Ramón Serrano Suñer

Ramón Serrano Suñer va néixer a Cartagena el 12 de setembre de 1901. Els seus pares eren d’orígen català. Serrano Suñer va ser un advocat de l’Estat espanyol amb uns ideals polítics autoritaris a través del partit Acción Popular i la CEDA, pel qual fou elegit diputat per Saragossa, i durant la seva carrera va fer-se amic d’en José Antonio Primo de Rivera. A Saragossa va conèixer a la Zita Polo, la germana de Carmen Polo, l’esposa d’en Francisco Franco. El 1932 es varen casar i a la boda es varen conèixer Primo de Rivera i Franco.

Quan Franco va efectuar el cop d’Estat el juliol de 1936 li va donar tot el seu suport, i el 1937, després de fugir de les presons republicanes, des de França va passar a l’Espanya nacional i poc després va ser nombrat ministre de l’Interior d’en Franco i el 1938 va ser nombrat secretari general de la Falange. Durant els primers anys del règim franquista es va convertir en una de les figures claus del govern com a nou ministre de Governació, i va donar suport a la idea de que Espanya sigués una sucursal del Reich alemany. Serrano Suñer va fer molts viatges a Alemanya per reunir-se amb la cúpula nazi i amb el mateix Adolf Hitler per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra. D’aquests contactes es desprèn la seva responsabilitat en la deportació de milers de republicans als camps de concentració nazis i el lliurament de personalitats polítiques a Espanya. Seva va ser la idea de considerar-los apàtrides i que molts portessin el triangle blau. L’octubre de 1940 va ser nomenat ministre d’Afers Exteriors per les seves relacions amb els alemanys, i va assistir a l’entrevista d’en Franco amb en Hitler a Hendaia l’octubre de 1940 i a l’entrevista amb en Benito Mussolini a Bordighera. Malgrat que no va aconseguir involucrar Espanya en la guerra, va facilitar la labor dels nazis a Espanya a través de canals diplomàtics i la protecció dels seus espies. Amb l’Operació Barbarroja, Serrano Súñer va aprofitar-ho per enviar la Divisió Blava a lluitar contra els soviètics, tot i la no bel·ligerància d’Espanya, i confiava amb que Franco canviaria de postura i declararia la guerra als Aliats. Però amb l’entrada dels Estats Units a la guerra, el mes de desembre de 1941, i els enfrontaments del Santuari de Begonya a Bilbao entre falangistes i franquistes, la seva postura dins del règim es va debilitar. El setembre de 1942, amb les derrotes d’Alemanya, Franco, per pressions de les forces aliades, va decidir apartar-lo del seu govern per no donar la imatge de que Espanya era un aliat d’Alemanya. Tot i això va continuar ocupant el càrrec de Procurador en Cortes fins al 1957.

Després de sortir del govern franquista, Serrano Suñer es va convertir en el receptor de les inversions clandestines d’en Benito Mussolini a Espanya. Durant el 1942 va rebre 42 títols negociables, així com diners i altres objectes de valor a través del feixista Ettore Muti. El 23 d’abril de 1945, amb la guerra a punt d’acabar, Serrano Suñer va rebre a Barcelona als pares i la germana de Clara Petacci, que portaven en les maletes 80 milions de lires en joies, sis milions en abrics, cinc milions de francs francesos i 300.000 francs suïssos, i li varen entregar una carta que, segons sembla, indicava on hi havia una fortuna que Mussolini havia amagat a Espanya.


Després de la guerra va tornar a treballar d’advocat i va impulsar societats i empreses, amb les quals va acumular una gran fortuna,  i va tenir una filla amb una seva amant que mai va reconèixer. Al final de la seva vida va escriure les seves memòries, en les quals va tractar de justificar la seva política, amb l’argument d’evitar l’entrada d’Espanya a la Segona Guerra Mundial. El 1994, Serrano Suñer va concedir una llarga entrevista al Corriere della Sera, on va dir que Franco era el militar més capaç i més dur en la guerra d’Àfrica, però que estava rodejat d’homes irresponsables que li donaven sempre la raó. De Mussolini va ressaltar la seva humanitat i va comentar que encara conservava una gran estima cap a ell i que lamentava que hagués entrat a la guerra. De Hitler va explicar que no hi havia en el seu interior cap tipus d’humanitat. Ramón Serrano Súñer va morir en el seu domicili de Madrid l’1 de setembre de 2003, 64 anys després de començar la Segona Guerra Mundial, a conseqüència d’una afecció respiratòria. L’endemà de la seva mort alguns diaris espanyols varen publicar que Ramón Serrano Suñer encarnava amb talent i distinció la burgesia conservadora que va quedar atrapada al feixisme fins que el va arrossegar la Falange.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply