Magda Goebbels

Johanna Maria Magdalena Berenht va néixer l’11 de novembre de 1901 a Berlín en el districte de Kreuzberg en una família humil i desestructurada. No va ser reconeguda pel seu pare, un ric constructor de Bad Godesberg, Oskar Ritschel, fins més tard. La seva mare, Auguste Behrend, de només 22 anys quan va néixer la Magda, i treballava des de feia poc de criada per una família acomodada a la Bülowstrasse. Els seus pares es varen conèixer quan l’Auguste treballava com a criada a l’Hotel Rhein Dreesen de Bad Godesberg i allí varen tenir una relació íntima. Tots els mesos l’Oskar va pagar 300 marcs de forma voluntària i també va pagar l’educació de Magda en el Futur. L’Auguste va refer la seva vida amb un empresari jueu practicant, en Richard Friedländer, amb qui es va casar el 1908. Es diu que en Richard seria el veritable pare de la Magda, ja que va agafar el seu cognom i en els documents del registre senyalen que Magda és la seva filla. De jove, la Magda va tenir una aventura amorosa amb un militant sionista, en Victor Arlosoroff, abans de casar-se el 1921 amb el banquer Günther Quandt, una de les fortunes més grans d’Alemanya. Varen tenir un fill, en Harald, però es varen divorciar el 1929.

En una reunió electoral del partit nazi el setembre de 1930, la Magda es va enamorar de l’orador Joseph Goebbels i es va casar amb ell el 19 de desembre de 1931, agafant d’aquesta manera el nom de Magda Goebbels. L’Adolf Hitler va ser el testimoni a la boda. Mare i esposa model segons el criteri del Tercer Reich, mostrava una certa independència segons les normes nazis en beure i fumar. La Magda també va ser objecte de crítica per part dels opositors dels nazis i el diari del Partit Comunista, Die Rote Fahne, va atacar-la dient que el seu cognom, el de Friedländer, no era del tot ari. El diari feia burla dient que Goebbels s’havia casat amb una jueva de naixement. Goebbels va ordenar que el diari del NSDAP, Der Angriff, desmentís la notícia, tot i que ell tenia dubtes sobre la paternitat de l’Oskar Ritschel. Goebbels odiava a la seva sogra.

Tot i tenir la vida que somiava, la Magda va tenir que suportar les nombroses infidelitats del seu marit, especialment amb l’actriu txeca Lida Baarova, tot i que ella es continuava quedant embarassada d’en Goebbels. Ella també va tenir més d’una aventura fora del matrimoni, i estava obsessionada amb en Hitler. En els seus sis fills els hi va posar noms que comencessin amb la lletra H en honor a en Hitler. El seu fill Harald no va tenir mai cap tracte de favor: mobilitzat, va ser destinat al front polonès el 1939 i, a finals de 1944, els britànics el varen capturar a Itàlia. A finals d’abril de 1945, quan tot s’acabava, va enverinar als seus sis fills en el búnquer i es va suïcidar l’1 de maig de 1945 juntament amb el seu marit. Hores abans del seu suïcidi, Hitler, saludant per últim cop als seus fidels, es va treure la insígnia del Parit de la seva jaqueta i li va donar a la Magda, que va rebre d’aquesta manera la més alta distinció que una dona va rebre sota el Tercer Reich.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply