Karl Werner Best

Karl Rudolf Werner Best va néixer el 10 de juliol de 1903 a Darmstadt. Fill d’un funcionari de Correus caigut en el front durant la Primera Guerra Mundial, va estudiar Dret a la Universitat de Frankfurt, Friburg i Giessen. En aquella època ja era un nacionalista i antisemita, èmul de l‘Ernst Jünger. Un cop diplomat va guanyar unes oposicions per ser jutge i va defensar la idea d’un Estat fort i autoritari. Des de 1930 va ser membre del Partit Nazi i diputat en el Lantag de Hesse de 1931 al 1933. L’any que es va fer membre del NSDAP va publicar un assaig on definia l’Estat popular constitucionalista. A mitjans de 1931 va desenvolupar per escrit i verbalment davant d’alguns seus companys a Boxheimer Hof, a prop de Wurms, la idea d’una contrarevolució nacionalsocialista que va adquirir molt mala fama sota el nom de Declaració de Boxheimer. Aquella Declaració li va fer perdre el seu càrrec de jutge per culpa d’un dissident que va revelar els plans a la Policia. L’octubre de 1932, el Tribunal Suprem a Leipzig va arxivar el cas per falta de proves.

A principis de març de 1933 va ser nombrat comissari d’Estat per la policia de Hesse i el juny va ser membre de les SS. Best va veure’s obligat a retirar-se com a jutge durant la tardor de 1933 per culpa del cap de la Policia regional de Hesse. Best va passar llavors a dirigir els sectors del SD Sud i Sud-est, i, el 1935, va ser conseller jurídic de la Gestapo de Berlín i cap de la secció I de la Gestapo. El 5 d’octubre de 1938 va firmar una llei sobre els passaports dels jueus. El setembre de 1939 va presidir amb Reinhard Heydrich la creació dels einsatzgruppen del SD, fent-se així responsable de les massacres de Polònia. Durant la Segona Guerra Mundial, el juny de 1940, va deixar el seu càrrec en la RSHA i, després d’una formació militar de dos mesos, va assumir la direcció d’un servei administratiu a França durant casi dos anys. Best va posar en marxa la cooperació francesa-alemanya per la qüestió jueva i la lluita contra la Resistència. El 1942 va imposar la deportació dels jueus francesos a l’agost. Des d’agost de 1942 fins al final de la guerra va ser ministre plenipotenciari a Dinamarca.

El 21 de maig de 1945 va ser arrestat i el 1948 va ser condemnat a mort per un tribunal danès, però la seva pena va ser commutada i va ingressar a la presó de Copenhaguen on va ser alliberat el 29 d’agost de 1951. Defensor de l’amnistia pels dignataris nazis, va ser detingut de nou el 1958 i se li varen iniciar diversos processos, especialment per la seva participació en l’Aktion AB, assassinat de jueus i intel·lectuals polonesos. Però, per la seva edat i el seu estat precari de salut el varen eximir de comparèixer davant la justícia. Karl Werner Best va morir a Mülheim el 23 de juny de 1989.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply