Léon Degrelle

Léon Degrelle va néixer el 15 de juny de 1906 a Bouillon, Bèligca. De família d’origen francès, va estudiar a la Universitat de Lovaina, i va militar en la Joventut Estudiantil Catòlica u va ser escriptor prolífer. Admirador del feixisme italià, va felicitar públicament l’assassinat del president mexicà Obregón i va viure amb els Cristeros, els guerrillers catòlics mexicà. En retornar a Bèlgica el 1935, Degrelle va fundar el moviment polític belga d’ultra dretà Rex, on va obtenir el 24 de maig de 1936 el 12 per cent de vots i 21 diputats en el Parlament belga. Aquell mateix any va conèixer a Adolf Hitler. Durant la Segona Guerra Mundial, el 1940, va estar a favor de l’Alemanya nazi. El maig de 1940 va ser arrestat i empresonat a França per les seves simpaties cap el nazisme. Després de la campanya de França va ser alliberat pels alemanys, i a l’agost de 1940 va tornar a Brussel·les, predicant el col·laboracionisme. El 1941 va lluitar com a general de les Waffen-SS en el front oriental i va crear les SS belga, la legió Valona. Aquesta legió tenia 19 oficials i 850 homes entre suboficials i soldats. A l’abril de 1943 va ser nombrat comandant. El mes següent, Heinrich Himmler va decidir traspassar la direcció administrativa de la legió a les Waffen-SS. Va ser convocat per Hitler per les seves gestes i va ser condecorat amb la Creu de Ferro en el seu grau de Cavaller amb fulles de roure d’or, el que el va convertir en l’estranger amb la condecoració més alta de la Wehrmacht. També es va guanyar el títol de cap del poble, el que significava que en cas d’una victòria final dels nazis, podria agafar la direcció del seu país. En els últims moments de la guerra, la legió Valona contava amb 2.500 homes tot i les pèrdues que varen patir. Les seves forces varen lluitar a l’Oder i inclús més lluny fins el 30 d’abril de 1945. Al principi de maig, en replegar-se, Degrelle es va trobar amb Himmler, que el va nombrar Brigadeführer, general. El 8 de maig, va sortir d’Oslo en l’avió d’Albert Speer i es va refugiar a Espanya. Condemnat a mort en rebel·lia però es va lliurar de la pena ja que Espanya no el volia extradir a Bèlgica.

Després de la guerra, el 1949, va publicar La campanya de Rússia, prohibida a Bèlgica. El 1954, va adquirir la nacionalitat espanyola amb el nom de Léon José de Ramírez Reina, i amb aquest nom es va poder protegir de les demandes de Bèlgica per jutjar-lo. El 1969 va publicar Memòries d’un feixista. El 1976, el periodista Jean-Michel Charlier el va entrevistar a Madrid en el documental Autoretrat d’un feixista, on va dir que la seva vida havia sigut molt dura per les atrocitats que va tenir que suportar en el front oriental i perquè varen assassinar el seu germà, la seva mare i el seu pare després de la guerra. A més, el seu fill va morir a Sevilla en un accident d’avió. Mai es va penedir de la seva actitud durant la guerra, i no va dubtar en qualificar a Hitler com el geni més gran de tots els temps. Léon Degrelle va morir el 31 de març de 1994 a Màlaga.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply