Reinhard Heydrich

Reinhard Heydrich va néixer el 7 de març de 1904 a Halle del Saale, a prop de Leipzig, Alemanya. El seu pare, Bruno Heydrich, director del Conservatori d’Halle, va ser compositor i professor de música de Dresden i li va inculcar en el seu fill l’afició a la música. La seva mare va ser una actriu. Heydrich va ser aficionat al violí, el piano i l’esgrima, a més va ser un estudiant modèlic. La seva infància i la seva joventut les va passar a la seva ciutat natal, i es va dedicar de ple en els estudis secundaris vivint en una atmosfera saturada de cultura clàssica.

El 1918 i el 1919 va pertànyer a una associació de la joventut nacional pangermista, la Deutsch Nationaler Jugenbund d’Halle, però va trobar-la massa moderada. El 1920 es va adherir a la Deutsche Völkisher Schutz und Trutzbund. Aquell any va ser agent d’enllaç voluntari a la divisió Lucius de les milícies d’Halle, on va adquirir el gust per la violència de carrer. El 1921 va fundar amb un camarada una nova associació, la Deutschvölkische Jugendschar. En aquestes associacions es va influenciar de les teories extremistes que pregonaven els moviments nacionalistes i, sobretot, li va agradar la violència d’aquests moviments. El 1922 va conèixer a en Wilhelm Canaris, que el va ajudar a unir-se a la Marina alemanya. La carrera d’en Heydrich es desenvolupava amb tota normalitat; el 1924 va adquirir el grau d’aspirant, el 1926 va ser nombrat tinent, el 1928 Oberleutnant i el 1930 va ser ascendit a oficial de transmissions i comunicacions. Després d’entrar a la Marina va continuar mantenint contactes amb la seva associació nacionalista. Heydrich estava dotat per una intel·ligència poc comuna, era un treballador, competent, disciplinat, i ho tenia tot de cara per triomfar, tot i que els seus modals no agradaven a la Marina. Però Heydrich també era un obsessionat sexual i la seva passió el va portar a diversos escàndols de faldilles. La seva carrera naval es va trencar precisament en un d’aquests afers quan es va negar a casar-se amb la filla d’un important empresari de l’acer d’Hamburg, que havia deixat embarassada, perquè en aquell moment estava promès amb la Lina von Ostau, que era afí al moviment nacionalsocialista i tenia vincles familiars amb el cap de les SS a Munic, el baró Karl von Eberstein, amb qui finalment es casaria. Per aquella relació es va formar un tribunal d’honor presidit per l’Erich Raeder, que era amic de l’empresari, que va declarar que era indigna la seva conducta i el va invitar a presentar la seva dimissió.

El 1931, un Heydrich abatut es trobava vagant pels carrers d’Hamburg i, en aquells moments, va decidir adherir-se al NSDAP. El febrer de 1931, gràcies a la seva esposa, es va entrevistar amb el cap de les SS Heinrich Himmler, que va quedar impressionat per la freda eficiència d’en Heydrich i li va oferir l’oportunitat de construir el servei d’intel·ligència i de seguretat de les SS, el SD. Poc temps després va comandar un grup a Kiel. L’1 d’agost de 1931, Himmler el va nombrar sturmführer, i a la tardor el va ascendir a sturmbannführer, comandant, i va ser destinat a l’Estat Major a Munic. El juliol de 1932, després de construir el servei d’intel·ligència, va ser nombrat cap d’aquest servei de seguretat interna del Partit, el Sicherheitsdienst, el SD. Heydrich va organitzar el seu domini segons el model militar i va donar en els seus homes una formació tècnica i va posar al dia els fitxers incomplets del NSDAP.


Quan els nazis varen pujar al poder, el 30 de gener de 1933, Heydrich va continuar ocupant el càrrec de cap del Servei de Seguretat del Reich, el SD, i, aquell any, Himmler el va cridar perquè treballés com a representant de la policia de Baviera. El 1934 es va posar al capdavant del servei central de la Gestapo i es va instal·lar a Berlín. En aquella època se’l va conèixer com la bèstia rossa o el Moises ros pel seu aspecte nòrdic i per la seva duresa o també se l’anomenava la cabra pel seu estrident somriure. Més tard va ser conegut amb el sobrenom de El Botxí i les seves víctimes l’anomenaven l’home de la mirada gelada. Adolf Hitler el va apreciar molt i l’anomenava l’home del cor de ferro.  Heydrich va ser realment un home fred, i també era tan astut i intel·ligent que terroritzava als seus col·laboradors. Fins i tot homes durs com Martin Bormann el temien, i es va enemistar amb homes com Wilhelm Canaris, Bohle, Joachim von Ribbentrop i, fins i tot, amb Himmler perquè estava desitjós de tenir més poder. Totes aquelles lluites les duia amb la màxima discreció. Els seus suboridants li varen arribar a tenir tanta por que no pronunciaven casi mai el seu nom, sinó que el designaven per l’apel·latiu C. A més, Heydrich va reunir documents sobre els orígens imprecisos del propi Hitler. Amb qui va tenir una batalla més acarnissada va ser amb l’almirall Wilhelm Canaris perquè Heydrich volia fer-se amb el control del servei d’espionatge militar, l’Abwehr, controlat per l’almirall. Però Canaris va espiar-lo i va documentar l’origen jueu de l’avia d’en Heydrich, la Sara Heydrich, tot hi els intents de Heydrich de fer desaparèixer totes les evidències dels seus avantpassats no aris. Llavors, Heydrich va començar a tenir por de que es sabés els seus origens familiars. Heydrich ja havia sigut acusat amb anterioritat de que tenia sang jueva pel líder regional d’Halle-Merseburg, tot i que una investigació ordenada per en Gregor Strasser va concloure que les acusacions eren falses. És probable que per amagar els seus origens fos encara més dur amb els jueus. Heydrich va ser el o un dels dissenyadors de l’Holocaust jueu.

El 30 de juny de 1934, Heydrich es va convertir en una figura clau de la Nit dels Ganivets Llargs, fet que va atreure encara més l’admiració d’en Hitler i del ministre Joseph Goebbels cap a ell. Durant la seva època a Berlín, Heydrich va continuar sent un gran aficionat a la música, sobretot al violí, i organitzava a casa seva velades de música de cambra molt concorregudes. Segons els testimonis que el varen sentir a tocar, Heydrich tocava amb tan de sentiment que sovint acabava plorant. La seva obsessió sexual va créixer amb el poder i li agradava organitzar expedicions nocturnes en companyia d’un grup d’amics escollits per anar als clubs nocturns berlinesos, famosos en aquella època per la varietat, i es passava tota la nit en companyia de prostitutes disposades a tota classe de perversions. Per la seva part, la seva esposa no deixava d’insistir-li perquè escalés de rang dins l’esfera nazi i volia que obtingués més ingressos per poder-se permetre més luxes. Curiosament, Heydrich la va fer espiar per vigilar la seva fidelitat. El 1936 va accedir al comandament de tota la policia de seguretat, on va planejar entre altres coses acusar a l’Església catòlica de corrupte i va introduir en ella a nous sacerdots joves prèviament alliçonats. El 1939, quan el SD, la Gestapo i la Kripo (la policia criminal) es van unir en la Reichssichereitshauptamt (RSHA), Heydrich va ser-ne nombrat el primer director. Aquell mateix any, Hitler li va confiar la missió de crear el fictici accident a la frontera de Polònia, a Gleiwitz, que va desencadenar la invasió a Polònia l’1 de setembre de 1939.


Un cop començada la Segona Guerra Mundial, Heydrich es va posar al capdavant de les operacions de manteniment intern a la Polònia ocupada ordenant deportacions en massa de víctimes. Tot i no ser molt conegut dins del cercle del poder, es va ocupar de tots els afers obscurs del règim nazi. Després de l’Operació Barbarroja va ser ascendit a Obergruppenführer i va ser el creador dels Einsatzgruppen. Per eliminar els jueus va recórrer a homes com Adolf Eichmann i Odilo Globocnik. El 31 de juliol de 1941 va rebre l’ordre del ministre Hermann Göering de començar a posar en marxa el programa de la Solució Final. El 23 de setembre de 1941, Hitler el va nombrar Segon Reichsprotektor de Bohèmia i Moràvia en substitució d’en Konstantin von Neurath, que era considerat massa tou. Allí va implantar la llei marcial, va arrestar a milers de sospitosos i en menys de cinc setmanes va fer assassinar a 550 persones. Tot i això, va millorar les condicions dels treballadors de la zona. Amb poc temps es va guanyar al sobrenom del Carnicer de Praga. Però pel què és més conegut Heydrich a la història és per haver organitzat el 20 de gener de 1942 la Conferència de Wannsee, que va posar les bases de la Solució Final.

El 27 de maig de 1942 va patir un atemptat per part d’un comandament txec, entrenat per les tropes britàniques, quan circulava amb un Mercedes descapotable sense escorta pels voltants de Praga. Tot i que Heydrich va resultar ferit per una granada que li va provocar greus ferides, es va enfrontar als seus atacants abans de caure a terra mal ferit. Un cop va ser rescatat va ser portat a un hospital, però va morir al cap de vuit dies, el 4 de juny de 1942, després de que una de les ferides s’infactés. De fet, Heydrich va ser el culpable de que aquella ferida s’infectés perquè no va voler ser atès pels metges txecs quan tocava i va esperar uns dies, ja que volia ser atès per metges alemanys. Heydrich va ser substituït per l’Ernst Kaltenbrunner. Després de la seva mort, els nazis es varen venjar assassinant a 4.600 persones del Protectorat. Els quatre assassins d’en Heydrich varen ser traïts als alemanys però cap va ser capturat viu. Tots ells van lluitar fins la mort o es van suïcidar abans de rendir-se. Un cop morts, els cossos van ser decapitats i els seus caps van ser empalats en una estaca davant de la mirada dels seus familiars i amics que van ser obligats a veure l’espectacle.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply