Geli Raubal, la neboda d’en Hitler

L’Àngela Raubal, més coneguda com Geli Raubal, va néixer a Linz, Àustria, el 4 de juny de 1908. El seu pare, en Leo Raubal, era un funcionari d’hisenda, i la seva mare, l’Àngela Hitler, era la germanastre de l’Adolf Hitler. La Geli era una noia de poble acostumada a una vida tranquil·la i familiar. La família va viure a la ciutat de Linz, però quan el seu pare va morir el 1910 es varen traslladar a Viena, on l’Adolf  la va anar visitant. També la va visitar quan vivia a Linz, però la Geli només era un nadó en aquells moments. A mesura que es va anar fent més gran la noia, robusta i amb un caràcter rebel, li agradava passar-se el dia jugant per al camp. Tenia el cabell castany i ondulat, res a veure amb la raça ària. Ja de ben jove tenia molt d’interès per la música i el cant, però com que la família era d’origen humil, i més després de la mort del seu pare, va tenir que treballar netejant sabates i botes de la gent juntament amb el seus dos germans, en Leo i l’Elfriede, per guanyar diners.

El 1925, en Hitler, que acabava de sortir de la presó de Landsberg, va llogar una casa de muntanya a Obersalzberg, el Berghof, i li va demanar a la seva germanastre i mare de Geli, l’Àngela, que anés a viure amb les seves dues filles a aquella casa perquè la cuidessin i l’administressin. Va ser en aquella època quan la Geli va conèixer el seu tiet, ja que quan l’havia vist anys enrere només era una nena. En aquella data només tenia 17 anys i sentia molt de respecte i admiració cap a  ell, però es passava el dia jugant per la casa com qualsevol adolescent. De seguida en Hitler va posar interès en la seva neboda i el 1929 la va portar a viure amb ell en el seu apartament de Munic a la plaça Prinzregerenokatz, on li va controlar encara més els seus moviments i no li va donar cap tipus de llibertat. En Hitler la portar a la capital bavaresa amb el pretext d’estudiar medicina a la Universitat Lluís Maximilian, tot i que estudiava poc, i li va pagar classes de cant, tot i que a ella l’hi avorrien les classes i només s’interessava per divertir-se i gaudir de la vida com qualsevol adolescent. Satisfent els seus desitjos, en Hitler l’acompanyava al cinema, al teatre o inclús a comprar roba, tot i que ell odiava anar de compres, i la convidava a restaurants cars o en el cafè Heck de Munic, on era el centre d’atenció, a donar volts amb cotxe pel camp. Aquell interès d’en Hitler va provocar que hi haguessin rumors d’una possible relació amorosa, cosa que va fer enfurismar a en Hitler. Avui en dia encara no sé sap quina mena de relació tenien, però s’especula de que podria ser una relació paternal i d’enamorament. En Hitler va descriure aquella època com la més feliç de la seva vida. A mesura que passava el temps, en Hitler la va anar controlant més, fins al punt que la Geli es va sentir cada cop més oprimida i va pensar en fugir d’Alemanya per anar-se’n a Àustria per estudiar música, però en Hitler li va prohibir.

Tot i la falta de llibertats va tenir una relació amorosa amb el xofer i guardaespatlles d’en Hitler, l’Emil Maurice. La parella va demanar permís a en Hitler per poder mantenir una relació de parella i, en un principi, sembla ser que els hi ho va acceptar amb la condició de que sempre estiguessin al seu costat i que només a partir de l’any 1933 es podrien casar. Però la realitat és que a en Hitler no li va agradar gens aquella relació i es va posar gelós. En Maurice, que tenia por de ser disparat per l’esquena, va ser obligat a allunyar-se de l’entorn d’en Hitler i va tenir que acabar amb la relació amb la Geli. Anys més tard, en Hitler es va reconciliar amb en Maurice. Un cop més la Geli es va sentir molt decebuda per l’actitud del seu tiet i més s’hi va sentir quan en Hitler va contractar a una dona perquè l’acompanyés a tot arreu. Enfonsada, la Geli l’hi va explicar a una seva amiga els seus ànims i li va dir que el seu tiet era un monstre i que ningú s’imaginava les coses que l’hi obligava a fer. Segons va explicar anys més tard l’Ernst Hanfstaengl, que va conèixer a la Geli els anys 20, en Hitler l’obligava a mantenir relacions sexuals sadomasoquistes. Les seves afirmacions es basaven en el fet de que la Geli estava atemorida pel llaç que en Hitler portava sempre al damunt. L’Otto Strasser també va apuntar cap aquesta direcció anys més tard i va explicar que la Geli havia participat en sessions sadomasoquistes amb en Hitler arribant inclús a la pràctica sexual de la pluja dorada. Hi ha moltes teories o rumors que diuen que van mantenir una relació amorosa i sexual normal, però no hi ha cap prova d’aquest fet. També s’ha dit que en Hitler va demanar-li que sigués la seva amant, però que el caràcter del seu tiet li repugnava a ella. Tot i els rumors, el que si se sap del cert és que en Hitler estava molt gelós de qualsevol persona que s’acostés a la seva neboda, no li deixava tenir ni amics ni parella i ell es va descuidar una mica de les seves funcions com a líder del NSDAP.

Després de trencar amb en Maurice, la Geli, segons va explicar la seva mare després de la Segona Guerra Mundial en els seus interrogadors nord-americans, va començar una relació amb un artista de Linz, però en Hitler també hi va intervenir i varen trencar. El 1931 en Hitler no va tenir cap més remei que donar-li més llibertat perquè ell estava viatjant per tot Alemanya amb ocasió de la campanya electoral. En absència d’en Hitler, la Geli va començar una seriosa relació amb un músic 16 anys més gran que ella i, suposadament, pensava casar-se amb ell tot i que en Hitler li va negar rotundament.

El 18 de setembre de 1931, la Geli va tornar per ordres d’en Hitler a l’apartament de Munic, el número 16 de la Prinzregentenplatz, després d’estar uns dies a Obersalzberg amb la seva mare. Segons va explicar l’Àngela, la Geli tenia la intenció d’anar a Viena per casar-se amb el seu promès, però en Hitler i la seva mare li varen prohibir aquella relació. Cap a dos quarts de tres de la tarda, en Hitler va tornar a casa seva després de passar el matí a la Casa Parda, on la Geli l’esperava ansiosa. Al cap d’uns moments, en Hitler va abandonar l’apartament i quan pujava a un cotxe que l’havia de portar a Hamburg acompanyat per en Heinrich Hoffmann, la Geli va treure el cap per la finestra cridant al seu tiet: O sigui, no em deixes anar a Viena? i en Hitler li va respondre cridant:  No!. Llavors, la Geli, enfadada, es va acomiadar d’en Hitler i d’en Hoffmann a crits. Davant d’aquell espectacle, en Hitler va tornar breument al pis per calmar-la. Quan a tres quarts de tres de la tarda en Hitler i en Hoffmann varen abandonar la Prinzregentenplatz, la Geli es va mostrar nerviosa i desolada. Llavors va agafar la pistola d’en Hitler, una Walter 6.35, i es va disparar al pulmó morint a l’acte. El seu cadàver el va trobar l’endemà la cuinera i la dona de les claus del pis de Munic d’en Hitler, l’Anni Schuler. Estava de cara avall, amb la cara contra el terra, davant d’un sofà, on hi havia la pistola. La policia va descartar que algú l’hagués matat. En Hitler va saber de la mort de la Geli el dia següent, quan era en una reunió a Nuremberg, i l’encarregat de dir-li la tràgica notícia va ser el seu amic Rudolf Hess. En saber la notícia, li va dir en el seu xofer que corregués cap a Munic, on va arribar a la Prinzregentenplatz a dos quarts de tres de la tarda, quan ja s’havien endut el cadàver de la Geli. Varen anar tant ràpid que la policia va parar el cotxe per accés de velocitat a meitat de camí entre Nuremberg i Munic. Com que la pistola que es va trobar pertanyia a en Hitler la policia li va tenir que prendre declaració.

En Hitler va quedar molt afectat per la mort de la seva neboda, però no li va voler donar una sepultura digne. El cos de la jove va ser traslladat a Viena a l’interior d’un sarcòfag de zinc per desig de la seva mare i va ser enterrada en una tomba prevista per casos urgents en el catòlic Cementiri Central. La sepultura va tenir lloc el 23 de setembre a les 3 de la tarda. En Hitler no va estar present a l’enterrament. El dia de la cerimònia es trobava de camí a Hamburg, on el 24 de setembre va pronunciar un discurs davant de milers de seguidors i, segons un testimoni, estava tens però parlava bé i amb normalitat. Dos dies després, amb permís de les autoritats austríaques, va visitar la tomba de la Geli. Durant anys, el sarcòfag de zinc es va mantenir en l’arcada esquerra número 9 del Cementiri Central de Viena, contravenint les normes vigents. La mare de la Geli va sufragar les despeses corresponents fins al 1938. En aquella data va deixar de pagar les quotes. Finalment, el març de 1946, es va exhumar la tomba per enterrar-la en una tomba identificada amb el número 73. En els anys 60 es varen realitzar treballs per aplanar la sepultura, que va quedar integrada en una zona verda.

Tot i no anar al funeral, en Hitler va quedar tant destrossat que va fer tancar l’habitació on es va suïcidar la Geli per sempre més. Durant els primers mesos de la seva mort no va voler parlar amb ningú i va pensar en suïcidar-se. Va estar apunt de disparar-se al cap, però en Hess li va treure la pistola quan s’estava apuntant al seu cap. Sembla ser que va ser en aquella època de depressió quan va decidir no menjar més carn ja que creia que era menjar-se un cadàver. La família de la Geli va amagar que fos suïcidi i va parlar sempre que havia sigut un accident. Quan en Hitler es va recuperar de la mort de la seva neboda va col·locar una estàtua de la Geli a l’edifici i cada 18 de setembre i les nits de Nadal es tancava a l’habitació on es va suïcidar la seva neboda i s’estirava al llit mirant la seva roba, les seves fotos i deixava unes flors al llit. Només podien entrar a aquella habitació ell i la dona de les claus, l’Anny Kramer-Winter.  En la casa del Berghof i a la Cancelleria del Reich estava plena de fotos de la Geli. Quan en Hitler parlava de la seva neboda sempre apareixien llàgrimes en els seus ulls i, segons va dir en alguns seus amics, ella era l’únic amor de la seva vida apart del de la seva mare, la Klara Hitler. Segons en Hermann Göering, en Hitler va canviar radicalment després de la mort de la Geli. En Heinrich Hoffmann va declarar anys més tard que després de la mort de la seva neboda en Hitler va canviar i que un tros de la seva humanitat va morir amb ella. A partir de llavors, segons en Hoffmann, el seu treball va tenir un únic objectiu; la conquesta del poder. Tot i el sentiment que pogués sentir per la mort de la seva neboda, en Hitler i en Joseph Goebbels varen utilitzar el suïcidi de la Geli per amagar cada cop més la persona d’en Hitler darrera una estilitzada figura artificial d’un Führer desinteressat davant les eleccions als parlaments regionals d’abril de 1932. Després de la mort de Geli, en Hitler va intensificar la seva relació amb l‘Eva Braun, tot i que ell sempre va dir que la Geli va ser el seu gran amor. De fet era molt diferent el tracte que va tenir amb l’Eva en comparació amb la Geli. L’Eva es va intentar suïcidar en dues ocasions perquè en Hitler no li prestava prou cas i sempre li demanava més atencions, tot el contrari que la Geli. Es probables que després de la mort de la Geli ell canviés la seva manera d’estimar a les dones, però també es possible que no s’estimés de la mateixa manera a l’Eva.

Tot i que la família va voler amagar de que havia sigut un suïcidi i de que es tractava d’un accident, varen sortir molts rumors sobre com es va produir. Se sap que abans de suïcidar-se va escriure una carta en el seu professor de cant de Viena, però sembla estrany de que l’escriptura sigués normal i les últimes lletres varen ser escrites amb línies fines i amb bona ortografia, el que fa pensar per alguns que va ser un assassinat. Un altre rumor que va sortir en aquella època va ser que en Hitler o alguns dels seus guardaespatlles la varen assassinar perquè podria estar embarassada d’un violinista jueu. Un altre rumor que va sortir explica que va ser un accident quan la Geli manipulava la pistola d’en Hitler. Però l’únic testimoni que hi ha d’abans del suïcidi és el de la cuinera d’en Hitler, l’Anni Schuler, i no va explicar mai cap d’aquests rumors. El metge forense que va examinar el cos, i dues dones que varen dur el cadàver, no varen trobar ni ferides ni sang a la cara. Tot i això, el 21 de setembre de 1931, el Münchner Post va escriure que l’os nasal de la Geli estava destrossat i que el cadàver presentava altres lesions de gravetat. Anys més tard, la cadena pública alemanya ZDF va sol·licitar a en Thomas Althaus, un expert de la Comissió d’Investigació de Morts de la Policia de Munic, que estudiés i valorés les dades de l’informe policial que es va redactar en el moment. Després d’estudiar les dades, l’Althaus va declarar que la hipòtesis d’un assassinat s’havia de descartar i va afegir que l’os nasal es trobava destrossat a causa de la posició en la que va quedar el cadàver. Segons l’Althaus, la trajectòria de la bala a través del cos i la marca que va deixar la pistola a la pell de la zona de l’escot indiquen que va ser suïcidi. L’Althaus també va descartar la hipòtesis de que hagués sigut un accident perquè una pistola de la marca Walther només es pot disparar si abans es retirava el segur.

Avui en dia l’edifici on es va suïcidar Geli és una comissaria ja que no es va voler conservar per por a manifestacions neonazis.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply