Otto Wächter

Otto Wächter va néixer a Viena el 8 de juliol de 1901 en una família tradicional i conservadora amb una forta identitat alemanya. Era el més petit dels tres fills de la família. La família es va traslladar a viure a Trieste, Itàlia, on Otto va assistir a l’escola primària i va aprendre italià. A continuació varen anar a viure a Budweis, a Txecoslovàquia, on va aprendre txec. Després de tornar a la capital austríaca, Wächter es va unir a la Deutsche Wehr. El seu pare, el general Josef Freiherr von Wächter, membre del partit nacionalista austríac Grossdeutsche Volkspartei, va participar en la Primera Guerra Mundial i Otto el va acompanyar durant els viatges que feia. El seu pare va ser condecorat amb la Creu de Cavaller de l’Ordre de Maria Teresa. El 1922 el seu pare seria nomenat ministre de Defensa d’Àustria en el gabinet d’Ignaz Seipel.

Entre 1919 i 1922 va guanyar campionats de rem i practicava amb cert èxit la natació, l’escalada i l’esquí. Posteriorment es va matricular en Dret a la Universitat de Viena i es va llicenciar com advocat amb unes qualificacions brillants. L’1 d’abril de 1923 va ingressar al NSDAP austríac amb el número d’afiliat 301.093 i a les SA i va assistir a diferents clubs esportius. El juliol de 1929 va patir un accident d’esquí i es va trencar la cama. Mentre estava a l’hospital va conèixer a Charlotte Bleckmann, la filla d’un industrial de l’acer i fanàtic nazi, a qui havia defensat com advocat en els tribunals austríacs. Tres anys més tard, el 1932, es varen casar i varen tenir sis fills, quatre nenes i dos nens. L’1 de gener de 1932 va ingressar a les SS amb el número 235.368 i va completar la seva instrucció a la ciutat bavaresa de Freising. El juliol de 1934 va participar en el fallit Putsch contra el canceller Engelbert Dollfuss. L’any següent, el govern de Kurt von Schuschnigg li va retirar la nacionalitat, però Wächter ja havia obtingut per llavors la nacionalitat alemanya i se’n va anar a viure a Berlín, on va treballar com advocat del NSDAP. Després de l’Anschluss del març de 1938, Wächter va ser nomenat comissari estatal en el Ministeri de Liquidació sota el governador Arthur Seyss-Inquart. La seva feina era la d’acomiadar a tots aquells funcionaris que no s’ajustessin a les normes del règim nazi. Pocs varen ser purgats perquè l’antic govern ja aplicava mesures antisemites.

Wächter es va guanyar la confiança de Heinrich Himmler i quan els alemanys varen ocupar Polònia va ser enviat com a governador del districte de Cracòvia amb l’ordre de perseguir a tots els jueus, on va ser conegut com El botxí de Cracòvia. Wächter va aplicar a la perfecció les ordres i va firmar ordres d’enviar a centenars de milers de polonesos a fer treballs forçats. Dins del seu càrrec de governador va supervisar les accions de les SS, la Gestapo i les forces policials de Cracòvia. El 3 de març de 1941 va ordenar la creació del gueto de Cracòvia en el districte de Podgòrze. El gener de 1942 va ser nomenat governador del districte de Galítzia, a Lvov. Set mesos més tard va rebre l’ordre d’eliminar els jueus del gueto de la ciutat. Wächter és el responsable de la mort de 800.000 persones. El 1944 va ser ascendit al grau de SS-Gruppenführer (major general) i era un dels favorits de Himmler. El juliol de 1944 els alemanys varen perdre el districte de Galítzia per part de l’exèrcit soviètic, i Wächter va sol·licitar alliberar-se de les seves funcions al Govern General per ocupar un càrrec a les Waffen-SS. Himmler va permetre-li el trasllat com a cap de l’Administració Militar davant el general plenipotenciari de la Wehrmacht a Itàlia, Karl Wolff. Abans d’acabar la guerra, Wächter va visitar a la seva esposa, que vivia a la localitat austríaca de Zell am See, a prop de Salzburg, i ella poc després de la visita va enterrar en un lloc desconegut les joies familiars i va cremar tots els arxius referents a l’etapa del seu marit com a governador de Cracòvia i Galítzia.

Després de la Segona Guerra Mundial, Wächter es va amagar amb una identitat falsa sota el nom d’Alfredo Reinhardt, tot i que la Divisió Aliada de Crims de Guerra l’estava buscant. El 28 de setembre de 1946, el govern polonès va sol·licitar al govern militar de la zona nord-americana que Wächter fos entregat a Polònia per ser jutjat per assassinats en massa, crims de guerra i execucions. Wächter va aconseguir burlar les autoritats aliades i el 1949 es va refugiar al Vaticà sota la protecció del bisbe Alois Hudal per fugir a Sud-Amèrica, concretament a Brasil. Però Wächter patia en aquells moments una icterícia greu que havia agafat mentre nedava en un canal del riu Tiber de Roma. Segons sembla, Wächter nedava cada dia en aquell riu i, molt probablement, es va empassar aigua contaminada que li va provocar la malaltia. Finalment, segons els documents que estan en poder de la família, Wächter va morir el 15 de juliol de 1949. El seu cos va ser enterrat en el cementiri de Camp Estiu de Roma. La seva mort no seria anunciada fins dos mesos més tard, però Simon Wisenthal, el famós caçador de nazis que va perdre la seva família a mans de Wächter a Lvov, no es va creure mai la veritat de Hudal i el va buscar fins l’any 1987. Hudal no el va ajudar en la seva recerca. El 1971, les restes de Wächter va tornar de forma secreta i il·legal a Àustria en una maniobra realitzada per la seva esposa per enterrar-lo al cementiri de Pfarrkirche Fieberbrunn, en el Tirol, on encara reposen. El 1985, Charlotte va morir i les seves restes varen ser sepultades al costat de la del seu marit.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply