Magda Goebbels

Johanna Maria Magdalena Berenht va néixer l’11 de novembre de 1901 a Berlín, en el districte de Kreuzberg, en una família humil i desestructurada. No va ser reconeguda pel seu pare, un ric constructor de Bad Godesberg, Oskar Ritschel, fins anys més tard. La seva mare, Auguste Behrend, de només 22 anys quan va néixer la Magda, treballava des de feia poc temps de criada per una família acomodada a la Bülowstrasse. Els seus pares es varen conèixer quan l’Auguste treballava com a criada a l’Hotel Rhein Dreesen de Bad Godesberg i allí varen tenir una relació íntima. Tots els mesos l’Oskar va pagar 300 marcs de forma voluntària i també va pagar l’educació de la Magda. L’Auguste va refer la seva vida amb un empresari jueu practicant, Richard Friedländer, amb qui es va casar el 1908. Es diu que Richard seria el veritable pare de la Magda, ja que va agafar el seu cognom i en els documents del registre senyalen que Magda és la seva filla. De jove, la mateixa Magda va tenir una aventura amorosa amb un militant sionista, Victor Arlosoroff, abans de casar-se el 1921 amb el banquer Günther Quandt, una de les fortunes més grans d’Alemanya. Varen tenir un fill, en Harald, però es varen divorciar el 1929.

En una reunió electoral del partit nazi el setembre de 1930, Magda es va enamorar de l’orador Joseph Goebbels i es va casar amb ell el 19 de desembre de 1931, agafant d’aquesta manera el nom de Magda Goebbels. Adolf Hitler va ser el testimoni a la boda. Mare i esposa model segons el criteri del Tercer Reich, mostrava una certa independència segons les normes nazis en beure i fumar en públic. Magda també va ser objecte de crítica per part dels opositors dels nazis i el diari del Partit Comunista, Die Rote Fahne, que la va atacar dient que el seu cognom de Friedländer no era del tot ari. El diari en feia burla dient que Goebbels s’havia casat amb una jueva de naixement. Goebbels va ordenar que el diari del NSDAP, Der Angriff, desmentís la notícia, tot i que ell tenia dubtes sobre la paternitat de l’Oskar Ritschel. Goebbels, a més, odiava a la seva sogra.

Amb els nazis al poder, Magda es va dedicar en cos i ànima en ser una icona del nacionalsocialisme i presidia associacions femenines nacionalsocialistes, però mai va influir en la política del país. Tot i tenir la vida que somiava amb tota classe de luxes i un reconeixement social, Magda va tenir que suportar les nombroses infidelitats del seu marit, especialment amb l’actriu txeca Lídia Baarova, amb qui el ministre volia viure, tot i que ella es continuava quedant embarassada d’en Goebbels. Ella també va tenir més d’una aventura fora del matrimoni i estava obsessionada amb en Hitler. En els seus sis fills els hi va posar noms que comencessin amb la lletra H en honor al dictador. Magda també feia el paper de primera dama, ja que Hitler no tenia esposa i la seva parella, Eva Braun, a qui Magda no suportava, no era coneguda pel públic. Sempre se la veia a primera fila en els grans actes nacionalsocialistes i li encantava acompanyar al dictador a on fes falta. Hitler admirava la Magda per la seva dedicació i entrega i es trobava molt còmode dins la família Goebbels en part gràcies a ella. A totes les festes que organitzaven, Magda convidava al líder alemany perquè hi fos present i li dedicava totes les atencions possibles perquè es trobés còmode. Per exemple, Magda, que sabia que Hitler era enamorat de les criatures, obligava als seus fills a jugar amb el dictador. Hitler mateix la va ajudar quan la Magda li va venir destrossada perquè el seu marit l’estava enganyant amb l’actriu txeca i volia tenir un fill amb ella. Hitler, que no volia perdre el matrimoni Goebbels, va prohibir-li en el seu ministre i amic personal la seva relació extramatrimonial i va fer perseguir l’actriu perquè no es tornés a veure amb en Goebbels. A més, li va fer firmar un humiliant contracte perquè fos un bon marit.

El seu fill Harald no va tenir mai cap tracte de favor: mobilitzat, va ser destinat al front polonès el 1939 i, a finals de 1944, els britànics el varen capturar a Itàlia. A finals d’abril de 1945, quan tot s’acabava, Magda va patir problemes cardíacs i estava decidida en acabar amb la seva vida si Hitler moria. Deia que no hi hauria vida després del nacionalsocialisme. Al final, ella mateixa va enverinar als seus sis fills en el búnquer i es va suïcidar l’1 de maig de 1945 juntament amb el seu marit. Hores abans del seu suïcidi, Hitler, saludant per últim cop als seus fidels, es va treure la insígnia del NSDAP de la seva jaqueta i li va donar a la Magda, que va rebre d’aquesta manera la més alta distinció que una dona va rebre sota el Tercer Reich. Magda va ser l’última persona que va intentar convèncer a en Hitler perquè no es suïcidés i fugís al sud, però el dictador no li va contestar les seves súpliques. El seu cadàver va ser trobat dies més tard pels soviètics juntament amb el del seu marit.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply