Andrei Vlasov

L’Andrei Vlasov va néixer el 14 de setembre de 1901 en una família humil. Amb 18 anys es va allistar a l’exèrcit soviètic i va combatre contra els blancs a Ucraïna. El 1930 es va afiliar al Partit comunista i semblava un bolxevic convençut. Del 1938 al 1940 va ser un general soviètic i conseller militar d’en Chiang Kai Shek.

Durant la Segona Guerra Mundial, el 1941, va ser cap del cos blindat, després del 37º Exèrcit a Kiev i el 1942 va ser nombrat cap del 11º Exèrcit de xoc. El mateix Iosif Stalin el va reconèixer com el salvador de Moscou, i el va condecorar amb l’ordre de Lenin i amb la medalla de la Bandera Roja. Però tot va canviar quan el juliol de 1942 va ser fet presoner pels alemanys en el front de Leningrad. Sota les mans alemanyes, va acceptar col·laborar amb ells i va fundar el Comitè nacional rus i l’exèrcit d’alliberació rus, que va combatre al costat de la Wehrmacht, inicialment a Smolensk. En la crida de Smolensk de desembre de 1942, de la que es varen llançar milers d’exemplars per sobre de les línies soviètiques, demanava la sortida de Stalin, una pau de valents amb Alemanya i la construcció d’una nova Rússia. La seva crida va tenir molt poc èxit. Després de lluitar a la Unió Soviètica, ho va fer a França i a Bèlgica. Amb el suport d’en Joachim von Ribbentrop, en Vlasov va organitzar una gira de propaganda per a Alemanya, a Brussel·les i a París, però els alemanys els molestava el seu patriotisme de la Gran Rússia, i especialment la seva negativa a constituir una legió semblant a la que havien organitzat els alemanys a la Unió Soviètica amb altres nacionalitats. El 1943, els Osttruppen d’en Vlasov varen adoptar el nom de RONA, Exèrcit i alliberació de Rússia. Aquest Exèrcit només es componia d’alguns batallons aïllats. Més tard, amb el nom de Centre de propaganda, en Vlasov va formar a prop de Berlín un embrió d’Estat Major amb 7 generals i 60 coronels, tots russos.

Però l’Adolf Hitler desconfiava d’ell i dels seus homes i no li va autoritzar a utilitzar els seus soldats. Llavors, en Vlasov va reclamar, però en Heinrich Himmler va decidir eliminar aquest Comitè. Algunes unitats varen ser dissoltes i unes altres varen ser enviades a altres fronts fora del front oriental. Però com que els alemanys no varen poder menysprear una força del voltant d’1 milió d’homes, les relacions varen tornar a millorar. El 14 de novembre de 1944, tot i continuar sent mal vist pels alemanys pel fet de ser rus, va fundar el Comitè d’alliberació dels pobles de Rússia, el KONR, i va poder posar en peu dues divisions. Aquests homes varen ser fidels als alemanys, a excepció de les tropes del general Buniachenko, que el maig de 1945 varen ajudar a la resistència txeca contra les SS a Praga. Els seus soldats varen defensar fins al final el Reich alemany. Al final, l’Exèrcit d’en Vlasov no arribava a 40.000 homes. Després de la guerra va ser fet presoner pels nord-americans després de que s’entregués voluntàriament i va ser entregat a les autoritats soviètiques que el varen condemnar a mort després d’un judici a porta tancada el juliol de 1946. L’Andrei Vlasov i els seus oficials varen ser penjats el 2 d’agost de 1946 a Moscou.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply