Adolf Eichmann

Adolf Eichmann va néixer el 19 de març de 1906 a Solingen, Alemanya, en una família humil originària d’Elberfeld, Renània, però el 1913 la família es va traslladar a Linz, Àustria, on el pare Eichmann va dirigir un establiment d’instal·lacions elèctriques. El noi va créixer en circumstàncies precàries, aprenent el dialecte local i es va aficionar als cavalls. Era un gran aficionat al violí i a jugar els escacs. En aquell temps es proposava seguir l’ofici del seu pare i es va educar per aquest objectiu, fet pel qual, en els seus documents es va donar a si mateix el títol d’enginyer. Però el 1925 va tenir que interrompre els seus estudis tècnics perquè la inflació havia arruïnat al seu pare. El 1927, Eichmann era representant de la Vaccum Öl AG, una companyia petroliera.

Com que era membre de la reduïda minoria protestant austríaca, Eichmann es va identificar amb el pangermanisme nacionalista i es va afiliar al moviment juvenil independent i es va ajuntar amb els nacionalistes de dretes com l‘Ernst Kaltenbrunner. El 1931, Kaltenbrunner el va fer unir als nacionalsocialistes austríacs després de que Eichmann perdés la seva feina a la companyia petroliera. El juliol de 1933 va tornar a Alemanya per seguir un curs d’instrucció de 14 mesos a Lechfeld, a prop de Passau, en el si de la Legió Austríaca, i va trobar treball en el servei de seguretat de les SS a Berlín. El 1934, després d’una temptativa de cop d’Estat contra el govern austríac, va començar la seva carrera en el SD. Primer el varen destinar al Servei de la Francmaçoneria, i Eichmann va tenir accés a l’arxiu en el seu departament, interessant-se pels expedients del sionisme i va adquirir coneixements superficials de l’hebreu i el yiddish. Després de ser ascendit a Hauptfeldwebel (sergent de primera) de les SS, el 1937 va viatjar a Palestina per intentar fer emigrar els jueus a aquell país i per mantenir contactes amb els insurgents àrabs. Els britànics el varen expulsar a les 48 hores.

Eichmann va ser el responsable de la qüestió jueva i, per aquest fet, va entrar en contacte amb organitzacions sionistes. El març de 1938 va arribar a Viena per formar part d’una unitat d’equip especial equipada amb una llista de jueus destacats que s’havia de detenir. A l’agost de 1938 va fundar i va dirigir el centre vienès responsable d’emetre tots els visats de sortida pels jueus austríacs, l’Oficina Central per l’Emigració Jueva, amb seu en el Palau dels Rothschild, obligant als jueus a pagar una gran part de les seves riqueses i de les seves possessions per poder abandonar el país. Uns 100.000 jueus austríacs varen abandonar el país per l’Oficina. Amb aquesta feina, Eichmann es va tornar dur i brutal en el seu tracte als jueus. El març de 1939 va obrir una segona sucursal de l’Oficina per l’Emigració Jueva a Praga. El 1940, Reinhard Heydrich li va confiar la secció IV-D 4 del servei general de seguretat del Reich, RSHA. Del març de 1941 al 1945 va ser l’encarregat dels assumptes jueus a l’oficinal central de la Gestapo, sent un dels responsables de l’organització de la solució final juntament amb en Reinhard Heydrich en els països ocupats de l’est del Reich. El 29 d’octubre de 1941 va ser ascendit a Obersturmbannführer de les SS (tinent coronel), i aquest seria el seu últim ascens. Eichmann va assistir i organitzar la Conferència de Wannsee del 20 de gener de 1942. També va presidir l’obertura del camp model de Theresienstadt i va organitzar l’arrest i deportació de centenars de jueus d’Eslovàquia, Hongria, Croàcia i Romania. El juny de 1944, Eichmann va acordar amb el líder sionista de Budapest Rezso Kasztner que 1.685 jueus poguessin escapar en un tren especial a Suïssa pel preu de 1.000 dòlars per persona. Al final de la guerra deia que la seva família l’acompanyaria en la mort si algun dia es veia forçat a suïcidar-se.


Un cop va acabar la guerra els nord-americans el varen arrestar, però, d’una forma misteriosa es va evadir el 1946 quan la seva cel·la va quedar accidentalment oberta mentre els seus guàrdies fumaven una cigarreta. Eichmann va aconseguir escapar just abans d’anar al Judici de Nuremberg. Gràcies a un passaport atorgat en la triangulació Creu Roja-VaticàEspanya, Eichmann va marxar a l’Orient Mitjà sota un nom fals. En aquell temps corrien rumors de que ell havia nascut a la colònia dels Templers alemanys de Sarona, o sigui a Palestina, i per aquest rumor es deia el 1948 que es dedicava a reclutar presoners de guerra fugitius alemanys per lluitar contra Israel. Altres deien que Eichmann es trobava a Palestina, on hi hauria arribat fent-se passar per jueu.

El 1950 va aconseguir fugir a l’Amèrica Llatina, a Argentina concretament, on va viure amb total llibertat. Durant tres anys va viure a Argentina, Brasil, Paraguai i Bolívia fins que el 1955 va fixar la seva residència a Buenos Aires. Quan la seva esposa i els seus fills varen anar a viure amb ell, Eichmann treballava en la fàbrica d’automòbils Mercedes Benz i va aconseguir viure amb impunitat amb una documentació falsa sota el nom de Ricardo Kelement. Cap dels seus companys de feina sabien realment la identitat del seu company. Però tot va canviar quan el 13 de maig de 1960 agents del Mossad el varen segrestar quan tornava de la feina sense avisar prèviament al govern argentí en una operació anomenada Operació Garibaldi. L’Operació va ser planificada des del 1958, quan el Mossad va seguir el rastre de l’Eichmann. Els agents varen poder confirmar que era l’Eichmann per un tatuatge que s’havia fet quan era membre de les SS. Un cop identificat els agents del Mossad varen tenir que fer temps i mantenir l’Operació de forma clandestina, ja que el vol per dur-lo cap a Israel tardaria vuit dies. Passat aquests dies va ser traslladat a Tel-Aviv en un vol de la companyia israelí El Al sense que les autoritats argentines sabessin res i amb Eichmann mig inconscient. L’antic coronel de les SS el varen fer passar pels control policials fent creuer que era un pilot en estat etílic. L’Operació va ser denunciada pel govern argentí d’en Frondizi com una violació de la sobirania argentina. L’11 d’abril de 1961 va ser jutjat i va ser condemnat a mort el 15 de desembre de 1961. Adolf Eichmann va morir el 31 de maig de 1962 a la forca de la presó de Ramleh. El seu cos va ser incinerat i es varen dispersar les seves cendres a alta mar en aigües internacionals aquella mateixa nit.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply