durant aquell temps va treballar en diverses granges, on va conèixer en una d’elles a la que seria la seva esposa, Hedwig, i va formar part de la Lliga d’Artamans. La seva identificació amb els mites nòrdics que justificaven les creences en la superioritat de la raça ària va ser un dels elements que el varen dur a que s’allistés a les SS el setembre de 1933 i es va apropar al líder de les SS Heinrich Himmler i al director del camp de concentració de Dachau, Theodor Eicke. 

Disciplinat i intel·ligent, Hoess va aconseguir pujar de categoria amb facilitat: el 1934 era guàrdia a Dachau, el 1935 va arribar a cap de bloc i el 1936 ja era oficial de les SS  i va ser col·locat al comandament dels magatzems i dels béns dels presoners dels camps de concentració. Més tard va agafar la direcció del camp de concentració de Dachau. El 1938 va ser nombrat comandant del camp de Sachsenhausen.

Durant la Segona Guerra Mundial, el maig de 1940, va ser el cap del camp de concentració d’Auschwitz i va ser condecorat amb la Creu del Mèrit amb espasa. La seva família i els seus cinc fills vivien allí el camp. Hoess sentia poc amor cap a la seva esposa. El novembre de 1943 va ser rellevat, probablement per relacionar-se amb una presonera anomenada Eleonore Hoyds, i va ser nombrat inspector adjunts dels camps de concentració. Hoess només va tornar temporalment a Auschwitz per supervisar l’extermini de 400.000 jueus hongaresos el maig de 1944.


Després de la guerra va amagar-se a Schleswig-Holstein camuflat com obrer agrícola sota un nom fals fins que va ser arrestat pels britànics l’11 de març de 1946. Hoess va assistir en els Judicis de Nuremberg en qualitat de testimoni, on va declarar que a Auschwitz hi havia un pla per exterminar els jueus i va afirmar que tots ho sabien. Durant l’interrogatori va culpar a l’Ernst Kaltenbrunner de ser responsable de l’Holocaust. Hoess també va dir que es penedia del què havia fet. Abans de declarar a Nuremberg, Hoess es va intentar suïcidar, però el seu intent va ser frustrat en trencar-se-li la càpsula de cianur. Finalment, el 1947, va ser traslladat a Cracòvia, Polònia, on va ser jutjat per crims contra la Humanitat i se’l va condemnar a mort. Durant la instrucció del procés va escriure la seva autobiografia, Jo, comandant d’Auschwitz, en la qual, tot i reconèixer els seus errors, va justificar el seu comportament per amor a la Pàtria. Durant la seva estada a la presó va tornar a la religió. Rudolf Hoess va ser penjat a la forca el 16 d’abril de 1947 davant del crematori del camp d’Auschwitz.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply