Ernst Kaltenbrunner

Ernst Kaltenbrunner va néixer el 4 d’octubre de 1903 a Ried, Kreis de Inn, Àustria, a prop de Braunau, la regió on va néixer Adolf Hitler. La família Kaltenbrunner era una de les més antigues de la regió. Una llarga línia d’artesans i fabricants de falç havien precedit el seu avi. Precisament el seu avi patern va ser el que va trencar amb la tradició en fer-se advocat. El seu pare, Hugo Kaltenbrunner, va ser advocat a Raab i després a Linz.

Ernst va estudiar a Linz on el 1921 va rebre el diploma d’Abitur, batxillerat. Després, va estudiar Dret a la Universitat de Graz. Durant aquella època es va adherir a un dels primers grups d’estudiants nacionalsocialistes d’Àustria i va participar en les movilitzacions d’estudiants catòlics. El 1926 es va doctorar en Dret i el 1928 va obrir un buffet a Linz. Però la situació econòmica familiar es va tornar insostenible el 1926 i Ernst, per ajudar a la família, va tenir que compaginar els seus estudis amb l’ofici de miner en els equips nocturns. Entre 1926 i 1928 va trobar feina a casa d’un advocat de Salzburg. Durant aquella època no va deixar mai d’estar interessat en la política i militava en el Moviment independent de la lliure Àustria, que el va conduir a adherir-se al nazisme. El 1932 va ingressar al partit nacionalsocialista austríac, sent el membre número 300.179, i es va fer membre de les SS austríaques.

Quan els nazis van pujar al poder, el gener de 1933, Kaltenbrunner va passar a formar part de les unitats de les SS on va rebre el número 13.038, i va ser enviat a una companyia que anteriorment hi havia militat Adolf Eichmann. Dins les SS va destacar com a instigador, i va participar en les activitats clandestines dels nazis a Àustria fins que es va produir l’Anschluss el març de 1938. Kaltenbrunner es va convertir en un dels oradors més eloqüents del Partit a l’Alta Àustria. Al mateix temps, va obrir un consultori jurídic en el que atenia gratuïtament als membres i simpatitzants del Partit. Després va ser nombrat cap de la SS Standarte 37, i la seva activitat va atreure l’atenció de la policia austríaca. El gener de 1934 va ser detingut i va ser enviat al camp de concentració de Kaisersteinbruch amb alguns altres nazis austríacs. En el camp, Kaltenbrunner es va guanyar al respecte dels seus companys i en temps de Pasqua va organitzar una vaga de fam, que es va fer general fins que el secretari d’Estat, Karwinsky, enviat pel mateix Engelbert Dollfuss, com inspector dels camps, va prometre certes millores. La vaga de fam va cessar excepte en la del barracó de Kaltenbrunner. L’onzè dia de vaga, els vaguistes, que havien siguts traslladats a l’hospital de Viena pel seu estat de salut, varen acabar amb la vaga quan varen sentir que els deixarien sense aigua. Poc després tots els presoners varen quedar en llibertat.

En el transcurs de 1934, Kaltenbrunner va ser nombrat cap de la VIII divisió de les SS però no va actuar durant el fallit putsch de juliol de 1934 contra al govern de Dollfuss. La seva abstenció li va servir per què el govern de Kurt Schuschnigg l’escollís com un dels homes per negociar una pacificació política del país. Però el 1935 va tornar a ser detingut i va ser acusat d’alta traïció per la seva connivència amb l’organització SS alemanya. Als sis mesos del seu empresonament va comparèixer davant d’un tribunal que, a falta de proves, el varen sentenciar a sis mesos de presó, pena que ja havia complert. Per la seva activitat política contra al govern va ser expulsat del Col·legi d’Advocats. Un cop en llibertat, Kaltenbrunner va establir contacte amb Arthur Seyss Inquart per fer possible l’Anschluss. El 1937, Adolf Hitler el va nombrar cap de les SS de la Osmark ( Àustria ). Després de l’Anschluss, Hermann Göering el va nombrar a Viena pel govern de Seyss Inquart secretari d’Estat de Seguretat Pública, aconseguint a l’abril de 1941 la direcció de policia i de les SS. L’11 de setembre de 1938 va ser ascendit a SS gruppenführer, general de divisió, i després va ingressar al Reichstag. Va assumir el càrrec de comissari general de la Gestapo per Àustria, i va inspeccionar el nou camp de concentració de Mauthausen.

Al principi de la guerra era un dels dirigents de les SS i cap de la policia més poderosa. El 30 de gener 1943, després de l’assassinat de Reinhard Heydrich, Heinrich Himmler el va nomenar successor de Heydrich com a cap del Servei de Seguretat, el SD, com també de l’Oficina General de Seguretat del Reich, la RSHA. Ara superior d’Eichmann, va ser un dels promotors de la Solució Final. Cap de seguretat del Reich, va transferir el poder de l’Abwehr al SD. Després del fracàs de l’atemptat del 20 de juliol de 1944, va organitzar la repressió contra els conjurats. A finals de 1944, en veure que serien derrotats, va intentar sense èxit negociar un armistici separat amb els soviètics.

Després de la guerra, el maig de 1945, va ser capturat pels nord-americans i processat en els Judicis de Nuremberg on se’l va declarar culpable de crims contra la humanitat i va ser condemnat a morir a la forca. El 16 d’octubre de 1946 va morir penjat a la forca. El seu cos va ser incinerat i les seves cendres varen ser tirades al riu Isar.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply