Lluís Ferran de Prússia

En Lluís Ferran de Prússia va néixer el 9 de novembre de 1907 a Potsdam. Va ser net del Kàiser Guillem II i  va estar molt de temps lluny d’Alemanya, establint-se als Estats Units i treballant a l’empresa Ford Detroit-Michigan després de ser contractat pel propi Henry Ford. El seu germà Guillem Olaf el va cridar de nou a Alemanya el 1934. Quan va tornar a la seva antiga pàtria se’l va veure com una persona estranya entre els alemanys, corrien rumors de que havia adoptat les idees nord-americanes sobre la democràcia i no era vist com un candidat a ser rei de Prussià. Al principi es va oposar silenciosament al nazisme, però no va actuar perquè era un dels hereus al tro i creia que l’Adolf Hitler restauraria la monarquia dels Hohenzollern i convertiria a Alemanya de nou en un Imperi monàrquic.

El 1938 es va casar amb la seva cosina Kira Kyrillovna, Gran Duquessa de Rússia, en una cerimònia ortodoxa i després en una luterana. D’aquesta unió varen néixer 7 fills. Amb un gest de desafiar als nazis, en Lluís Ferran i la Kira varen anar de Lluna de Mel als Estats Units com a primer destí que els havia de dur a fer la volta al món passant per Àsia i tornant a Europa.

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, en Lluís Ferran, que havia mostrat un gran interès pels avanços en la enginyeria aeronàutica, va servir en el seu país com a tinent dins la Luftwaffe. Els seus germans més grans i més petits i els seus cosins també es varen unir a la Wehrmacht. La mort del seu cosí i sobre tot la del seu germà Guillem Olaf durant la campanya de França el juny de 1940, varen dur a en Hitler a ordenar-li que abandonés la Luftwaffe. En Lluís Ferran no es va prendre bé aquesta ordre, ell volia continuar lluitant, i després d’abandonar la Luftwaffe se’n va anar a les seves propietats de Cadinen, a l’oest de Prússia. Va ser allí on va rebre la notícia de la mort del seu avi Guillem II el 1941. Durant el seu retir va rebre la visita d’en Carl Friedrich Goerdeler, amb el qui va parlar de la marxa de la guerra i la situació d’Alemanya sota el govern del NSDAP. En Goerdeler el va posar en contacte amb diversos oficials i aristòcrates alemanys que preparaven una conspiració per assassinar a en Hitler i destruir el seu govern. Els conspiradors li varen proposar que acceptés liderar el nou govern, però en Lluís Ferran va rebutjar l’oferta afirmant que el seu pare era l’hereu legítim al tro d’Alemanya. Més tard, el príncep va ser arrestat interrogat per la Gestapo, i després va ser tancat en el camp de concentració de Dachau. Al final de la guerra, en Lluís Ferran i la seva família es varen exiliar de Prússia i Alemanya Oriental, al igual que altres milions d’alemanys, instal·lant-se al principi a Bad-Kissingen, un poble termal al nord de Baviera, abans de traslladar-se a Bremen el 1947.

Després de la guerra va tornar a les seves activitats en l’empresa privada com a portaveu de relacions públiques de la Ford Motors Company, empresa que va abandonar el 1951 a la mort del seu pare Guillem de Prússia, fet que el va convertir en el cap de la casa reial prussiana. Des de llavors es va dedicar a l’administració i la reforma del castell dels Hohenzollern a Suàbia, l’únic castell que quedava en possessió de la família. Va crear la Fundació Princesa Kira de Prússia per ajudar als nens refugiats i exiliats de les províncies orientals d’Alemanya, que estaven sota ocupació soviètica. També va destacar com a mecenes de les arts, patrocinant la reconstrucció de diversos edificis danyats per la guerra. Ell mateix va composar diverses peces musicals, entre elles una marxa fúnebre per la cerimònia de trasllat de les restes d’en Frederic II. En Lluís Ferran va morir el 26 de setembre de 1994 a Bremen. Durant el seu funeral es va fer una breu cerimònia oficial a la Catedral de Berlín.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply