Rudolf Diels,

Rudolf Diels va néixer el 16 de desembre de 1900. El seu pare va ser un granger. Va participar el 1918 en la Primera Guerra Mundial com a voluntari i, després de la guerra, va estudiar dret a la Universitat de Marburg. El 1930 va entrar en el Ministeri de Prussià de l’Interior i el 1932 va ser ascendit a Conseller Sènior del Govern en la Secció Policial, sota la direcció del ministre Socialdemòcrata Karl Severing. Diels era un oficial ambiciós i com a conseller una de les seves principals mesures que va aprovar varen ser contra els grups nazis i comunistes.

El 1933, després de la pujada al poder dels nazis, Diels es va començar a acostar al govern nazi a través del president Hermann Göering, ja que estava casat amb la seva cosina, i es va convertir en un ministre assistent d’en Göering. El juny de 1933 va convèncer a en Göering de crear una policia secreta i es va convertir en el Cap del Departament IA de la Policia Prussiana de l’Estat, la Gestapo. Una de les primeres mesures que va aplicar com a primer cap de la Gestapo va ser la d’eliminar els oficials de la policia republicans i va entregar a en Göering tots els arxius secrets que qüestionaven la seva posició dins del partit nazi. Göering va fer servir aquella informació per eliminar als seus rivals polítics. Una altra de les seves tasques va ser la del control estatal dels camps de concentració. Diels també va ser l’encarregat d’interrogar el comunista Marinus van der Lubbe, acusat de l’incendi del Reichstag el 27 de febrer de 1933. Diels també va planificar la mort d’en Gregor Stasser en la Nit dels Ganivets Llarg, que li va anar de ben poc a en Diels de morir també assassinat pels nazis aquell dia.

A mesura que la Gestapo anava agafant poder, el seu càrrec va atreure l’atenció d’en Heinrich Himmler i d’en Reinhard Heydrich, i l’1 d’abril de 1934 es va veure obligat a dimitir com a cap de la Gestapo per donar-li el control a Himmler. Després del 30 de juny de 1934, Diels va tenir por per la seva vida i va fugir durant cinc setmanes. Quan va tornar i va veure que el perill s’havia acabat va ser nombrat President Adjunt de la Policia a Berlín i després va ocupar la presidència del govern municipal de Colònia i el 1936 la de Hannover. El 1940 va estar a punt d’anar a la presó quan es va negar a ordenar la detenció de jueus. Diels va estar sota sospita per haver participat en l’atemptat contra l’Adolf Hitler el 20 de juliol de 1944, i va ser empresonat pels nazis però alliberat per en Göering el 1945.


Després de la guerra va ser empresonat pels Aliats fins al 1948, però no va ser condemnat. Diels va participar com a testimoni en els Judicis de Nuremberg tant per l’acusació com per la defensa d’en Göering. El 1950 va continuar la seva carrera com a polític a la Baixa Saxònia i després en el Ministeri de l’Interior fins la seva jubilació el 1953. El 1950 va escriure les seves memòries, Lucifer Ante Portas, Von Severing bis Heydrich. Rudolf Diels va morir el 18 de novembre de 1957 quan el seu rifle es va disparar accidentalment quan estava caçant.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply