Claus von Stauffenberg

En Claus Schenk von Stauffenberg va néixer el 15 de novembre de 1907 a Jettingen de la Suàbia bavaresa. Tenia un germà bessó que va morir el dia següent de néixer i curiosament en Claus sempre va lamentar la seva mort. Era el tercer germà de la família; el 1905 varen néixer els seus dos germans bessons, en Berthold i l’Alexander, amb qui va tenir una molt bona relació. El seu pare, l’Alfred von Stauffenberg, era el majordom de la cort reial i una persona de confiança del rei de Würtemberg, en Guillem II. La seva mare era la baronessa Caroline Üxküll-Gyllenbrand d’arrels de l’aristocràcia sueca. El pare d’en Claus era catòlic i la seva mare era protestant, però varen criar els seus fills amb la fe catòlica. El seu besavi era l’August von Gneisenau, un heroi de la guerra contra en Napoleó i cofundador de l’Estat Major de Prússia.

Després de néixer en Claus, tota la família va marxar a Stuttgart on en Claus va passar la seva infància. Els Stauffenberg tenien una vida harmònica i feliç, disposaven de diners i d’un bon estatus social, però quan va acabar la Primera Guerra Mundial, el novembre de 1918, la família va quedar arruïnada i varen haver d’abandonar la seva residència i es varen traslladar a un pis del casc antic de la ciutat de Stuttgart. Tot i els problemes econòmics que varen passar, en Claus va estudiar a partir de 1918 a l’institut de batxillerat Eberhard Ludwig de Stuttgart que gaudia d’un gran prestigi.

El 1920 els tres germans varen ingressar al Cercle de George, del poeta Stefan George, un moviment reformista liderat pel poeta en què es manifestava la seva idea d’un nou Reich, d’una nova religió basada amb els vells mites germànics i d’una Alemanya secreta. Moltes de les seves observacions es podien interpretar com antisemites i estaven obertes a les idees nacionalistes romàntiques. El Cercle George, i sobretot el poeta i les seves obres poètiques com l‘Anticrist, varen influenciar a la vida d’en Claus per la seva visió del món i per la repugnància cap a la violència. Aquesta visió el va influencià especialment durant l‘Operació Barbarroja i com a conseqüència es tornarà opositor al règim ). Aquest Cercle va influenciar sobretot als seus germans que es varen convertir en persones de confiança d’en George, a qui consideraven el seu educador.

El 1926, després d’acabar els estudis, en Claus va elegir ingressar a l’exèrcit alemany i va ser admès al regiment de cavalleria conegut com els Genets de Bamberg. El 1927 va ser enviat a l’Escola d’Infanteria de Dresden. El 1929 va ser nombrat oficial i va ser condecorat amb el sabre d’honor pels seus bons serveis i, el gener de 1930, va tornar a ser ascendit. Era considerat un extraordinari militar que destacava com a soldat de cavalleria i com un molt bon genet. Gràcies a la seva habilitat en la hípica va competir en espectacles esportius. Aquella època la majoria dels militars odiaven la República de Weimar, però en Claus mai la va criticar ja que no va mostrar interès per la política i estava convençut de que l’Exèrcit tenia que ajudar a dissenyar i configurar el nou Estat.

A finals de setembre de 1933 es va casar amb la baronessa Nina von Lerchenfeld, una dona de classe alta que practicava la religió protestant. La parella va tenir quatre fills; en Heimeran, en Franz Ludwig, la Valerie i la Konstanza que va néixer el gener de 1945, després de la mort del seu pare.

Quan l’Adolf Hitler va pujar al poder, en Von Stauffenberg no en va fer gaire cas ja que es mantenia allunyat de les controvèrsies polítiques, tot i que estava encontra del Tractat de Versalles però no era antisemita. Amb el règim nazi la seva carrera militar va continuar ascendint, l’1 de maig de 1933 va ser ascendit a tinent i va ser destinat a l’Escola de Cavalleria de Hannover com a oficial de domador de cavalls. Durant els següents anys la influència d’en Von Stauffenberg dins l’Exèrcit va augmentar i es va fer amic d’algunes de les persones que acabarien participant en el complot del 20 de juliol de 1944. El 1936 va superar un examen per poder ser un oficial en una regió militar. Després de superar-lo va ser destinats alguns mesos a l’Acadèmia de Guerra de Berlín. El 1938, durant la crisis BlombergFritsch, en Von Stauffenberg va començar a desconfiar del règim i es va distanciar dels objectius de la política exterior nazi. Tot i el seu desacord no va rebutjar els atacs bèl·lica nazis, però no va participar en els complots contra la comunitat jueva i va prohibir en els seus soldats que robessin en el territori ocupat dels Sudets. Aquell any va tornar a ser ascendit a capità de cavalleria i va ser destinat a Wuppertal com a segon oficial de l’Estat Major en la 1º Divisió Lleugera. Aquesta divisió va contemplar la idea d’efectuar un cop d’Estat contra en Hitler si al final Alemanya entrava en guerra. Sembla ser que en Von Stauffenberg, que ja començava a veure en Hitler com un tirà, no va participar en la idea d’eliminar el dictador alemany.

El 1939 va participar amb la 16º Divisió Panzer en la invasió de Polònia. En Von Stauffenberg va aprovar aquella colonització i es va entusiasmar per la victòria alemanya. El maig de 1940 va participar en la Batalla de França, i el 1941 va ser nombrat comandant i va ser destinat a l’alt comandament de l‘Exèrcit de Terra. Però tot i els èxits, en Von Stauffenberg va criticar el tracte que rebien els ciutadans civils dels territoris ocupats i, més, quan a la primavera de 1942 li va arribar informació sobre els crims que cometien els grups d’intervenció de la policia de seguretat i del servei de seguretat, el SD, a l’Europa oriental. Arran d’aquelles informacions va mantenir contactes amb l’oposició a en Hitler fins que es va convertir en la figura clau pels seus contactes militars i va començar a planejar el cop d’Estat contra en Hitler. Durant aquell temps al front oriental es va fer amic de tres enemic del règim nazi; el general Henning von Tresckow, en Friedrich Olbricht i en Fabian von Schlabrendorff.  El febrer de 1943 va ser enviat al nord de l’Àfrica amb l’Afrikakorps del general Erwin Rommel. El 7 d’abril de 1943 va ser ferit greument a Tunísia quan va ser tirotejat per les forces aliades mentre servia amb la 10º Divisió Panzer. Va perdre l’ull esquerre, la mà dreta i dos dits de la mà esquerra. Per aquestes ferides, en Von Stauffenberg va ser guardonat amb la medalla d’or i va ser portat a un hospital militar de Munic. Poc després de sortir de l’hospital, a l’agost, mentre parlava amb en Friedrich Olbricht sobre un nou càrrec com a cap de l’Oficina Central de Guerra a Berlín, aquest el va temptejar per què s’unís a l’oposició.

A principis de setembre ja havia conegut als principals conspiradors contra el règim i a la tardor va discutir amb en Henning von Tresckow sobre la millor forma d’assassinar a en Hitler. Tenint en ment el pla només els hi faltava suport militar i en Von Stauffenberg va intentar buscar suport amb alguns generals com l’Erich von Manstein (que es va negar a donar-li suport), en Günther von Kluge (que no es va pronunciar ni a favor ni encontra), en Karl Heinrich von Stülpnangel (que va acceptar participar-hi), l’Erwin Rommel i en Friedrich Fromm (que es va negar a participar-hi). Al cap de poc, en Von Stauffenberg va tornar a ser ascendit a cap de l’Estat Major del comandant en cap de l’Exèrcit de Reserva, i gràcies a aquest ascens va poder planificar millor l’Operació Valquíria. En el nou govern que volia crear en Von Stauffenberg no volia renunciar dels països annexionats pels nazis. A mitjans de 1944 va queda clar que havia de ser ell mateix qui havia d’executar el pla de l’Operació Valquíria degut a la seva posició militar i a l’accés a en Hitler, tot i que va veure el dictador alemany en persona per primer cop el 7 de juliol de 1944.

El 20 de juliol de 1944 va efectuar el cop d’Estat contra la vida de en Hitler, però la bomba que va col·locar en el quarter general de Rastenburg no va matar de miracle al líder alemany. Tot i que va fallar, en Von Stauffenberg es va pensar que l’havia matat, i quan va tornar a Berlín va posar en marxar el cop d’Estat. A la nit, el complot contra en Hitler va fracassar i en Von Stauffenberg i els seus col·laboradors varen ser detinguts i afusellats aquella mateixa nit. Les últimes paraules d’en Von Stauffenberg varen ser: llarga vida a la sagrada Alemanya. El seu cadàver va ser enterrat al vell cementiri de Sant Mateu, però l’endemà va ser desenterrat i incinerat pels nazis, i les seves cendres es varen tirar en un camp. La dona d’en Von Stauffenberg va ser tancada en el camp de concentració de Ravensbrück, els seus fills varen ser internats en una institució sota control de les SS i els seus béns varen ser confiscats. Tots ells seran alliberats al final de la guerra. El seu germà Berthold va ser condemnat a mort pel Tribunal Popular el 10 d’agost de 1944 i executat el mateix dia a la presó de Berlín-Plötzensee. La majoria dels documents sobre la vida d’en Von Stauffenberg varen ser destruïts després de l’atemptat del 20 de juliol de 1944.

El 1964 va aparèixer per primer cop un retrat d’en Von Stauffenberg en un segell especial de Correus de la República Federal Alemanya, i molts noms dels carrers de les ciutats i dels pobles alemanys porten el seu nom. El carrer Bendler de Berlín, on va ser concebuda l’Operació Valquíria, avui i a el Memorial de la resistència alemanya de Berlín, i es va canviar el nom pel de carrer Stauffenberg. A mitjans dels anys setanta va sortir la primera biografia d’en Von Stauffenberg. En el 2004 les dues televisions públiques alemanyes varen emetre simultàniament documentals sobre en Von Stauffenberg. L’actor Tom Cruise va interpretar a en Von Stauffenberg en la pel·lícula Valquíria.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply