Alfred Delp

Alfred Delp va néixer el 15 de setembre de 1907 a Mannheim. Procedia d’una família modesta de Lampertheim hessià, fill de pares confessionalment mixtes, va ser batejat a l’Església catòlica però es va educar com a protestant, fins que el 1921 va elegir confirmar-se com a catòlic. Delp va participar en el moviment juvenil Neudeutschland i va decidir ingressar a l’ordre dels jesuïtes. Va fer el noviciat a Feldkirch, en el Voralberg, i va estudiar filosofia escolàstica durant tres anys a Pullach, a prop de Munic, tornant després a Feldkirch com a mestre de la Stella Matutina jesuïta. A partir de 1934 va estudiar Teologia a la casa del jesuïta de Valkenburg, Holanda, i a Sankt Georgen/Francfort, sent ordenat el 1937 i tornant a Munic primer com a predicador i després, el 1939, va ser director del setmanari jesuïta Stimmen der Zeit.

Influït per Acció Catòlica, es va interessar per la tercera idea més enllà del individualisme liberal i del col·lectivisme marxista i per solucions catòliques a les qüestions socials. Opositor del nazisme després de la prohibició de la seva revista, a l’octubre de 1941 va participar en reunions clandestines de Helmuth von Moltke i va ajudar als conspiradors del cercle Kreisaua actuar contra el règim nazi. Va publicar la seva posició política en Der Mensch und die Geschichte, l’Home i la Història.  Delp va ser detingut per aquestes activitats per les autoritats alemanyes el 28 de juliol de 1944 quan estava celebrant una missa. A la presó va ser torturat. El gener de 1945 es va celebrar un judici del tribunal popular presidit per Roland Freisler. Delp va ser condemnat a mort i penjat el 2 de febrer de 1945 a Berlín. Els seus últims pensaments varen ser: Això no ha sigut un judici, ha sigut simplement l’actuació de la voluntat d’aniquilar.  

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply