Dietrich Bonhoeffer

Dietrich Bonhoeffer va néixer el 4 de febrer de 1906 a Breslau en una família de vuit fills de la gran burgesia berlinesa. El seu pare era psiquiatre i professor de psicologia i neurologia, i la seva mare també era professora. Va estudiar teologia a la Universitat de Tübingen i després a Berlín. Finalitzada la seva tesis doctoral, va estar un temps, del 1928 al 1929, a una parròquia de Barcelona i després va ser ajudant a la càtedra de teologia de la Universitat de Berlín abans d’anar ampliar, del 1930 al 1931, els seus estudis als Estats Units. A la seva tornada a Alemanya va ser ordenat pastor. Paral·lelament a les seves activitats eclesiàstiques, va ser almoiner en un barri pobre de Berlín i membre del Consell Ecumènic. A més, va lluitar contra el nazisme i, juntament amb altres pastors, va fer múltiples crides a la tolerància.


Dos dies després de que els nazis arribessin al poder, va pronunciar un discurs per ràdio que va ser immediatament interromput. El juny de 1933 va publicar un text a la revista Vormarsch, Endavant, en el qual denunciava el règim, que segons ell actuava en contra de la fe i de la paraula de Déu. En desacord amb els cristians alemanys favorables al règim, va recordar als fidels el deure cristià de no acceptar que l’Estat cometés crims, i es va convertir en un dels líders de l’Església de la Confessió. El 1935 va dirigir el seminari clandestí de Finkenwalde, a Pomerània, i es va encarregar de la formació de joves pastors de l’Església de Confessió, que seria posteriorment clausurada pels nazis. Com que havia denunciat les Lleis de Nuremberg durant la inauguració dels Jocs Olímpics de Berlín de 1936, li varen prohibir exercit la docència a la Universitat de Berlín i, més tard, el 1938, li varen prohibir residir a la capital. El 1939, les seves amistats que havia fet als Estats Units li varen aconsellar que s’exiliés.


Veient l’esclat de la Segona Guerra Mundial, va veure l’exili com una traïció i va tornar a Alemanya, on els serveis de seguretat del Reich el varen tenir sota vigilància. El 1940 la Gestapo va clausurar el seu seminari de Finkenwalde i des d’aquell any, amb el suport del bisbe Bell, al que va conèixer durant la seva estada a la Gran Bretanya, va passar de l’oposició religiosa a l’oposició política gràcies el seu cunyat, Hans von Dohnanyi, que li va presentar l’almirall Wilhelm Canaris. D’aquesta manera va gaudir de cobertura d’agent secret, que li va permetre fer viatges a l’estranger i establir contactes amb altres membres de la resistència, especialment eclesiàstics. Però quan la Gestapo va desmantellar aquesta xarxa a l’abril de 1943, Bonhoeffer va ser arrestat i empresonat a Berlín-Tegel. Després de l’atemptat fallit del 20 de juliol de 1944, es va provar la seva col·laboració amb l’oposició i el varen internar a Buchenwald, després a Schönenberg i finalment a Flossenbürg el febrer de 1945. Condemnat a mort per una cort marcial el 9 d’abril de 1945, va morir a la forca al mateix temps que Canaris i Hans Oster.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply