Karl Brandt

Karl Brandt va néixer el 3 de gener de 1904 a Mulhouse. El febrer de 1932 es va afiliar al NSDAP després de conèixer suposadament a Adolf Hitler a Essen aquell any, i va pertànyer entre 1934 i 1944, any que va ser acomiadat, al cercle privat de Hitler. La seva esposa va ser Anni Rehborn, una celebritat nacional en qualitat de campiona alemanya de natació de l’equip SV Bochum i va ser una de les imatges del nacionalsocialisme.

Brandt treballava a principis del 30 com a metge assistent a una clínica d’accidents de Bochum, i pensava en anar-se’n a l’Àfrica amb el teòleg evangèlic, metge i filòsof de la cultura Albert Schwitzer per treballar amb ell en el seu hospital de malalties tropicals a Lambaréné, però va aprofitar les oportunitats d’ascens que li brindava el vincle personal de la seva xicota i, a la primavera de 1933, va ingressar a les SA. El novembre es va traslladar a les prestigiosa Clínica Universitària de Cirurgia de la Ziegelstrasse, a Berlín, que acabava de ser reinaugurada. A finals d’abril de 1934 va sol·licitar a l’ingrés a les SS. Dos mesos després li va arribar l’oferta d’acompanyar a Hitler com a metge d’accidents en viatges a l’estranger, i no li quedava temps per la seva activitat com a metge de la Clínica Universitària de Berlín. L’amistat amb Hitler es va forjar ja que compartien l’afició per l’art i l’arquitectura. Des de llavors, Brandt i la seva esposa varen ser convidats freqüents a Obersalzberg, fins que el 1935 s’hi varen traslladar per estar en contacte directe amb Hitler. Brandt es va fer molt amic d’Eva Braun. Amb el govern nazi va ser el director del servei de salut pública i es va convertir en el cirurgia privat d’Adolf Hitler. Però era una figura desconeguda per l’opinió pública, tot i que va treballar en la construcció de noves clíniques universitàries de Berlín.

Durant la Segona Guerra Mundial va estar en tot moment al costat de Hitler. El dictador alemany li va fer assassinar els malalts i els discapacitats, i el va dotar per aquest fi amb poders especials en l’àmbit de la sanitat. Juntament amb Philip Bouhler va ascendir a responsable del programa d’eutanàsia. El 1940 va entrar en les Waffen-SS i, el 1942, com a comissari del Reich per la salut pública fent diversos experiments humans en els camps de concentració. Però durant la guerra va rivalitzar i criticar durament el metge personal de Hitler, Theodor Morell, i, inclús, el va acusar de voler enverinar a Hitler. Per aquelles crítiques, el 10 d’octubre de 1944 Hitler el va fer acomiadar i el va fer fora del seu entorn. Inclús va estar amenaçat en els últims dies del Tercer Reich. Quan Hitler va saber de que Brandt havia enviat la seva família als nord-americans, el va voler fer executar per altra traïció. Brandt va ser arrestat a Turíngia, però el suïcidi de Hitler el va salvar.

Després de la guerra va ser detingut, i a l’estiu de 1945 va ser interrogat per les autoritats nord-americanes i britàniques. A l’agost de 1947 va comparèixer davant el tribunal dels metges a Nuremberg, i Brandt va negar la seva participació en l’assassinat de malalts i discapacitats, però les seves explicacions estaven plenes d’admiració cap a Hitler i va ser condemnat a morir. Brandt, suposadament penedit, va proposar als jutge que practiquessin sobre el seu cos els experiments mèdics que ell havia prescrit, però no els va convèncer. Karl Brandt va morir penjat a la forca a la presó de Lansberg el 2 de juny de 1948 després de ser condemnat pels seus experiments mèdics en els presoners.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply