Otto Abetz

Otto Abetz va néixer el 26 de maig de 1903 a Schwtzingen, Alemanya. Durant la seva joventut va ser membre del partit democràtic alemany i va ser un convençut pacifista. A finals de la dècada de 1920 va ser professor de dibuix a l’institut de Karlsruhe, i es va ocupar dels moviments juvenils i va organitzar reunions franco-alemanyes. La reunió de l’estiu de 1930 en el Sohlberg, a la Selva Negra, va acabar amb la creació del Cercle Sohlberg, que dur a Abets a treballar pel servei de Joachim von Ribbentrop. Poc després de l’arribada al poder dels nazis es va convertir en agent de la secció francesa del Servei d’Intel·ligència de Joachim von Ribbentrop. Des de 1935 fins al 1939 va ser propagandista oficial dels nazis a França amb la idea de que creés un ambient amistós entre els dos països. A finals de 1935 va fundar el Comitè França-Alemanya amb intel·lectuals francesos i alemanys de renom,  però els seus actes de propaganda varen ser massa visibles i el govern francès el va expulsar el juliol de 1939 abans de que comencés la Segona Guerra Mundial. El 1937 es va afiliar al NSDAP. Abetz tenia la confiança d’Adolf Hitler, però el dictador alemany va començar a desconfiar d’ell quan es va saber que la seva dona era francesa i estava sotmès a una certa pressió psicològica.

Amb l’ocupació de França, el juny de 1940, el Ministeri d’Afers Estrangers alemany el va enviar a França com a plenitpotenciari de l’Exèrcit d’ocupació. Des de l’agost de 1940 fins el 1944 va ser el representant alemany en l’Administració Militar de París. Com a tal va organitzar la trobada entre Philippe Petain i Hitler el 24 d’octubre de 1940 a Montoire. També es va encarregar de posar la vida cultural del país al servei de l’ocupant i va intentar evitar l’hostilitat de la població francesa convidant-la a la col·laboració. Es varen crear nous diaris i es varen tornar a obrir editorials, i alguns intel·lectuals francesos com Pierre Drieu o Robert Brasillach es varen sumar al renaixement artístic que preconitzava Abetz. A partir de 1942, sota la seva influència, i a principis de 1943, després d’un petit període de desgràcia, va viure a Berlín abans de tornar al seu lloc a França a finals de 1943. A l’agost de 1944, va dur a Pierre Laval a Belford, des d’on aquest l’obligaran anar a Sigmaringen.

Després de la guerra, a l’octubre de 1945, va ser arrestat pels Aliats i va ser declarat culpable, entre altres crims, de la deportació de jueus francesos. Abetz va intentar presentar-se com un francòfil apassionat que no havia parat de treballar per la reconciliació amb Alemanya. El juliol de 1949, va ser condemnat per un tribunal militar francès a 20 anys de treball forçat, però es va acollir a una amnistia i va quedar en llibertat el 1954. Després de passar un temps a Suïssa va tornar a Alemanya establint-se a Düsseldorf, on va treballar de periodista pel setmanari Fortschritt. El 1951 va publicar les seves memòries. Otto Abetz i la seva esposa varen morir el 5 de maig de 1958 en un accident de cotxe a l’autopista Colònia- Ruhr. Segons alguns rumors, Abetz va morir assassinat en un acte de venjança pels seus actes durant la Segona Guerra Mundial.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply