Karl Brandt

Karl Brandt va néixer el 3 de gener de 1904 a Mulhouse. El febrer de 1932 es va afiliar al NSDAP després de conèixer suposadament a l’Adolf Hitler a Essen aquell mateix any, i va pertànyer, entre 1934 i 1944, any que va ser acomiadat, al cercle privat d’en Hitler. La seva esposa, Anni Rehborn, era una celebritat nacional en qualitat de campiona alemanya de natació de l’equip SV Bochum i va ser una de les imatges del nacionalsocialisme.

Brandt treballava a principis del 30 com a metge assistent a una clínica d’accidents de Bochum, i pensava en anar-se’n a l’Àfrica amb el teòleg evangèlic, metge i filòsof de la cultura Albert Schwitzer per treballar amb ell en el seu hospital de malalties tropicals a Lambaréné. Però Brandt va aprofitar les oportunitats d’ascens que li brindava el vincle personal de la seva xicota i, a la primavera de 1933, va ingressar a les SA. El novembre es va traslladar a les prestigiosa Clínica Universitària de Cirurgia de la Ziegelstrasse, a Berlín, que acabava de ser re-inaugurada. A finals d’abril de 1934 va sol·licitar l’ingrés a les SS. Dos mesos després li va arribar l’oferta d’acompanyar al canceller Hitler com a metge d’accidents en viatges a l’estranger, però aquell treball va fer que li quedés temps per continuar com a metge de la Clínica Universitària de Berlín per falta de temps. L’amistat amb en Hitler es va forjar en aquells moments, ja que compartien l’afició per l’art i l’arquitectura. Des de llavors, Brandt i la seva esposa varen ser convidats freqüents a Obersalzberg, fins que el 1935 s’hi varen traslladar per estar en contacte directe amb el dictador. Brandt es va fer molt amic de l‘Eva Braun. També va ser el director del servei de salut pública i es va convertir en el cirurgia privat de l’Adolf Hitler. Però, tot i estar al costat del dictador, era una figura desconeguda per l’opinió pública, encara que va treballar en la construcció de noves clíniques universitàries de Berlín.

Durant la Segona Guerra Mundial va estar en tot moment al costat d’en Hitler. El dictador li va fer assassinar els malalts i els discapacitats, i el va dotar per aquest fi amb poders especials en l’àmbit de la sanitat. Juntament amb Philipp Bouhler, va ser un dels responsables del programa d’eutanàsia. El 1940 va entrar a les Waffen-SS i, el 1942, com a comissari del Reich per la salut pública fent diversos experiments humans en els camps de concentració. Però durant la guerra va rivalitzar i criticar durament al metge personal d’en Hitler, el doctor Theodor Morell, i, inclús, el va acusar de voler enverinar al dictador. Per aquelles crítiques, el 10 d’octubre de 1944 Hitler el va fer acomiadar i el va fer fora del seu entorn. Inclús va estar amenaçat en els últims dies del Tercer Reich quan Hitler va saber de que Brandt havia enviat la seva família als nord-americans. Va demanar que fos executat per alta traïció. Brandt va ser arrestat a Turíngia, però el suïcidi d’en Hitler el va salvar.

Després de la guerra va ser detingut i, a l’estiu de 1945, va ser interrogat per les autoritats nord-americanes i britàniques. A l’agost de 1947 va comparèixer davant el tribunal de metges a Nuremberg i Brandt va negar la seva participació en l’assassinat de malalts i discapacitats. Però les seves explicacions estaven plenes d’admiració cap a en Hitler i va ser condemnat a mort. Brandt, suposadament penedit, va proposar als jutges que practiquessin sobre el seu cos els experiments mèdics que ell havia prescrit, però no els va convèncer. Karl Brandt va morir penjat a la forca a la presó de Lansberg el 2 de juny de 1948 després de ser condemnat pels seus experiments mèdics en els presoners.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply